Bota al contingut principal

La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha remés a les diferents meses de negociació de la comunitat educativa l’esborrany de decret pel qual es regula el model educatiu lingüístic valencià. El decret planteja un Programa Plurilingüe Dinàmic amb l’objectiu que l’alumnat valencià puga acreditar coneixements avançats de les dues llengües oficials, valencià i castellà, i almenys una d’estrangera, com l’anglés, un objectiu que fins al moment no s’havia assolit amb la normativa vigent.

Aquest esborrany contempla les aportacions realitzades tant de l’estudi elaborat per les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant, Castelló i València, com dels diferents agents de la comunitat educativa.

Un Programa Plurilingüe Dinàmic amb 3 nivells

El decret es basa en un programa, el Programa Plurilingüe Dinàmic, per adaptar-se a la diversitat d’entorns socials i lingüístics valencians. Aquest model s’estructura en tres diferents nivells: Bàsic, Intermedi i Avançat.

Les diferències entre nivells són la distribució d’hores vehiculars en les tres llengües en assignatures no lingüístiques i altres elements de reforç de competència oral. És a dir, quantes hores es fan en anglés, en valencià i en castellà donada la situació sociolingüística de cada entorn educatiu.

Els diferents nivells responen a la necessitat d’adaptar els programes lingüístics a les característiques del propi centre com a punt de partida.

La nova àrea de Competència Comunicativa Oral en anglés

El decret planteja la incorporació d’una nova matèria a través de l’àrea de lliure configuració del centre educatiu. Competència Comunicativa Oral s’impartirà en qualsevol de les dues llengües oficials i en anglés, segons el nivell.

L’objectiu d’aquesta àrea serà augmentar la comprensió i l’expressió d’idees sobre els temes més propers; dotar d’eines comunicatives per desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar l’opinió mitjançant eines com per exemple: els projectes interetapa, suports audiovisuals o musicals, jocs d’enginy i dramatitzacions.

Nova formació del professorat i nova metodologia

La formació del professorat per a la capacitació per donar classe en diferents llengües és un dels punts més importants del nou decret per tal d’ajudar als centres a fer el trànsit cap al plurilingüisme real. El nou model de formació del professorat de la Conselleria fa una aposta decidida amb un centre específic de formació plurilingüe, amb la presència de formadors plurilingües pel territori que assessoraran als equips docents dels centres educatius i generaran materials didàctics d’ajuda que permeten realitzar tractaments integrats de llengües a les aules.

El Decret està basat en l’aprenentatge integrat de llengües (AICLE): allò que s’aprén a la classe de valencià serveix per a la d’anglés, els continguts de castellà serveixen per a aprendre valencià, etc. Les llengües no són compartiments estancs, i no es poden tractar com a tal. Els centres educatius proposaran quin nivell dins volen prendre com a punt de partida, en una decisió avalada per 2/3 del Consell Escolar. L’administració serà qui validarà i aprovarà eixa proposta.

Acreditacions
A més, Educació certificarà el nivells de competència lingüística en valencià i en anglés als nivells intermedis i avançats. D’aquesta manera bona part de l’alumnat tindrà títols en llengües sense haver d’examinar-se en la JQCV o les Escoles Oficials d’Idiomes.

Calendari d’aplicació, àmbit social i formació per a Adults
El calendari d’aplicació començarà el curs 2017-2018 i culminarà en la seua implantació al Batxillerat, en 2023. A més de l’educació obligatòria, aquest decret té en compte també els ensenyaments de Formació Professional i Formació d’Adults, que fins ara no s’incorporaven a la normativa de plurilingüisme.

El nou decret que presenta Educació està fet des d’una perspectiva no només educativa, sinó també social. Així, també estableix els mecanismes de col·laboració la futura corporació de ràdio i televisió públiques, per exemple, als quals se’ls demana l’emissió de materials en anglés, a més del valencià vehicular, per reforçar socialment el plurilingüisme.