Anar directament a les notícies

Compromís proposa el requisit lingüístic com a garantia d’igualtat entre les persones

Publicat el en Educació i Cultura

La diputada de Compromís en les Corts, Mª Josep Ortega, ha presentat una proposició no de llei (PNL) perquè el parlament valencià inste al Consell a modificar la Llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana i garantir “que el requisit lingüístic siga la ferramenta per a resoldre la desigualtat entre les persones donada la situació en que es troben les dues llengües oficials al nostre territori”.

Segons Ortega, “ja en el 2016, sense pors, sense prejudicis, hem d’avançar clarament per una igualtat lingüística real i harmonitzar, de veritat, la situació en que les dues llengües oficials estan convivint ací, a les nostres terres. I, sobre tot, reconduir la situació de desavantatge en la que es troba el valencià. Per això presentem aquesta PNL, per a modificar aquesta llei i garantir els drets i la igualtat de la ciutadania mitjançant les dues llengües oficials”.

“Fa 33 anys les Corts Valencianes aprovaren la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), amb la qual es pretenia superar la relació de desigualtat que hi havia entre les dues llengües oficials al nostre País, a més d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment, en l’Administració com a vehicle de recuperació. Una llei que ara, amb el Govern del Botànic, recupera la seua aposta per arribar als àmbits on convé avançar o reconduir els passos fets fins ara com en l’educació universitària; en el dret de la societat i alhora deure dels empleats públics a conèixer la nostra llengua o dignificar el valencià, entre d’altres exemples”, ha afegit.

“Les males polítiques que els darrers governs valencians han aplicat pel que fa als drets lingüístics, han avançat en sentit contrari cap on han avançat la resta de les societats que s’han incorporat a sistemes democràtics i que han treballat decididament en la reversió d’una situació que històricament ha estat manifestament enfocada a l’eradicació de la llengua pròpia”.

“Així, i per tal de resoldre que encara som l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia que no ha estès l’exigència de perfils lingüístics en les convocatòries per a l’accés a la funció pública, considerem que aquesta PNL és una oportunitat per a instaurar la igualtat de tota la ciutadania davant les dos llengües oficials que tenim al nostre País”, ha conclòs la diputada autonòmica i alcaldessa de Carlet, Mª Josep Ortega.

  • Sandra

    A mi me parece genial.
    Solo tengo una objeción y es que no se debería incluir a estudiantes en línea de Valenciano si en sus hogares y poblaciones solo se utiliza dicha lengua.

    Me alarma ver como, fruto de este tipo de educación, hay adultos que no saben hablar Castellano.

    Sinceramente, cuando salgan de su pueblo, cuando salgan de su comunidad… Lo que van a necesitar es el castellano. Nadie va a entenderte en Andalucía, nadie va a entenderte en Madrid, nadie va a entenderte en Sur y centro américa.

    No fomenten una en detrimento de otra.

    • Laura

      Encara no conec cap valenciano parlant que no sàpiga parle el castellà, i, millor, moltes voltes, que els que tenen el castellà com a llengua materna. En canvi, castellans que no dominen el valencià?: tots els que vullga.

  • Adrian

    Como Valenciano nacido debo de decir que defiendo y apuesto por el reconocimiento de la lengua de mi comunidad con la que he crecido escuchándola en Canal Nou, por ejemplo, y no sólo a nivel interno institucional , así como a nivel Nacional e Internacional, cuya lengua debería aparecer en Servicios como Google o Facebook por ejemplo, y su posibilidad de traducción automática para que todo el mundo entero nos entienda, pero también soy de los que aún habiendo nacido Valenciano, aún de madre Valenciana, Franco-parlante, y de padre Andaluz, en mi casa nunca se ha hablado y aunque lo entienda no quiere decir que no lo apoye por no hablarlo, lo que no se puede es obligar a que otros lo hablen para acceder a un cargo público o de funcionario o en cualquier otro ámbito como en el educativo. Reconocer sí, obligar no. Tengo como idiomas también el inglés, y este también podría ser solicitado como requisito, pero no lo hacemos porque no es imprescindible para el normal desarrollo de nuestra Comunidad. Yo os di mi voto por la defensa de nuestros intereses como CCAA, pero en ésto no estoy de acuerdo, y hay que decir que soy el primero el defender esta lengua para que no muera pero que sea una opción, no una imposición. Podemos tener perfectamente funcionarios de atención al público plurilingües según el tipo de usuario, un atendedor. Eso es progreso, no retroceso, y sería un ejemplo para otras Comunidades.