Anar directament a les notícies

Compromís demana al Govern en funcions que prohibisca la concatenació de contractes temporals en el sector públic

Publicat el en Economia i Ocupació

Els diputats de Compromís en el Congrés han presentat quatre preguntes parlamentàries per esclarir els motius que justifiquen la renovació de contractes temporals per part del sector públic, així com per a conèixer quin és el nombre i la durada màxima de renovacions permeses sobres aquestes contractacions.

Així mateix, des de Compromís s’ha presentat una Proposició No de Llei per a la modificació de la Llei 1/2004, de 21 de desembre, de concatenació de contractes temporals en el personal sanitari, amb l’objectiu que inste al Govern a garantir el correcte compliment de l’article15.5 de l’Estatut dels Treballadors, a prohibir la concatenació de contractes temporals, i a esclarir la situació laboral del personal sanitari contractat de manera temporal, tant en centres públics com privats.

El motiu és la sentència del passat dimecres 14 de setembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que resolia que la norma espanyola que permet la utilització de contractes temporals de manera successiva per a atendre a necessitats permanents en el sector dels serveis de salut és contrària al Dret de la Unió Europea.

La sentència va partir del cas denunciat davant el Tribunal sobre una infermera madrilenya, María Elena Pérez López, que va treballar en l’Hospital Universitari de Madrid entre febrer de 2009 i juny de 2013 amb un nomenament de naturalesa temporal que va ser renovat en set ocasions. El TJUE entén que la infermera va treballar en conseqüència de manera ininterrompuda durant tot aquest període, i que els successius nomenaments de l’afectada no semblen respondre a meres necessitats temporals de l’ocupador.

Aquest tribunal ha sentenciat que la norma espanyola, en permetre la renovació de nomenaments de durada determinada per a cobrir necessitats permanents i estables, a pesar que existeix un dèficit estructural de llocs de personal fix, infringeix l’acord marc sobre treballs de durada temporal. I ha argumentat que l’ús de tals nomenaments solament pot estar justificat per a atendre a necessitats temporals.

Cal recordar que segons l’article15.5 de l’Estatut dels Treballadors, “els treballadors que en un període de trenta mesos hagueren estat contractats durant un termini superior a vint-i-quatre mesos, amb o sense solució de continuïtat, per al mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses, mitjançant dos o més contractes temporals, siga directament o a través de la seua posada a disposició per empreses de treball temporal, amb les mateixes o diferents modalitats contractuals de durada determinada, adquiriran la condició de treballadors fixos, excepte per a les relacions laborals d’interinitat i relleu”.