Anar directament a les notícies

Compromís advoca per apartar de les processons religioses a policies, militars i altres cossos

Publicat el en Educació i Cultura

Compromís ha registrat una pregunta al Senat en què demana a les autoritats de Defensa i Interior conèixer on estan regulades la responsabilitat i presència de la Legió i cossos i forces de seguretat en les processons religioses que es donen per tota la geografia i, cas de no existir, que es regulen. A més han preguntat per l’encaix de la seua participació, amb tota la simbologia militar, vestimenta i armes, en processons religioses i exhibicions “formant part d’elles“.

Per al senador Carles Mulet una cosa ben diferent seria la seua presència al llarg del recorregut de la processó religiosa “dins de les seues funcions de seguretat pública” i una altra “la seua integració entre els principals actors d’aquestes processons formant part de l’exhibició“. Així hauria de ser dins de l’actual normativa, jurisprudència i aconfessionalitat de l’Estat tot i el buit legal existent.

La Constitució Espanyola de 1978 reconeix la llibertat religiosa, garantint -tant als individus com a les comunitats, «sense més limitació, en les seues manifestacions, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei» (art. 16.1 CE ). En la seua dimensióobjectiva, la llibertat religiosa comporta una doble exigència: de neutralitat dels poders públics, connatural a la aconfessionalitat de l’Estat i, segon, les relacions de cooperació amb les diverses religions.

En aquest sentit, a la STC 46/2001, de 15 de febrer ordena als poders públics mantenir “les relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les altres confessions“, introduint d’aquesta manera una idea d’aconfessionalitat o laïcitat positiva que “veda qualsevol tipus de confusióentre funcions religioses i estatals“.

La dimensió externa de la llibertat religiosa es tradueix, a més, “en la possibilitat d’exercici, immune a tota coacció dels poders públics, d’aquelles activitats que constitueixen manifestacions o expressions del fenomen religiós”.

Compromís ha recordat alguns exemples sobre els quals reflexionar. Així, durant les passades festes de Setmana Santa, la Banda de Guerra del Terç Gran Capità 1r de la Legió va desfilar pels carrers d’Antequera. La seua actuació en la processó va ser molt sonada, ja que un dels seus integrants semblava haver ingerit alguna substància que li dificultava l’equilibri, mentre que feia senyals per fer callar al públic que l’increpava la poca vergonya de desfilar en aquestes condicions. Abans de l’inici de la desfilada s’haurien consumit quantitats d’alcohol i un dels seus integrants hauria donat positiu en un test de drogues, on se li van detectar metamfetamines, segons ha publicat la premsa andalusa.

D’altra banda la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona va desfilar en manifestació per les localitats catalanes de l’Hospitalet de Llobregat i Palafolls malgrat les crítiques. En aquests actes es barreja el caràcter pseudomilitar, crits a la unitat d’Espanya i la religió, en un exercici que es mou entre allò provocador i ranci. En altres anys, algun d’aquests legionaris ha lluït simbologia neonazi. Molts veïns de la localitat han manifestat el seu malestar als respectius ajuntaments i bisbat per aquestes exhibicions que haurien de correspondre més a l’esfera religiosa que a la militar.

Per a Mulet, amb tot el respecte pels cossos de seguretat i les diferents religions, “la presència d’agents als pobles i capitals s’ha de garantir en la lluita contra la criminalitat, en la vigilància de béns culturals d’especial valor que puguen participar en una processó o altres reconegudes en les lleis, però cal exercir la neutralitat de l’Estat i que siga per al Cèsar el que és del Cèsar i per a Déu el que és de Déu“, ja que la gent ha vist en ocasions com el lloc de guàrdia està buit i els agents desfilen de gala a la processó, o com -recentement- amb penoses imatges on alguns dels seus integrants desfilen trontollant, lluint simbologia inconstitucional o sota els efectes d’alcohol o drogues, en el que són escenes totalment prescindibles i innecessàries.