El síndic de Compromís en les Corts, Fran Ferri, i la diputada Marian el Campello han exposat a Alacant uns fets que constitueixen un presumpte frau i una falta de control absoluta en el pla de xoc de la sanitat valenciana entre els anys 2006 i 2013. La recerca de la coalició ha destapat el cas de 86 persones derivades a una clínica privada d’Alacant per part del director de Neurorradiología de l’Hospital General Universitari d’Alacant, qui també realitzava les operacions i va acabar facturant per aquestes 7. 188.596,14 euros a la Generalitat Valenciana mitjançant una empresa de la seua filla, Dagda Platinum SL. Compromís presentarà davant fiscalia la documentació pertinent que prova estes accions acorregudes durant els governs de Francisco Camps i Alberto Fabra.
Aquest professional va acabar realitzant 1.246 intervencions a diversos pacients amb malformacions arteriovenoses (MAV) en la clínica Medimar, sense que existira cap conveni o acord amb la conselleria de Sanitat, tampoc una justificació de l’elevat nombre d’intervencions o precisió de despesa. “Va trobar la manera de derivar-se pacients de la pública a la privada i d’operar-los injustificadament les vegades que fera falta i que la seua filla cobrara per aqueixes operacions”, ha explicat el Campello. El facultatiu no tenia tampoc l’autorització pertinent per a fer compatible el seu treball en el sector públic amb la funció privada.
La primera de aquestes operacions les va cobrar al sistema públic a 4.000 euros la primera intervenció i les següents a 3.500 euros. Aquestes, conegudes com emboliacions, consistien en la introducció d’un microcatèter per dins del sistema vascular per a prevenir el risc de ruptura de la malformació (MAV) mitjançant l’aplicació d'un producte segellador que bloqueja la irrigació sanguínia en la part susceptible de produir un vessament.
La literatura mèdica indica que aquestes intervencions no és aconsellable realitzar- les més de sis vegades a la mateixa persona, sent la mitjana per pacient de tres operacions. En aquest cas, va haver-hi malalts de la sanitat pública que van ser suposadament operats fins a en 60 ocasions en la privada. Un cas semblat és el de Katia, qui ha assistit a la roda de premsa i va ser una de persones que va donar la veu d’alarma.
Katia es va posar en mans del facultatiu i després de diverses emboliacions va haver d’acudir a Urgències de l’Hospital després de patir un fort mal de cap produït per un vessen cerebral. El metge que l’atén transmet que per a intervenir-la són necessàries les imatges de les angiografies de les seues operacions en Medimar, a la qual se li reclamen. La sospita en la pacient es dispara quan la clínica respon que no disposa d’elles, “van dir que havien esborrat les imatges de la meua història clínica per falta d’espai en l’ordinador”, ha explicat l’afectada.
Un servei descontrol·lat
“Seguim veient com ha existit un sistema preparat per a saquejar les arques públiques. No pot tornar a ocórrer aquest descontrol en qüestions com la salut de les persones”, ha continuat Fran Ferri, qui ha recordat que aquest pla de xoc sanitari i les derivacions al privat dels pacients públics arranca en 1996. “Va ser un nou model que intentava pal·liar les llistes d’espera. El que passa és que es fan derivacions però hi ha una falta de mecanismes que fixen com s’ha d’aplicar aquest servei. Com no hi ha cap tipus de control passen casos com el qual tenim ací”.
Compromís ha realitzat una proposició no de llei en la qual s’insta a protocolaritzar aquests serveis derivats al sector privat i es garantisca el seu seguiment a través d'equips multidisciplinaris de cada cas, així com l’establiment de mesures per a adjuntar la història clínica de cada pacient i augmentar el pressupost públic per a lluitar contra les llistes d’espera, entre diverses propostes.