Anar directament a les notícies

“La Via Litoral són 500 quilòmetres del millor producte turístic que podem presentar: la nostra terra”

Publicat el en Medi Ambient

Ja no es tracta de fer una grandíssima inversió, la Via Litoral es construirà per camins que ja existeixen com els propis passejos martímos i senderes que ja s’usen. Se senyalitzaran unes vies que puguen fer una ruta a l’estil Camí de Santiago. És un nou producte turístic més, totalemente allunyat del tràfic. Es podrà fer un turisme per zones verges que seran posades en valor”, ha explicat el director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, Josep Lluís Ferrando.

La Via Litoral ha sigut inclosa en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, tot un repte del Consell tenint en compte el maltractament patit per les costes del País Valencià i les dificultats que existiran per al seu encaix en un litoral sobrexplotat. “Son 500 quilòmetres del millor producte turístic que podem presentar: la nostra terra”, ha comentat Ferrando.

Ferrando ha explicat que “el PATIVEL (Pla d’Acció Territorial d’Infraestructures Verdes del Litoral) es dóna per a ordenar i preservar de la urbanització la fesomia dels poc llocs que ens queden hui sense cobrir de ciment”. El pla pretén la protecció i ordenació decasi 2.400 hectàrees en el litoral alacantí, més de 6.500 en tot el País Valencià.

Mig centenar de càrrecs de Compromís han acudit a l’acte, entre ells els portaveus de la formació en els ajuntaments d’Alacant i Elx, Natxo Bellido i Mireia Mollà, així com el del grup de la Diputació, Gerard Fullana. També han estat presents alcaldes com el de El Campello, Benja Soler, o el d’Altea, Jaume Llinares; i el diputat del Congrés, Ignasi Candela, i la de Corts, Marian Campello.

PATIVEL és un instrument territorial de conservació activa i de difusió del valor del territori, que proposa un conjunt d’usos i activitats que, de manera restringida i controlada, permeten compatibilitzar la preservació dels valors ambientals, territorials i paisatgístics del litoral amb la generació de valor afegit i un ús públic sostenible d’aquests espais per tots els ciutadans.

Es tracta d’un pla rigorós, ambiciós i necessari per al futur del litoral de la Comunitat Valenciana per a evitar la seua deterioració després de més de 20 anys d’abandó i absència de planificació, segons els responsables de la conselleria.

Conservació activa de quasi 6.500 hectàrees

El PATIVEL identifica i aplica un règim de conservació activa a quasi 6.500 hectàrees dins de la franja d’1.000 metres del litoral, mesurats des de la ribera del mar, en regular els usos i activitats que es poden implantar, i que tenen com a objectiu més important contribuir a qualificar el litoral no edificat, a l’espai ja construït i l’oferta turística i recreativa del territori. Aquesta superfície proposada pel PATIVEL, protegida des del punt de vista territorial, es distribueix de manera similar a Alacant (37%) i Castelló (37%), sent menor en la província de València (26%) per la gran proporció de sòl litoral protegit pel Parc Natural de l’Albufera.

Aquest pla s’ha elaborat atenent a la proporcionalitat entre protecció i manteniment de l’activitat econòmica. La intenció no és limitar els desenvolupaments amb caràcter general, sinó que encara queden en aquesta franja d’1.000 metres, unes 6.700 hectàrees de sòls urbanitzables que permetran satisfer les demandes d’habitatge i activitats econòmiques per a molts anys; sempre dins dels paràmetres marcats per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els criteris de desenvolupament urbà i territorial sostenible que ara són vinculants.

No obstant açò, amb el PATIVEL queden protegits àmbits de gran valor en tota la costa alacantina, des del cap de Sant Antonio al de Santa Pola , protegint àrees com el Portitxol, cala Granadella, Cap d’Or, saladars com els de Aigua Amarga o les salines de la Mata-Torrevella i Santa Pola , entre diversos punts del litoral.

Tipus de sòl

Així mateix, el pla identifica diferents tipus de sòl entre els quals destaquen aquells de majors valors ambientals, paisatgístics i territorials i, d’altra banda, els de reforç del litoral que es localitzen en la segona línia del litoral i pot admetre usos esportius oberts, camps de golf sense habitatges, dotacions i campaments de turisme. A més, el pla recolza a l’activitat turística de qualitat, la que genera majors rendes i ocupació, com és el sector turístic hoteler.