Hi ha profundes diferències en els diferents projectes de megaparcs d’energia solar fotovoltaica presentats a tràmit a l’autonomia valenciana. Un exemple clarificador són els dos parcs de 300 MWp presentats per a la Vall de Cofrents-Aiora-Jarafuel iniciat per la Delegació de Govern declarat prioritari al febrer de 2019 i el previst a Monòver (Alacant) que tramita Capital Energy amb una producció de 322,3 MWp.
Mentre el projecte de la província de València té previst crear sis llocs de treball, la informació facilitada per Capital Energy per al parc alacantí preveu 967 llocs de treball directes en la fase de construcció i 129 un cop estiga operant. “Una diferència radical”, ha ressaltat el senador de designació autonòmica de Compromís, Carles Mulet.
El senador ha valorat que “en alguna cosa grinyolen aquestes xifres” i compliquen les seues valoracions de cara a obtenir facilitats a l’hora d’implantar aquestes indústries en zones de l’interior. Mulet ha insistit que la coalició “dóna suport sense fissures el model d’energies de futur i la lluita contra el canvi climàtic en el qual les energies renovables tenen tant protagonisme”, tot i que s’ha preguntat “fins a quin punt són certes les bondats que vénen les empreses fins aconseguir els seus plans i com la realitat tristament acaba sent ben diferent al tractar-se en ocasions de projectes especulatius que busquen endur-se el gat a l’aigua, sempre per benefici de les empreses i en perjudici dels municipis on es radiquen, sovint endeutats o que tenen expectatives d’ocupació o diversificació econòmica en municipis d’interior”.
Per això el senador ha demanat “rigor” a les administracions davant d’aquests projectes per evitar un nou projecte Castor. El representant valencianista ha recordat que la planta promoguda per ACS “preveia reindustrialitzar la localitat, més ingressos per a la corporació i creació de llocs de treball”. “Les administracions”, indica Mulet “es converteixen en còmplices si avalen xifres sense contrastar o sense crear els mecanismes perquè siga obligatori generar tals xifres de llocs de treball”, pel que ha exigit “davant tals antecedents” que tots els nivells de l’administració “s’impliquen”, per optimitzar les possibilitats i que “les empreses no prenguen pel pito del sereno a l’administració, com ja ha passat”.
Mulet ha anunciat que la coalició reclamarà al Senat informació sobre les afeccions de el projecte de megaparc d’energia solar a Monòver de prop de 920.000 mòduls captadors, en una superfície de 615 hectàrees (més de sis quilòmetres quadrats). La planta vol evacuar mitjançant una estesa fins a la subestació transformadora d’Elda de 220 K. Entre les bondats que han informat als regidors de la localitat destaquen la creació de 967 llocs de treball directes en la fase de construcció i 129 un cop estiga operant. El projecte tindria una vida útil d’entre 30 i 40 anys i una inversió estimada de 161 milions d’euros. La inversió en Ayora seria de 122.400.000 d’euros, diferències molt notables.
“Volem el millor emplaçament possible i que aquell elegit a Monòver no afecte els espais memorialístics i culturals del Fondó”, ha assenyalat. Així la coalició ha citat el refugi antiaeri i l’aeròdrom des del qual van partir cap a l’exili les personalitats polítiques més rellevants de la II República, amb el seu president Juan Negrín al capdavant i altres personalitats com Rafael Alberti i Dolores Ibarruri.
El Fondó acull elements de patrimoni cultural de valor històric amb un gran interès per al turisme cultural i museístic i zona rural protegida l’estar identificat com a Paisatge de Rellevància Regional en l’Estratègia Territorial Valenciana per les seues vinyes de l’interior d’Alacant. L’empresa confon en el seu projecte el nom de la vila per Monforte “el que evidencia l’interès i desconeixement de l’empresa per l’entorn” i ha exigit “serietat i respecte pel terme municipal de Monòver”.
En l’actualitat el Ministeri tramita 3 megaprojectes fotovoltaics al País Valencià (Monòver 322,3MW, Zarra-Vall de Cofrents-Aiora-Jarafuel 300MW i Villena 53,6MW). A més, la Conselleria ha estat també consultada per un altre parc a Albacete (250MW en Balsa de Ves) i la seua xarxa d’evacuació. L’Avaluació Ambiental correspon tramitar-la al Ministeri, al tractar-se de projectes superiors als 50 MWp, segons el RD d’Energies Renovables de 2014 que es justifica per la possibilitat que puguen transportar energia sense pèrdues a altres autonomies.