La coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha participat aquest matí a Santiago de Compostel·la en un esmorzar informatiu conjunt amb el portaveu d’En Marea, Luis Villares, on ha volgut destacar que “probablement a la Comunitat Valenciana siguem el més semblant ara mateix al govern portuguès, però el cas de València és més desconegut perquè fins ara la Comunitat Valenciana era més coneguda per la corrupció del PP”.
Durant la seua intervenció Oltra ha explicat com es va configurar el govern valencià a partir del Pacte del Botànic: “El Botànic el signen tres formacions, PSPV, Compromís i Podem, però sol dos, PSPV i Compromís van entrar al Govern. Podem fa control parlamentari. És una situació peculiar perquè ha desembocat en un escenari de multipartidisme dialogat. Això es produeix després de molts anys de majoria del PP en què aquest partit havia donat l’esquena a la cultura del diàleg per perpetuar-se en el poder a costa del que fora. Això va portar a una situació de corrupció generalitzada a les institucions. Es va produir una corrupció sistèmica i sistemàtica i amb una ciutadania que es movia a mig camí entre la indignació i la frustració”.
“Quan vam arribar al govern vam haver de tallar l’emergència social i la de transparència -ha explicat la coportaveu de Compromís-. La Comunitat Valenciana és una comunitat pobra amb la renda per càpita 11 punts per davall de la mitjana i amb unes pensions també més baixes i amb un infrafinançament estatal sostingut durant anys. Som l’única comunitat pobra que paga com rica. Així vam entrar a governar, i amb un deute que, en volum, és com una segona conselleria i amb un caos organitzatiu enorme”.
Oltra s’ha referit als cinc eixos del Pacte del Botànic en els quals basen la seua acció de govern i ha explicat per què es va apostar per un govern de mestissatge: “Teníem molt clar que volíem un govern, no dos o tres, vista les experiències en altres governs de coalició. El mestissatge permet que les discussions entre conselleries no es convertisquen en discussions de partits”.
“Aquests tres anys han estat d’arreglar ‘empastres’. Hem dedicat esforços a posar ordre. La nostra aposta més forta ha estat l’agenda social, fins i tot els primers mesos encara amb el pressupost del PP. En els primers mesos es va posar en marxa ‘Xarxa llibres’, atès que l’emergència social feia que molts xiquets i xiquetes no tingueren llibres per al col·legi. Ara els tenen al principi de curs i saben que aquests llibres han de ser transmesos. Hi ha un projecte pedagògic al darrere. Ampliem les beques de menjador, hem recuperat 4.000 places de professors eliminades per les retallades”.
Eliminem els copagaments farmacèutics per a pensionistes i rendes menors de 18.000 euros i també per a persones amb discapacitat i el 2017 per a xiquets i xiquetes i el 2018 per a famílies monoparentals i per a aturats i aturades. Hem reduït en més d’un 30 per cent els abandonaments de tractaments. Eliminem els copagaments en els centres de dia per a persones amb discapacitat. Havíem tornat a l’època negra en què les persones amb discapacitat estaven tancades a sa casa.
En dependència, la llista d’espera era de 46.000 amb 40.000 beneficiaris. Ara la llista s’ha reduït a menys de la meitat i s’ha augmentat a 70.000 beneficiaris, tot i que s’han quadruplicat les sol·licituds, i passat de 4 anys a 1,2 de temps de resolució dels expedients. Nosaltres afavorim l’autonomia davant de la residència per part del PP amb un sistema trucat i sentenciat per la justícia. Hem quadruplicat les plantilles en serveis socials municipals.
Oltra també ha destacat l’aprovació de la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió i ha assenyalat que amb ella entrarà també en vigor el complement de les pensions no contributives el 2019 i el 2020 el complement salarial per als treballadors pobres.
“En Transparència, hem posat en marxa mesures per previndre la corrupció i el sistema SATAN d’alertes en l’administració, també el codi de bon govern i un acord amb Transparència internacional. En el Pla Simbòlic el que vam fer en arribar va ser obrir les portes de les seus de govern que molts són palauets. El primer que vam fer va ser obrir portes. L’Ajuntament de València va obrir les seues portes. L’Ajuntament és molt simbòlic perquè des del balcó es veu la mascletà. Un altre pas va ser crear normativa per protegir el territori tant de la corrupció com de l’especulació i ordenar la gestió de residus. Són els tres eixos del mal. En la gestió sanitària, el primer departament sanitari privatitzat ara és de gestió pública. Això és també molt important”.
Oltra també s’ha referit a l’accident de tren de l’Alvia a Angrois del qual hui es compleixen cinc anys i la seua similitud amb l’accident del metro de València de 2006: “Si la investigació sobre l’accident de metro de València no s’haguera tancat en fals en el seu moment probablement es podrien haver tret moltes conclusions que haurien ajudat a que no es produiren altres accidents. Hi ha molts paral·lelismes i molta connexió emocional, perquè la ferida de l’accident del metro de València va estar sagnant durant molts anys i fins que no va haver canvi polític no es va tornar a reobrir la comissió d’investigació sobre aquest accident al parlament valencià. El primer acte del nou govern va ser rebre a les víctimes per la porta principal del Palau de la Generalitat. S’ha elaborat una llei de seguretat ferroviària i s’ha reparat a les víctimes, que tenien un lema, 43 morts, 47 ferits i zero responsables. Després de la comissió d’investigació això va passar a ser, 43 morts, 47 ferits i 13 responsables. Estem en comunió amb l’associació de víctimes d’Angrois”.
Per la seua part, Luis Villares, portaveu d’En Marea al parlament gallec ha destacat que “Compromís és un espill en el qual mirar-nos perquè van ser capaços de traslladar que es poden fer polítiques d’una altra manera, posant els recursos a disposició de la gent i fent de la transparència un aspecte fonamental. Aquesta idea de regeneració com a baluard, la de rescat de les persones, la desmercantilització dels serveis públics, la recuperació dels serveis públics com els sanitaris, l’educació, són les que han posat a Compromís a l’avantguarda política d’Espanya”.