Bota al contingut principal

El diputat de Compromís i president de la Comissió d’Indústria de les Corts Valencianes, Víctor Garcia, ha lamentat hui que “de nou, la inacció del Govern d’Espanya i el seu escàs interès pel sector tauleller, que hauria de ser considerat com a estratègic a nivell estatal, ha deixat passar una nova oportunitat per frenar l’entrada de taulells xinesos a Europa”. Així ho ha manifestat García després que la Unió Europea haja tornat a ajornar, per segona vegada, la posada en marxa d’un sistema de control antidumping contra l’entrada de productes xinesos.

Segons García, “malgrat l’aprovació en les Corts, en la Diputació de Castelló i en nombrosos ajuntaments de les nostres comarques d’acords impulsats per Compromís per defensar el taulell valencià –especialment castellonenc- enfront del taulell de Xina, l’Executiu del PP no ha donat mostra de determinació i valentia per defensar nostra principal indústria”.

Garcia ha recordat que si el Govern no treballa perquè es renoven els drets antidumping –és a dir per frenar l’entrada de producte xinès- “serà un desastre per a una indústria que, gràcies a les polítiques del Consell, està donant mostres d’una reactivació impressionant”. Garcia ha recordat que “la capacitat de producció a Xina va augmentar en gairebé un 30% entre 2011 i 2016, de 10.800 milions metres quadrats l’any a aproximadament 14.000 milions de metres quadrats per any. Això vol dir que la capacitat no utilitzada actualment a Xina és quatre vegades superior a la totalitat del consum de la UE-28 i, de no evitar-se, inundaria els mercats europeus a baix preu i repercutiria molt negativament sobre les nostres indústries”.

Per això, García ha exigit l’Executiu del PP que “aborde el tema del taulell xinès com a prioritat en la seva agenda política, ja que d’ací 15 dies es tornarà a tractar l’assumpte a Europa”. El diputat de Compromís recorda que “recentment un estudi independent va mostrar que al voltant de 3,5 milions d’ocupacions a Europa podrien quedar exposats si se li concedís a Xina l’estatus d’economia de mercat, la qual cosa generaria un augment de l’atur en el sector ceràmic i en altres segments d’activitat”.