Bota al contingut principal

Una sentència de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) obliga el Consell a lliurar a Compromís l’informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre el ‘cas Cooperació’, per les ajudes de l’extinta Conselleria de Solidaritat i Ciutadania a diferents ONG.

En la decisió del tribunal, contra el qual cap recurs de cassació, s’imposen a més les costes del procés a la Generalitat Valenciana, segons consta en l’escrit que ha lliurat el grup Compromís. En aquest sentit, la portaveu adjunta de la coalició, Mònica Oltra, ha recordat que la informació requerida era l’informe que havia sol·licitat el jutjat d’instrucció número 21 de València, que inicialment va instruir el ‘cas Cooperació’, i pel qual es va arribar a investigar l’exconseller José Manuel Vela per suposadament filtrar el document a l’exconseller Rafael Blasco, una causa que va ser arxivada.

Oltra, a més, en la roda de premsa posterior a la Junta de Portaveus de Les Corts, ha celebrat que la sentència “desmunta” l’argument del Govern valencià de denegar la sol·licitud perquè es tractava d’un informe que estava sota actuació judicial i “per a no interferir en l’exercici de les funcions que corresponen, constitucionalment, en exclusiva als jutjats i tribunals”, segons assenyala l’escrit.

La sala assenyala que el secret sumarial “no significa, de cap manera, que un o diversos elements de la realitat social siguen arrabassats a la llibertat d’informació, en el doble sentit de dret a informar-se i dret a informar”, ja que llavors, “el mal entès secret sumarial equivaldria a crear una atípica i il·legítima matèria reservada”.

Així mateix, estableix que el secret sumarial “afectaria tan sols si la petició d’informació ho fóra de documents que formen part del mateix sumari i només d’ell”. No obstant açò, el que se sol·licita “va preexistir al sumari”, indica.

D’aquesta manera, indica que “sent el fonament de la informació sol·licitada el control parlamentari del Govern i la causa invocada en la negativa, freturosa de legitimitat”, procedeix a declarar “l’existència de vulneració constitucional en la negativa a facilitar les dades sol·licitades pels demandants”.

D’altra banda, la sentència considera “irrellevant” l’argument que la demandant no haja seguit el procediment reglamentari en Les Corts per a sol·licitar la documentació. Sobre aquest tema, assenyala que el que s’està qüestionant no és només la negativa obtinguda pels demandants, sinó la “transcendència constitucional que la mateixa pot haver aconseguit i en la mesura que és constant la jurisprudència que no exigeix en aquest procediment especial l’esgotament de la via administrativa”.

La portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, d’altra banda, ha recordat que el Govern valencià es reitera a “seguir vulnerant el dret” a informació dels diputats i que amb aquesta són ja cinc les sentències del TSJ valencià en aquest sentit contra el Consell, a la qual cal sumar una del Tribunal Suprem.

Consellers “reincidents”

Oltra ha criticat que per a l’executiu valencià “és molt fàcil pledejar amb els diners dels valencians” i per açò proposa que siguen els consellers responsables “i reincidents” en la denegació d’informació els que paguen les costes processals que, segons ha calculat, poden ascendir a prop de 20.000 euros en els casos ja resolts. A més, estan pendents de resolució altres set causes per denegació d’informació, ha agregat.

En aquest sentit, ha assenyalat que els consellers “reincidents” són el vicepresident i portaveu del Consell, José Ciscar, amb dues sentències en contra; igual que la consellera d’Educació, María José Català; i amb una la de Benestar Social, Asunción Sánchez Zaplana. A més, el de Sanitat, Manuel Llombart, té dues causes pendents; el d’Economia, Màxim Buch, una; una altra Català i altres dues Ciscar. “Si segueixen així ens plantejarem un procés penal per prevaricació”, ha advertit Oltra.