Bota al contingut principal

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat hui que el Govern central “deu a la Comunitat Valenciana un any de drets socials” per un model de finançament autonòmic insuficient, que entre 2002 i 2012 va fer que es deixaren d’ingressar en les arques de la Generalitat més de 18.000 milions d’euros, l’equivalent a un exercici pressupostari.

Oltra ha realitzat aquestes declaracions en el Palau de la Generalitat durant la seua intervenció en l’acte de subscripció del manifest per un “Finançament just”, que ha sigut subscrit per 81 entitats de caràcter social, que han estat representades en la signatura per la Plataforma en defensa de la llei de Dependència de la Comunitat Valenciana i el Consell Valencià de la Joventut.

Ha denunciat que l’infrafinançament autonòmic va generar a la Generalitat entre 2002 i 2012, “un increment de deute de 10.918 milions d’euros, amb un cost calculat en interessos de 2.531 milions d’euros, la qual cosa pot suposar, quan s’actualitzen les dades, un endeutament generat per l’infrafinançament equivalent a tot un pressupost consolidat de la Generalitat de 18.370 milions d’euros en 2016”.

La vicepresidenta ha advertit que, amb el sistema de finançament autonòmic actual, la Comunitat Valenciana ha anat rebent 258 euros menys per habitant i any pel que fa a la mitjana de les comunitats autònomes de règim comú, i ha explicat que aquest infrafinançament equival a un any sense pressupost en la Conselleria d’Igualtat.

Segons ha explicat, l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana és de més de 1.000 milions, una quantitat superior a tot el pressupost de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que en 2016 va ser de 978 milions d’euros.

Així, ha exigit de forma contundent la “reforma immediata del sistema de finançament autonòmic, el reconeixement dels dèficits acumulats i l’execució d’inversions en infraestructures”. En aquest sentit, ha recordat que “reclamar un finançament just significa, també, reclamar més drets socials”.

Per a “rescatar persones en situació de necessitat s’ha de continuar incrementant el pressupost de la Generalitat destinat a les polítiques inclusives”, la qual cosa passa per “unes prioritats socials”, que ja es veuen reflectides en els pressupostos d’enguany, i un canvi en el model de finançament autonòmic, “amb criteris d’equitat i justícia social, que acabe amb el maltractament i compense la discriminació històrica cap a la Comunitat Valenciana”, ha recalcat.

“No es tracta de diners, es tracta de les persones a les quals hem de defensar des del govern i des de les entitats socials, braç a braç”, ha afirmat i ha insistit que s’està parlant de ciutadans i ciutadanes “que paguen les conseqüències d’un sistema de finançament que perjudica injustament al nostre territori”, on hi ha “menys recursos”, la qual cosa augmenta “el risc d’exclusió”, entre altres qüestions.

L’infrafinançament autonòmic “repercuteix negativament sobre la despesa en serveis socials i protecció social, que continua sent inferior a la mitjana estatal malgrat l’important esforç del nou govern”, i els casos anteriors “són només tres situacions injustes i escandaloses que ens trobem fa un any i per a les quals necessitem aqueixos diners”.

Així, ha desvetlat algunes xifres com que entre 2009-2011, “en els pitjors moments de la crisi, la Comunitat Valenciana destinava 140 euros per habitant a la despesa social, molt lluny de Navarra (498), Castella-la Manxa (438) o Extremadura (390) i bastant inferior a la mitjana estatal (253)”.

Necessitem que els nostres impostos es queden ací perquè qui paga impostos, reba els beneficis socials on viu i treballa”, ha afirmat Oltra, qui ha explicat que l’única cosa que volen els valencians és “viure dignament, sense haver de demanar el que és nostre”.

Parlar de finançament, al seu judici, és “parlar de justícia social, de drets de la ciutadania, una ciutadania que ens ha demanat que encapçalem l’exigència bàsica de rebre el que ens toca”, i per açò ha demanat a tots els presents que donen al Consell el seu suport públic per a tenir “la força del poble valencià”.