Anar directament a les notícies

Compromís demana un marc legal perquè la cogeneració ajude a l’estalvi i competitivitat empresarial

Publicat el en Economia i Ocupació

Els senadors de Compromís Jordi Navarrete i Carles Mulet han presentant una moció per a reclamar la necessitat que s’establisca un marc jurídic específic de suport i foment a la cogeneració, “eina clau per a l’eficiència energètica, la sostenibilitat, la reindustrialització i la competitivitat del sector del taulell i garantir la seguretat jurídica de les inversions en cogeneració“. El senador territorial valencià, Carles Mulet, ha recordat que la modificació de diferents normatives han modificat la retribució d’aquest tipus d’instal·lacions a partir de producció d’energia elèctrica, fonts d’energia renovables, cogeneració i residus, suposant un greu revés cap aquesta tecnologia. La ceràmica és una de les principals indústries de les comarques de Castelló on es concentra aproximadament el 94% de la producció espanyola i el 81% de les empreses del sector, que dóna feina a més de 15.000 persones directament i molts milers més indirectament. A més d’un marc normatiu favorable, la moció insta a “renovar les actuals plantes de cogeneració, ja que, si no corren el risc que s’aturen i, per tant, deixen d’aportar a la societat els beneficis d’estalvi d’energia primària associats“.

En els últims anys, la participació de la indústria en el valor afegit d’alguns països europeus com Alemanya o Holanda ha romàs pràcticament invariable mentre que el sud d’Europa ha afrontat un fenomen de desindustrialització de les seues economies i la indústria en el nostre PIB ha caigut a 15,8% del PIB. “La indústria és una font indispensable de treball i de riquesa i, per tant, ha de ser una prioritat dels nostres governs que han de crear el marc legislatiu idoni i polítiques que fomenten la competitivitat i sostenibilitat del teixit productiu“, ha remarcat.

Importància de la cogeneració

La cogeneració és un sistema pel qual la indústria aprofita la calor que es genera en el procés de producció per reintroduir-lo en el sistema. Així, la cogeneració redueix el consum d’energia primària i és, per tant, una eina de competitivitat per a les indústries intensives en consum energètic, com la ceràmica. Tenint en compte que el 80 per cent de la producció del sector es dirigeix a mercats exteriors molt competitius, la cogeneració és clau per minorar els alts costos energètics, la qual cosa incrementa la competitivitat i la capacitat exportadora del sector.

La Comissió Europea ha reconegut recentment la contribució de la cogeneració a l’eficiència energètica i la productivitat de la indústria i ha instat els països membres a prendre mesures per impulsar-la. La cogeneració jugarà un paper clau per assolir l’objectiu d’estalviar el 20% de l’energia per a l’any 2020, que estableix la Directiva 2012/27/ E, d’eficiència energètica.

No obstant això, des del 2012, la política duta a terme des del Ministeri d’Indústria i Energia va en la direcció contrària. A l’Estat espanyol hi ha al voltant de 1.000 instal·lacions de cogeneració i les empreses industrials cogeneradores aporten el 20% del PIB industrial d’Espanya, però la reforma energètica va dur a la parada a 350 de les 1.000 instal·lacions de cogeneració existents després d’una reducció de 1.200 milions d’ euros anuals en la seua retribució. La indústria del taulell compta amb unes 80 plantes, encara que moltes no estan funcionant de manera regular o, fins i tot, s’han paralitzat. La reforma energètica ha tingut un cost per al sector, segons Ascer, de 28 milions d’euros, 56,4 milions d’euros si se sumen tots els efectes derivats de la reforma.

A més, el juliol passat, el Ministeri d’Indústria va ordenar la revisió de la retribució a la cogeneració, el que suposa una dràstica retallada addicional de 287 milions d’euros.