Anar directament a les notícies

Mónica Oltra veu poc creïbles els canvis proposats per Valor i Sánchez Zaplana en l’Ajuntament d’Alacant

Publicat el en General

La candidata de Compromís a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra ha afirmat que “són poc creïbles” els canvis en la forma de fer política proposats tant per l’actual alcalde d’Alacant, el ‘popular’ Miguel Valor i la candidata del PP a l’Alcaldia d’Alacant, Asunción Sánchez Zaplana, i ha considerat que, de la mateixa manera que el president del Govern Mariano Rajoy pel que fa al cas de Rodrigo Rato, “fer-se ara els sorpresos em sembla de molt cinisme i molt poca vergonya, perquè un sap el que passa en la seua casa”.

En un desdejuni informatiu oferit aquest dilluns en la ciutat d’Alacant, al costat de la cap de llista autonòmica Mireia Mollà i el candidat a l’Alcaldia d’Alacant, Natxo Bellido, a preguntes dels mitjans de comunicació, Mónica Oltra ha posat en dubte la credibilitat d’un partit -el PP- i d’unes persones -en al·lusió a Miguel Valor i a Sánchez Zaplana- que “han estat mentre s’han fet tots aqueixos tripijocs”.

Unes persones que eren “plenament conscients que la senyora Castedo es deixava les xancletes en el iot del milionari i que ací era on es decidien, més que en el Ple, moltes qüestions que eren d’interès col·lectiu i que mai no van haver de deixar de ser d’interès col·lectiu, doncs ara sí, no tenen més remei que fer aquests canvis, però resulta poc creïble, especialment després d’haver estat callant i atorgant durant tantíssims anys”.

“Amb l’alcaldessa anterior imputada, amb l’escàndol que havia suposat el PGOU amb el qual no es tutelaven interessos col·lectius sinó els interessos del senyor Ortiz i aquest capitalisme d’amiguets, òbviament la dimissió de l’alcaldessa havia de portar canvis”, ha manifestat.

En al·lusió a Miguel Valor, Oltra ha apuntat que els canvis introduïts en els últims mesos “arriben tard, perquè aquest senyor aplaudia l’alcaldessa, estava de regidor quan es van fer totes aquestes coses”.

“És com el que fa Rajoy, que es fa el sorprés amb Rato, quan a més sembla ser que ell estava ben informat que Rato s’acolliria a una amnistia fiscal que es va aprovar per a gent com aquesta i com Ortiz i com totes aquestes persones”.

Sobre aquest tema, Mireia Mollà i Natxo Bellido, per la seua banda, han coincidit a assenyalar el paper que ha tingut l’actual candidata del PP a l’Alcaldia durant la seua etapa com a regidora durant els mandats de Díaz Alperi i Sonia Castedo, i com a consellera de Benestar Social.

“Asunción Sánchez Zaplana en una reunió del Consell, va donar el vistiplau a una ATE que pot estar lligada a un pla de corrupció, sense haver consensuat ni haver establit mecanismes de participació, i ara arriba a la candidatura i diu que cal establir mecanismes de participació, i que cal repensar el projecte”, ha ressaltat Mollà.

Natxo Bellido ha recordat que la retirada del PGOU era “imprescindible no solament per la corrupció, sinó que era un pla pensat per a una altra ciutat. Però no és creïb que no es retire l’ATE d’IKEA, es pretén pegar la pilotada amb l’operació d’IKEA”, ha afegit.

En aquesta línia, Mónica Oltra s’ha referit també al cobrament de diners a Federico Trillo i Martínez Pujalte d’una constructora mentre eren diputats.

“Em sembla -ha advertit Oltra- el que a tothom: probablement treballs orals millor pagats que eixos no els deu haver vist la història”. En la seua opinió, aquesta pràctica “no és ètica, i el propi Pujalte ho ha reconegut, i cal tenir barra per a reconèixer que et sembla poc ètic un comportament que tens tu i açò ja està, no té conseqüències, no et vas de la vida pública”.

Per a la candidata de Compromís a la Presidència del Consell, Martínez Pujalte “és un canalla, perquè és conscient que és poc ètic el seu comportament, però el segueix fent perquè és legal. Ací està la catadura moral del senyor Martínez Pujalte i de Trillo”, ha afegit.

Per açò, ha recordat que és necessari fer una llei d’incompatibilitats “moltíssim més rigorosa, perquè aquest tipus de coses no es puguen fer”.

“Aqueix tipus de comportament porta a la gent a desconfiar de la política, perquè tu saps que quan aquesta gent haja de prendre una decisió política, no la van a prendre en funció de l’interès col·lectiu, sinó de l’interès dels qui els paguen aqueixes quantitats pels seus treballs orals, si és que els resulta més lucratiu que els seus treballs de diputats”.

BONES EXPECTATIVES ELECTORALS
D’altra banda, Mónica Oltra, s’ha mostrat convençuda que la importància de Compromís en la circumscripció d’Alacant va a “avançar moltíssim” en les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, tant en nombre de diputats com en el seu paper com a “força determinant per a poder canviar la política”.

Així, ha traslladat la seua confiança que la coalició obtindrà representació en els principals ajuntaments de la circumscripció d’Alacant, que aconseguirà tenir més alcaldies i revalidar les que té en l’actualitat.

“Compromís” -ha dit- “és l’única força política, que no siga nova, que puja, i crec que com més ens centrem en l’autonòmic i el municipal, estic segura que Compromís va a avançar en les pròximes eleccions”.

CANVI DE MODEL PRODUCTIU
D’altra banda, preguntada pel model econòmic que propugna Compromís per a la pròxima legislatura, Mònica Oltra ha apostat per introduir nous motors de canvi del model productiu sobre les bases de la reindustrilització ecològica, el benestar social, la cultura i l’I+D+i.

Oltra ha lamentat que les polítiques dutes a terme des del Govern d’Espanya i des de la Generalitat Valenciana han “afavorit que el nostre territori siga un país de serveis. Nosaltres només tenim el 13 per cent del pes de la indústria en el PIB: açò ens converteix en un país on la gent del nord ve simplement a divertir-se, volem ser un país de primera i per a açò necessitem reindustrialitzar-nos amb els paràmetres moderns que exigeix el canvi climàtic”.

En aquest sentit, ha afegit, els plans d’industrialització sostenible són “fonamentals, i per açò, des de Compromís s’aposta per una política industrial on arribem al 20 per cent del PIB del pes de la industria”.

  • lector

    La Lligue d’Ikea i Rodrigo Estona no sé qui són, què tal si revisem els textos que publiquem?