El diputat i portaveu de Compromís en la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca en les Corts, Josep Nadal, ha presentat una iniciativa per tal que el parlament valencià inste el Consell a instar el Govern central a suprimir els drets històrics i passar a un model de pagaments que permeta que tota la superfície agrícola útil valenciana puga ser perceptora d’ajudes de la Política Agrícola Comú (PAC) en igualtat de condicions que la resta de l’Estat, “és a dir, cobrar el mateix per fer el mateix a qualsevol part del territori”.
Segons Nadal, “ens trobem en ple procés negociador de la futura Política Agrícola Comú. Actualment estem en un període de pròrroga de dos anys, ja que l’anterior PAC hauria d’haver finalitzat el 2020, però s’allargarà amb aquesta pròrroga fins al 2023, moment en què entrarà en vigor la que ara es negocia. I cal estar molt pendent de com evolucionen les negociacions perquè del seu resultat es derivaran conseqüències econòmiques molt importants per al nostre sector”.
“El model de pagaments basat en els drets històrics no ha reconegut per igual a l’agricultura mediterrània que a l’agricultura continental, que en el cas del País Valencià pateix una doble penalització per la xicoteta dimensió de les seues explotacions comparada a altres territoris. Aquest sistema de drets de pagament ha quedat relicte al territori europeu, sent l’Estat espanyol dels pocs que encara conserva un sistema que limita l’accés a les ajudes a una determinada entrada històrica al sistema de cobrament i que, a més, no garanteix la igualtat d’oportunitats, ja que segons quan s’haja adquirit el dret, el pagament és un o altre produint desigualtats entre produccions iguals”, ha explicat.
La proposta del Ministeri d’Agricultura “és canviar l’existència d’aquests drets històrics injustos per la creació d’un nou criteri per a percebre les ajudes que es basaria en la superfície agrària, però amb la paradoxa de mantenir l’statu quo pràcticament igual. És a dir, mantenint les equivalències actuals dels drets amb les futures superfícies elegibles, fent que en la pràctica continuen cobrant les grans superfícies que acaparen els drets, i impedint l’entrada de noves produccions perceptores”.
“De fet, tenim més del 40% de la superfície agrària útil sense drets a rebre pagaments directes, un dels més alts de l’Estat, la qual cosa defineix un mapatge de terres sense igualtat d’oportunitats per a rebre una ajuda per fer el mateix entre el País valencià i altres territoris de l’Estat. Aquesta situació, que perjudica greument la igualtat de condicions per a dedicar-se a l’activitat agrària i que va en contra fins i tot de l’aplicació de la Llei d’Estructures que les Corts va aprovar per unanimitat, té una importància clau per al nostre sector agrari i especialment perquè les persones que a aquesta terra es dediquen a l’activitat agrària puguen tindre un complement a la renda comparable a la mitjana que reben a altres territoris per fer el mateix”.
“Perquè les nostres agricultores i agricultors són fonamentals per al manteniment de la sobirania alimentaria del nostre territori i del territori europeu en general, així com del manteniment del paisatge mediterrani i els seus ecosistemes, cal garantir eixa renda agrària a les persones que treballen i produeixen als nostres camps. I per a això, també cal definir molt bé la nova figura de l’Agricultor Genuí (AG), com l’agricultor o l’agricultora que perceba unes rendes agràries que suposen un mínim del 5% de les seues rendes totals. I que queden exemptes de la comprovació d’Agricultor Genuí les persones que reben menys de 5.000 € de pagaments directes”, ha conclòs el diputat Josep Nadal.