Anar directament a les notícies

Compromís exigeix il·legalitzar les fundacions que exalten el franquisme i la dictadura

Publicat el en Llibertat i Igualtat

Compromís ha exigit avui en el Congrés reformar l’article 5 de la Llei de Fundacions per impedir el registre d’entitats que en la seua denominació fan apologia de la dictadura.

Ignasi Candela, diputat de la formació, ha assenyalat que l’existència de fundacions com la Francisco Franco, la José Antonio Primo de Rivera o la recent Blas Piñar, creada l’any 2014, incompleix la Llei de Memòria Històrica que obliga a la retirada de “mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.

La fundació Blas Piñar reconeix la seua voluntat d’un “nou renàixer d’Espanya: una, gran i lliure”, mentre que la dedicada a Primo de Rivera declara entre els seus objectius “revalidar el pensament i activar la doctrina” del dictador com referent del segle XXI.

Candela ha censurat, a més, les ajudes públiques i les deduccions a l’IRPF per donacions de les quals es beneficien aquest tipus de centres. Entre l’any 2000 i el 2003, el ministeri de Cultura va subvencionar a la fundació Francisco Franco amb més de 150.000 euros.

La mateixa fundació Francisco Franco torpedea directament la legislació sobre Memòria Històrica a l’oferir assessorament i assistència jurídica als ajuntaments per mantenir la guia de carrera i la simbologia franquistes.

En eixe sentit, Compromís ha sol·licitat al ministeri una investigació sobre les activitats presumptament il·lícites de la fundació Francisco Franco. Aquesta ha remitit cartes a diferents entitats locals en les que enalteix al dictador i atribueix a la Llei de Memòria Històrica “el clar propòsit que guanyen la guerra els que la varen perdre fa 80 anys”.

Candela ha afirmat que “l’indesitjable revisionisme” d’aquestes organitzacions posa de manifest la falta d’una política d’Estat en matèria de Memòria Històrica. Pablo de Greiff, relator especial de l’ONU, va criticar a un informe la falta de transparència, la interpretació restrictiva de la Llei d’Amnistia, la privatització de les exhumacions o l’enfocament de responsabilitat simètrica que obvia la repressió de la dictadura.