Anar directament a les notícies

Compromís demana la fi de la política d’aïllament de la Diputació d’Alacant

Publicat el en General

 Compromís ha demanat hui la fi de la política d’aïllament de la Diputació d’Alacant respecte a les altres institucions supramunicipals. Els diputats de la coalició han reclamat després de reunir-se amb la vicepresidenta de la institució valenciana, Maria Josep Amigó, un política similar a la de les comarques valencianes on les institucions han desenvolupat plans conjunts que sumen 50 milions i han creat una nova forma d’administració que enguany deixarà als pobles una despesa de 54,6 milions de lliure utilització.

La vicepresidenta demanarà a petició del grup una reunió amb el president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, per explicar esta nova forma d’administrar els diner públics que ha provocat una discrimació de drets entre les diferents comarques a tot el País Valencià per la negativa de la Diputació alacantina a sumar´se als plans conjunts.

“Han passat dos anys de legislatura i creiem que es pot treballar millor pels pobles des de la Diputació . Demanem emanen a César Sánchez abandonar la guerra freda i la política de fronteres provincials posant el centre d’atenció en la ciutadania, en el segle XXI no es pot gestionar sense col·laboració entre institucions, no és lògic que Bocairent o Oliva puguen optar a unes ajudes que es neguen a tan sols uns metres a Banyeres o Pego”, ha considerat el portaveu de la Compromís, Gerard Fullana.

“Ens vam trobar una Diputació de València enfrontada al Consell, basada en un model clientelista i opac de concessió de les ajudes públiques, i esguitada de casos gravíssims de corrupció. Hem treballat des del primer moment per pegar-li la volta a aquesta situació, des d’unes línies ben clares: col·laboració interinstitucional, objectivitats i transparència en les ajudes i pulcritud en l’ús dels recursos públics”, ha manifestat Amigó, qui ha detallat també les línies bàsiques que la Diputació d’Alacant s’ha negat a seguir al contrari que les altres dos institucions provincials homologues.

Les dades mostrades per Amigó han sigut les següents:

◦     Xarxa llibres: 16,2 milions d’euros. La Diputació va col·laborar fent front a una part del conveni, i també abonant els diners que correspondria pagar als municipis el 2015.

◦     Centres Socials: 5,6 milions d’euros. Després de vint anys sense que es construïra ni un centre social públic, la Diputació de València construirà 4 centres socials per atendre malalts mentals, persones amb diversitat funcional intel·lectual i menors. Els ajuntaments posen el solar, la Diputació paga la construcció i la Conselleria s’encarrega de la despesa corrent de funcionament.

◦     Pla Municipal de Manteniment d’Escoles: 7 milions d’euros. Es dota a 44 ajuntaments de recursos econòmics per fer front a una competència que és municipal (el manteniment de centres de primària), per actuacions de substitució de portes i finestres que reverteixen en una millora en la eficiència energètica. Els serveis tècnics de Conselleria han elaborat el llistat de prioritats en funció de les necessitats de conservació del centre, i la Diputació en subvencionarà les actuacions.

◦     Pla de Transports: 1 milió d’euros per al manteniment de línies de transport no rendibles.

◦     Fons de Cooperació Municipal: 20,6 milions d’euros. Col·laborem amb la posada en marxa del Fons de Cooperació que impulsa la Generalitat, fet que permetrà millorar el finançament municipal.

 

Compromís a la Diputació d’Alacant presentarà en els propers plenaris mocions perquè la institució impulse amb el consell aquest tipus de convenis com els dels centre socials i manteniment d’escoles 

54,6 milions de lliure utilització

La nova forma de gestionar les diputacions es basa, han senyalat Amigó, en augmentar els recursos econòmics que arriben als municipis per dotar de més autonomia en la presa de decisions a alcaldes i alcaldesses. El nou Pla SOM (Serveis i Obres Municipals) està basat, com ja ho estaven els PPOS de 2016, en criteris objectius per determinar la quantia que li correspon a cada poble; aquests criteris inclouen qüestions socials, com la taxa d’atur, o mediambientals, com ara l’adhesió al Pacte de les Alcaldies contra el canvi climàtic. Entre els 34 milions dels Pepos i el 20,6 milions del Fons de Cooperació, els pobles valencians tindran 54,6 milions per gastar-los en allò que consideren més precís i útil per a la seua ciutadania.