Bota al contingut principal

El diputat i portaveu de Compromís a la Comissió de Sanitat i Consum de les Corts Valencianes, Carles Esteve, ha presentat una proposta per tal que les Corts insten al Consell a estudiar mecanismes de compensació econòmica que garantisquen la viabilitat de les farmàcies que presten servei en entorns rurals. Una proposta que també assenyala la importància d’incloure la realitat de la farmàcia en les estratègies de desenvolupament del medi rural adoptades per qualsevol Conselleria.

Segons Esteve, “després de mantindre una reunió en les Corts amb representants de les farmàcies rurals, o amb viabilitat econòmica compromesa (VEC), i conèixer de primera mà les seues preocupacions i necessitats, la proposició no de llei que hem presentat pot ser només l’inici d’un seguit de mesures que cal dur a terme per a dignificar a les persones que treballen com a farmacèutiques en l’àmbit rural”.

“En l’Estat Espanyol tenim un model regulat de farmàcia, que tot i que la defineix clarament com establiment privat, li reconeix l’interès públic com a establiment sanitari. No són poques les iniciatives públiques en les que les oficines de farmàcia col·laboren activament, més enllà de la seua funció principal de dispensació de medicaments. I dins d’aquesta realitat, cal advertir la situació particular de les farmàcies integrades en entorns rurals, especialment en l’interior on es pateix un procés de despoblació. En molts municipis, l’oficina de farmàcia es constitueix en el principal servei sanitari, donades les dificultats de mantindre serveis d’atenció primària continuada”, ha explicat.

“L’any 2018, en la Comunitat Valenciana existien un total de 78 farmàcies amb VEC. Eixa xifra resulta especialment significativa en la província de Castelló, on trobem un total de 40, xifra que suposa un 13 er cent del total d’oficines de farmàcia, situant-la al nivell d’autonomies com Castella i Lleó (per damunt del 14 per cent)”.

“Per això cal impulsar mecanismes per a garantir la viabilitat econòmica i la dignitat laboral d’aquestes persones. Es tracta de professionals prestant un servei públic com és la dispensació de medicaments, i que per les circumstàncies i regulació de la farmàcia rural no poden ni tindre vacances, tenint dret al descans. Per això és necessari estudiar, per exemple, mesures de rotació i de cobertura del servei per garantir els drets laborals d’aquestes persones”.

A més a més, “la dignificació de la tasca dels i les professionals de la farmàcia, sobre tot en l’àmbit rural, passa per fer que siguen els únics que puguen dispensar medicaments. No podem anar a un model induït pels avanços tecnològics, on un dron siga qui repartisca la medicació en els pobles”.

“Perquè açò implica la desaparició de la farmàcia rural i de les persones que es dediquen no només a dispensar medicaments, sinó també a assessorar i recomanar als pacients sobre tractaments i acompanyar les persones en la seua malaltia. Les farmàcies rurals fan una atenció sanitària en tota regla en els pobles, i cal preservar aquesta funció”, ha conclòs el diputat Carles Esteve.