Bota al contingut principal

Els grups parlamentaris PSPV, Compromís i Podem, acompanyats pel conseller d’Educació, Vicent Marzà, han realitzat hui a València una presentació de la proposició de llei que regula el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.

Segons ha assenyalat el síndic de Compromís, Fran Ferri, “esta llei és marca del Botànic. És una llei que naix de l’acord de tres forces que compartim un projecte per a millorar la vida de la gent. Una llei que tindrà una tramitació parlamentària amb totes les possibilitats de participació. Això situa a Les Corts en el centre de la vida política, que també és un dels nostres compromisos amb la ciutadania”.

Ferri, en l’acte públic celebrat al Centre del Carme, ha volgut remarcar els aspectes de la llei, que per a Compromís són fonamentals “perquè ens ajuden a aconseguir el nostre objectiu, que no és un altre que tots els xiquets i xiquetes acaben la seua educació coneixent valencià, castellà i anglés”.

“Això és un objectiu compartit per les forces del Botànic i per una immensa majoria dels valencians i les valencianes. I com sempre hem dit és un objectiu irrenunciable”.

La llei fixa com a objectiu que tots els centres educatius arriben al 50% d’hores en valencià. I no és una xifra a l’atzar, sinó el que diuen els experts que garanteix el seu aprenentatge. A més, la llei garanteix que els centres que actualment tinguen un programa amb ensenyament en valencià mantinguen el seu nivell d’hores en valencià. Per a aconseguir que l’objectiu de que tots els xiquets aprenguen les tres llengües la llei també contempla.

Actualment, tant en el que es coneix com línia en castellà i en línia en valencià, l’anglés està en un 13%. Esta llei suposa un gran avanç perquè fixa que tots els centres hauran de tindre entre un 15 i un 25% d’anglés.

Novament, no és a l’atzar, sinó que és el que diuen els experts que permet el seu aprenentatge sense comprometre que s’aprenguen també la resta d’àrees.

Segons ha explicat Ferri “esta llei suposa un gran avanç per al valencià i l’anglés, i ho fa deixant la decisió final en les famílies i la comunitat educativa. Eixa decisió que la dreta sempre ataca des dels despatxos. Nosaltres el que volem és enviar un missatge a totes les famílies i al conjunt de la comunitat educativa, amb esta llei tindran tots els instruments necessaris per a aconseguir que els xiquets aprenguen, valencià, castellà i anglés. Des de Compromís creiem que amb eixe objectiu, avançarem cap a una societat més rica i preparada per al present i per al futur”.

Per la seua banda el conseller Marzà ha volgut posar en valor el diàleg amb diferents col·lectius que han dut a terme els grups parlamentaris firmants de la proposta. Per a Marzà esta llei serà un pas avant que estableix l’objectiu clar de què els menors aprenguen tres llengües i es normalitze l’ús del valencià, encara que varie l’instrument per aconseguir-ho.

El conseller ha agraït als tres grups que hagen posat en el centre als xiquets més enllà de les diferències entre partits i ha reiterat que l’objectiu del Consell és irrenunciable però els instruments no i este supera els disponibles fins ara.

Segons Marzà “esta proposta és un bon punt de trobada també per a aconseguir el suport de la resta de forces, que ara podran unir-se al debat perquè fins ara els partits que s’han oposat amb més virulència al decret no han participat en un debat pedagògic. Per tant, si esta és una qüestió política què millor que Les Corts per a debatre”.

Així mateix el conseller ha posat en valor que este text haja tingut en compte l’informe d’experts que també sustentava el decret, que mantinga l’autonomia dels centres i la seua particular idiosincràsia i, a més, evite la segregació, amb un únic programa amb mínims compartits que té en compte les resolucions judicials sobre altres territoris en el que té a veure amb les proporcions raonables de la presència de les llengües oficials. Marzà ha destacat també l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament o el fet que la llei contemple recursos addicionals, donant continuïtat per llei, per exemple, a la presència d’auxiliars de conversa en les aules o destacant el paper de les extraescolars.

Esta proposició de llei, ha explicat, lleva els “escalons” establits en els sis nivells que contemplava el decret i deslliga l’augment d’una llengua en virtut d’una altra. Sobre l’eliminació, aleshores, de l’incentiu de l’anglés, ha indicat que s’està preparant una norma paral·lela sobre certificacions d’anglés i valencià sobre la base de les hores que s’hagen rebut en estes llengües durant l’escolarització.