Bota al contingut principal

Josep Nadal, diputat de Compromís responsable de la proposició de llei aprovada aquest dijous a les Corts, considera que “ara es donen les condicions necessàries per salvar de la depredació urbanística de zones humides com les llacunes de Rabassa (Alacant), el Saladar de Xàbia o el Quadro de Santiago (Benicassim). Els aiguamolls ja no estan subjectes a criteris arbitraris per a ser inclosos en catàlegs de protecció i esquiven els perills dels especuladors”.

Les zones humides ja no seran objecte d’interessos obscurs i especuladors després de la reforma del article 15 de la llei11/1994 dels espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Les Corts han aprovat aquest dijous, amb els vots de totes les forces menys el PP,  aquesta proposta de llei del diputat de la Marina Alta, Josep Nadal. “Ara es donen les condicions necessàries per salvar de la depredació urbanística a zones humides com les llacunes de Rabassa (Alacant), on es varen tractar de construir diversos macroprojectes urbanístics o casos com el del Saladar de Xàbia o el Quadro de Santiago (Benicassim). Els aiguamolls ja no estan subjectes a criteris arbitraris per a ser inclosos en catàlegs de protecció i esquiven així els perills dels especuladors”, ha considerat el diputat pegolí.

La modificació de l’article 15 de la llei 11/1994 corregeix la desprotecció que patien moltes zones humides amb l’anterior govern de la Generalitat i afegeix les consideracions jurídiques d’acord amb les sentències del Tribunal Suprem (N.8912/2012, del 10/12/2012, sobre el Quadro de Santiago en Benicassim) o el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (N.1124/2013 sobre el Marjal de Nules-Castelló).

La llei dels espais naturals protegits del 1994 definia les zones humides com a espais, ja foren permanents o temporals, amb característiques anàlogues a les dels marenys, marjals, torberes o aigües rases, estancades o corrents. En el seu origen, la llei les considerava humides amb independència de la catalogació que reberen d’una administració. No obstant això, el PP va incrementar la desprotecció d’aquestos espais quan va aprovar la Llei 5/2013 de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat. EN ella es podia llegir que es consideraven únicament protegides aquelles zones humides “degudament catalogades”.

“La aprovació per part del PP d’eixa llei el 23 de desembre de 2013  va ser perversa,  deixava a tots els aiguamolls no catalogats a l’abast de l’urbanisme i l’edificació. Hem llevat de la llei la part on es diu que per a que un espai estiga considerat com a zona humida, i per tant protegit, ha d’estar degudament catalogat. Com diuen les sentències del TSJ o el Suprem, les zones humides ho són per se, no perquè estiguen incloses o no en un catàleg que no té cap estatut jurídic”, ha assenyalat Nadal.