La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que els poders públics “tenim un repte: reintegrar la relació entre el món urbà i el món rural, perquè tradicionalment les ciutats s’han construït sobre els espais que les podien alimentar”.
La vicepresidenta ha apuntat la necessitat d’impulsar iniciatives com la promoció del comerç local; fomentar que els establiments hotelers i de restauració treballen amb productes de proximitat o el reciclatge de residus que genera la ciutat i que són matèria orgànica que beneficia el camp.
Així s’ha manifestat Oltra en la inauguració del V Curs d’Agroecologia, Agricultura Urbana, Sobirania Alimentària i Cooperació al Desenvolupament Rural, organitzat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural, que en aquesta ocasió està dedicat a ‘Una visió transdisciplinar sobre el maneig dels agrosistemes mediterranis’.
Aquesta edició ha comptat amb la presència del Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, que ha impartit la ponència inaugural, que portava per títol ‘L’Agroecologia com a instrument per a la pau i la justícia social’.
“Part essencial de la identitat valenciana”
Durant la seua intervenció, la vicepresidenta ha fet referència al passat eminentment agrícola del poble valencià, que constitueix “una part essencial de la identitat valenciana, encara que és cert que els actuals models agrícoles generen també problemes mediambientals”.
Referent a això, Oltra ha assegurat que “l’agricultura que vindrà requerirà de sòlids fonaments tècnics, però també ha de fonamentar-se en la sostenibilitat social”.
“Determinades pràctiques agrícoles desenvolupen un impacte tal que pot acabar amb la pròpia agricultura”, ha assegurat la vicepresidenta. Una contradicció que “ha d’estar al centre de qualsevol reflexió sobre aquest assumpte”.
Oltra ha recordat les tres àrees prioritàries que, segons la Política Agrícola Comuna, cal protegir i millorar en el patrimoni rural de la Unió Europea: biodiversitat i preservació dels sistemes agrícoles i forestals naturals i dels paisatges agrícoles tradicionals; gestió de l’aigua i lluita contra el canvi climàtic.
“L’agroecologia genera un impacte econòmic positiu”
Precisament, l’horta de València és un d’aquests paisatges agrícoles tradicionals que “ens identifiquen com a poble, que formen part del nostre propi paisatge sentimental, un ecosistema únic que està intrínsecament unit a aquesta ciutat”, ha indicat Oltra, qui ha insistit que “aquest paisatge té el valor de contribuir a fer d’aquesta terra un territori més sostenible”.
En aquest sentit, la vicepresidenta ha posat èmfasi que “l’aposta per una agricultura més sostenible, per l’agroecologia, no només té un benefici mediambiental, sinó que també genera un impacte econòmic positiu, perquè atrau un turisme interessat en passatges rurals atractius i perquè les cadenes curtes generen més ocupació i són menys contaminants que les cadenes llargues”.
Els joves, motors de les noves iniciatives en el món rural
Finalment, la vicepresidenta ha posat en relleu el preocupant envelliment de la població rural, de manera que “un repte important és també aconseguir que les professions vinculades al món rural siguen atractives per a la gent jove, amb rendes del camp majors i el reconeixement dels oficis i professions, de manera que estiga en concordança amb la seua funció”.
Referent a això, Oltra ha aprofitat l’ocasió per llançar un repte als estudiants assistents: “la societat confia que gent com vosaltres puga impulsar, liderar i donar suport a les iniciatives que ja estan en camí en direcció a la sostenibilitat i que sigueu els motors de noves iniciatives en el món rural”.