Anar directament a les notícies

Compromís proposa una reforma urgent del Senat perquè siga receptiu als problemes autonòmics

Publicat el en General

Els candidats de Compromís al Senat han arribat hui a Sueca, com a parada en el recorregut que els està portant per tot el territori valencià durant esta campanya electoral per explicar a la ciutadania la reforma de la Cambra Alta que defensa la coalició. El cap de llista al Congrés per València, Joan Baldoví, ha rebut a la caravana de Senadors a la seua localitat per unir-se a esta acció i defensar “una major descentralització de l’Estat per gestionar millor”.

El candidat al Congrés, Joan Baldoví, ha defensat hui a Sueca avançar en la descentralització de l’Estat “i per això volem una reforma profunda del Senat, per convertir-lo en una veritable cambra de representació territorial que beneficie aquells assumptes que són competència de les comunitats autònomes”. El candidat també ha proposat una reforma de la Llei Reguladora de Bases del Règim Local perquè cada territori puga decidir com s’organitza territorialment. “Així nosaltres podrem suprimir les diputacions provincials, per apropar les seues decisions a administracions més properes a la ciutadania, com són les mancomunitats, els municipis o àrees metropolitanes”, ha assegurat.

D’altra banda Baldoví ha reclamat noves competències per a la Generalitat, com per exemple a Rodalies, ports, aeroports o costes. “Perquè esta legislatura hem demostrat que si gestionem des d’ací les coses solucionem millor els problemes del dia a dia de la gent. Gràcies a la nostra autonomia tenim llibres gratuïts a les escoles o hem acabat amb el copagament per a un milió i mig de valencians. Per això, els partits que volen retallar la nostra autonomia i que es decidisca tot des de Madrid, han de saber que ens tindran davant defensant més autonomia, més autogovern i més benestar per als valencians”, ha conclòs.

Per la seua banda el candidat i senador per Castelló de Compromís, Jordi Navarrete, ha afirmat que “en l’actual legislatura, on el PP amb un 30% dels vots de l’Estat tenia 147 dels 266 membres de la Cambra ha estat inútil per a les reformes necessàries donada la seua majoria i nul·la voluntat de qualsevol canvi plantejat. La propera legislatura poden donar-se noves majories que possibiliten canvis en les actituds, que permeten plantejar un paper conciliador del Senat davant la greu crisi territorial, que analitze aspectes com l’injust infrafinançament que viuen les autonomies davant la falta d’operativitat de les nombroses comissions i la escassa voluntat de formacions com PP o PSOE a prendre mesures que deixen de perjudicar-nos com a poble davant d’altres autonomies”.

L’actual senador i membre de la Diputació Permanent del Senat, ha recordat que el PP no ha tingut cap voluntat a convocar fòrums per debatre sobre les comunitats autònomes quan més es requeria i “els seus líders han realitzat manifestacions deixant clar que la seua única intenció és mantindre la majoria en un Senat en el qual puguen controlar i garantir l’aplicació de l’article 155”.

Per la seua banda la candidata i exsenadora Dolors Pérez ha advocat per “defensar al Senat els interessos del poble valencià, encara que diferim del model de càmera, del model d’Estat o el caire de cambra innecessària i desprestigiada a què ha portat al Senat el PP, amb els seus casos de corrupció, escàndols del seu portaveu Ignacio Cosidó i les clavegueres de l’Estat o en realitzar escarnis dels que no pensen com ells”.

La candidata ha afegit que l’actual Senat “està poblat de persones que no tenen cap interès pel nostre poble, als quals els molesta que parlem en valencià, dels nostres problemes i de les necessitats de la tercera ciutat de l’Estat, una de les més castigades pels últims governs, que han eludit el pagament del deute del Consorci València 2007 o atendre les esmenes de la coalició als diferents PGE per a un tracte just del País Valencià”.

Xavier Hervàs, un altre dels candidats al Senat per València, ha plantejat reformular la càmera perquè les autonomies amb més població tinguen un major pes en l’elecció de senadors, la consideració de l’autonomia com a circumscripció electoral i com a lloc en el qual plantejar amb perspectiva de futur temes que afecten territorialment a tot l’Estat. “Parlem de l’aigua, els recursos minerals, les energies, la costa o la qualitat de l’aire i les emissions, però també de qüestions com les infraestructures que vehiculen la comunicació entre territoris, els fons que provenen d’Europa o per a la preservació cultural dels pobles de l’Estat”.