Anar directament a les notícies

Compromís planteja un pla de xoc contra la precarietat de kellys i aparadores

Publicat el en Economia i Ocupació

El grup parlamentari Compromís ha registrat en Les Corts una Proposició No de Llei amb què es plantegen una bateria de dotze mesures per posar fi a la precarització laboral que pateixen dos col·lectius que en estos últims temps s’han posat en peu de guerra contra la situació d’extrema desigualtat que pateixen: les cambreres d’habitacions (comunament anomenades Kellys) i les aparadores de la industria del calcer. Amb esta iniciativa parlamentària Compromís ha assumit la pràctica totalitat de les propostes del sindicat Comissions Obreres sobre esta qüestió, amb qui s’han mantingut reunions de treball.

Segons explica la diputada de Compromís, Marian Campello, “els darrers informes sobre precarietat laboral a l’Estat Espanyol elaborats pels sindicats de classe apunten a una trista realitat, i és la directa relació entre escletxa salarial i sectors productius més feminitzats i amb salaris més baixos. En este sentit al nostre territori destaquen la situació de les Kellys i les aparadores del calcer”.

Una gran quantitat d’establiments hotelers al nostre territori intenten fer estratagemes per abaratir els costos de contractació del seu personal de pisos. Així, front a la certa estabilitat de les dones que treballen com a fixes o fixes discontinues ens trobem altres amb variants contractuals que van des dels contractes per obra o servei a contractes d’any en any. Fins i tot la Inspecció de Treball ha trobat nombrosos casos de dones que, treballant per a l’hotel eren acomiadades per tornar a ingressar a través d’una subcontracta, perdent així els drets salarials garantits pel conveni col·lectiu de l’hostaleria. D’aquesta manera, acollides al conveni de l’hostaleria, el qual fixa el seu salari en aproximadament els 1.300€ bruts mensuals, ens trobem amb altres tipus de contractes que  degraden de lluny aquesta xifra ja de per si prou ajustada.

Per la seua banda les aparadores del calcer, son treballadores d’un dels sectors econòmics més importants dins el teixit productiu valencià, que representa un 5,7% de la nostra industria. Només a la ciutat d’Elx, segons estimacions de la pròpia Generalitat, vora un 40% de la producció de calcer es realitza de manera irregular. D’altra banda segons la Universitat d’Alacant, el 88% de l’aparat del calcer es realitza en l’economia submergida. Darrere de les dades es troben dones treballadores en jornades maratonianes de vora 10 hores diàries, amb productes tòxics i sense contracte per uns 600€ al mes.

Tant a la situació de les Kellys com la de les aparadores s’ha de sumar les nefastes conseqüències per a la salut que les seues condicions laborals els estan comportant.

Segons explica Campello “les institucions valencianes han d’apostar per l’empoderament dels treballadors i treballadores front l’explotació i la precarietat laboral, posant al seu abast ferramentes per trobar fórmules que respecten la coresponsabilitat i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. La competitivitat de l’economia del territori valencià ha d’anar de la mà dels drets i la dignitat laboral de les seues protagonistes: les persones treballadores. Així mateix s’ha d’apostar per convertir els drets laborals dels nostres treballadors i treballadores en un valor afegit a la marca turística del nostre territori”.

Per tal d’aconseguir estos objectius des de Compromís es planteja que tota ajuda o subvenció pública concedida per la Generalitat Valenciana per al foment i dinamització del sector turístic valencià i de les Vacances Socials estiga subordinada als principis de dignitat, seguretat i drets laborals així com a la inclusió de criteris socials, de dignificació i protecció laboral d’un sector fortament precaritzat com és el del personal de neteja de pisos. En el cas dels establiments hostalers, els seus requisits d’accés a les subvencions o programes estaria condicionada a què el personal que preste servei de neteja en els establiments turístics interessats estiga subjecte al conveni col·lectiu de l’hostaleria.

Així mateix Compromís planteja que tota ajuda o subvenció pública concedida per la Generalitat Valenciana per al foment i dinamització del sector del calcer valencià estiga subordinada als principis de dignitat, seguretat i drets laborals així com a la inclusió de criteris socials, de dignificació i protecció laboral d’un sector fortament precaritzat i feminitzat com és el de les aparadores del calcer. Així com contemplar també entre els requisits d’accés a les subvencions o programes que el personal manufacturer a la industria del calcer estiga subjecte al Conveni Col·lectiu per a la Industria del Calcer. De la mateixa manera que es puga acreditar que les etapes de producció i manufactura del calcer realitzades al País Valencià han estat realitzades a l’empara dels drets laborals, de seguretat laboral i dins el conveni col·lectiu establert per al seu sector.

Des de Compromís també es reclama que s’impulse la constitució d’una taula de mediació per arribar a un acord entre patronal i sindicats respecte al convenis col·lectius d’hostaleria de Castelló (aturat des de 2011), el de València (aturat des de 2014) i el d’Alacant, així com crear un pla pel foment i la creació de cooperatives de treballadores del calcer dotat pressupostàriament als següents pressupostos de la Generalitat Valenciana.

Amb esta iniciativa parlamentària també s’insta al Govern d’Espanya a què articule un Pla Contra l’Explotació Laboral, a què modifique la LISOS a través d’un pla específic amb control d’acompliment de les normes laborals així com augmentar els recursos humans i materials a l’efecte de fer efectiu el seu acompliment i a què reforme l’Estatut dels Treballadors i Treballadores per tal de garantir els drets laborals vulnerats mitjançant el mètode de subcontractes de serveis.