Compromís al Senat ha reclamat al Govern una aposta clara pel tren convencional (mitja distància, rodalies, regionals o la reobertura de línies amb trens de baixa velocitat) allà on hi haja demanda “en comptes de destinar milers de milions d’euros a l’any en crear de forma hilarant i amb poc criteri quilòmetres d’infraestructura d’Alta Velocitat, que deixa pel camí a centenars de poblacions i que pensa en uns passatgers d’elit que es poden pagar viatges de 80 euros, quan la prioritat hauria de ser garantir la mobilitat al màxim nombre de ciutadans i això es garanteix apostant pels trens que gasta o estaria encantat de gastar un segment poblacional més gran”.
Així, els senadors Carles Mulet i Jordi Navarrete han recordat que “mentre en matèria d’obres hídriques, des del Ministeri s’apunta a un estudi de necessitats i de relació cost-benefici abans de definir les prioritats d’inversió, en matèria ferroviària deixen a l’estacada zones molt dinàmiques” que permetrien recuperar la inversió, recuperar la mobilitat o bé generar-la, com passa amb l’oest peninsular o el tren de la costa entre Gandia i Alacant, “que podria generar nombrosos beneficis socials i econòmics però que tenen la mala sort de no passar per Atocha i el quilòmetre zero”, han assenyalat.
Compromís va calcular que el cost de l’AVE en aquests 25 anys d’història ha estat de 15,8 milions d’euros per quilòmetre construït “una xifra inassumible per a les nostres possibilitats, que només s’entén des d’una òptica de competència per liderar els quilòmetres d’alta velocitat en Europa i el Món i que s’està estenent cap a zones de dubtosa rendibilitat”, com ho han demostrat algunes surrealistes parades en poblacions amb un centenar d’habitants, mentre segueixen sense estar incomunicades amb Alta Velocitat la segona i tercera ciutat de l’Estat i el tram més rendible com és València-Barcelona “i el que és més greu sense un horitzó clar que definisca el seu traçat, característiques i inversió com va deixar clar en el Senat el ministre, igual que passa amb el tren de la Costa”.
Compromís va reclamar recentment al Senat crear un nucli de rodalies a Castelló que permetés estendre aquests trens fins a Vinaròs i Tortosa, que va ser rebutjat pels vots del PP quan el cost de la inversió era de 43 milions, una xifra assumible per l’Estat “com s’ha fet en altres zones equiparables de l’Estat”, però “veiem com tenen com a prioritats invertir 2.330 milions d’euros per impulsar l’arribada de l’AVE a Galícia, Múrcia, Astúries, País Basc, Navarra o Extremadura, la partida més elevada de Foment i que triplica els 800 milions d’euros que es dedica al manteniment i inversions en la xarxa convencional de ferrocarrils”.
Els senadors valencians opinen que “invertir en la xarxa convencional, la que beneficia els veïns de pobles amb noms que difícilment coneixem, és la millor inversió possible i que, dins d’un pla, podrien tenir nombrosos beneficis doncs, en moltes ocasions la infraestructura està ja construïda, els túnels i vies i podrien frenar el despoblament, envelliment, portar turisme i activitat econòmica o mitigar la necessitat de noves carreteres que, entenem, és ara prioritari a l’AVE, una infraestructura deficitària que no arriba al llindar de la rendibilitat social”.
Per a Compromís “hi ha després d’aquestes propostes sinceres alternatives realitzades per associacions que busquen el desenvolupament de les seues comarques com la circulació en el Bé d’Interès Cultural de la línia fèrria Arribes-Duero, o la reobertura de la Via de la Plata, contrastats estudis i peticions d’estudiants universitaris”, davant els fiascos “en ocasions avalats pel Govern i en definitiva pagats per tots els usuaris o ciutadans per projectes amb sobrecostos i amb pagaments no justificats”.