Anar directament a les notícies

Compromís demanarà a les Corts i al Congrés que es garantisca el dret constitucional de poder estudiar en valencià

Publicat el en Educació i Cultura

Compromís ha encetat una ofensiva parlamentària a les Corts Valencianes i també al Congrés dels Diputats per a plantar cara a la croada contra el valencià del PP, tant per part de la conselleria com del ministeri, que pretén acabar amb les línies en valencià i amb l’ensenyament amb la nostra llengua.

El darrer atac a l’ensenyament en valencià, el conegut ahir al col•legi Pare Català de la ciutat de València, “és un fet molt condemnable i demostra la gran intolerància, l’esperit antivalencià i també el tarannà il•legal, anticonstitucional i antiestatutari de les mesures que ha pres el govern valencià del PP”, segons el diputat responsable en matèria cultural i lingüística de Compromís, Josep Maria Pañella.

Segons Pañella, “no és de trellat ni democràtic que per voluntat de 2 pares s’impose el castellà a 71 pares que volen el valencià com a llengua principal en l’ensenyament dels seus fills i filles. Sempre que passa un cas d’estos, el gran perjudicat és el valencià i trobem a faltar i molt ara a eixos defensors de les senyes d’identitat que diuen ser al PP, perquè el que ha fet la conselleria és un gran atac contra la nostra identitat i desacredita per complet als populars”.

Per això, des del grup parlamentari de Compromís a les Corts Valencianes van a demanar que el parlament autonòmic “prenga les mesures adients per a garantir l’ensenyament en valencià, més encara quan és una gran majoria de famílies les que volen escolaritzar als seus fills i filles en la nostra llengua i la Generalitat no ho garanteix”, segons ha declarat Pañella.

També, el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha portat la persecució del valencià a la cambra baixa i ha registrat una proposició no de llei per exigir al govern central que, de la mateixa forma que es farà amb el castellà amb la LOMQE, “l’estat garantisca i es faça càrrec de les despeses d’escolarització d’aquells alumnes que vulguen estudiar en valencià i que no ho puguen fer als centres públics que els correspon”.

Segons Baldoví, “si el govern central decideix posar en funcionament un procediment, mitjançant el qual els pares poden reclamar els costos de l’ensenyament per no poder accedir a l’escolarització en castellà, resulta evident que el mateix tracte ha de donar-se a aquells que volen fer els seus estudis en una altra llengua oficial, com ho és el valencià en els casos que l’administració educativa no ho puga garantir”.

“Moltes famílies valencianes han patit una greu discriminació en les darreres dècades i han hagut d’anar a centres privats i concertats per tal de que els seus fills i filles puguen estudiar en valencià. De fet, unes famílies afectades ja han fet una reclamació indemnitzatòria perquè es compensen els costos de l’ensenyament concertat en valencià. Les sentències acrediten la discriminació lingüística i el perjudici educatiu i econòmic que pateixen les famílies valencianes que, en l’exercici legítim del seu dret demanen que els seus fills i filles siguen escolaritzats en la nostra llengua oficial. El fet que el govern central no valore eixa discriminació declarada suposa una doble condemna a eixes famílies”, segons Baldoví.

PREGUNTES EN L’AJUNTAMENT
Per la seua banda, la regidora de Compromís en l’Ajuntament de València, Consol Castillo, ha informat que registrarà preguntes per a saber si des de la regidoria d’educació del cap i casal “s’han fet gestions o no per garantir l’ensenyament en valencià i per evitar fets com el que ha passat al Pare Català, que en la nostra opinió és un clar retrocés en la normalització de la nostra llengua i també és un retrocés en llibertats i drets de la ciutadania, perquè s’està atacant i desprotegit a la gran majoria de pares i mares que han optat per l’ensenyament en la llengua pròpia de la nostra terra”.