El portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha registrat una sèrie d’esmenes al Reial decret llei 20/2022, que s’està tramitant com a projecte de llei, per a eliminar els articles d’aquesta norma que consagren l’exempció de l’avaluació ambiental i la participació pública per als macroprojectes d’implantació d’energies renovables.
El també candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat ha treballat aquestes esmenes amb Graciela Ferrer, diputada en Les Corts Valencianes, amb l’objectiu de recuperar la normativa estatal prèvia a 2022 en quant a les garanties ambientals, territorials i democràtiques per a l’autorització i implantació d’aquesta mena de grans projectes energètics i revertir així la deriva d’injustícia social i desequilibri territorial que genera la legislació imposada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
Segons ha explicat Baldoví “el decret llei aprovat incloïa tot un conjunt de mesures socials i econòmiques que veníem reclamant per a fer front a la crisi social i econòmica que la ciutadania està sofrint, així com la pròrroga de les mesures d’escut social en vigor fins hui, per això ho considerem positiu i prioritari”.
“No obstant això, -ha afegit el diputat- com ja vam posar de manifest en el debat en el Congrés, també contenia un caramel enverinat: els articles 22 i 23 que eliminen d’un colp de ploma l’avaluació d’impacte ambiental, la possibilitat d’al·legacions per part dels afectats i les administracions locals i autonòmiques i faciliten la declaració d’utilitat pública, que permet l’expropiació forçosa, en benefici dels promotors de les macroplantes solars o eòliques”.
Com explica Graciela Ferrer “la guerra d’Ucraïna ha estat utilitzada pel govern central per a colar per la porta de darrere la desregulació ambiental i l’eliminació de les mínimes garanties d’informació pública exigibles en un estat democràtic per a aquesta mena de projectes que afecten centenars o milers d’hectàrees, tenen un fort impacte sobre la biodiversitat, suposen un canvi radical dels usos del territori, de la configuració del paisatge i amenacen la viabilitat del teixit social i econòmic dels pobles de l’interior, exacerbant encara més el desequilibri territorial rural-urbà i les causes estructurals de la despoblació en el medi rural”.
Des de Compromís es remarca que la implantació d’energies renovables és urgent i ha de beneficiar a tota la societat, i per això mateix, no pot fer-se en contra de la gent que viu en els territoris més desfavorits per a beneficiar el negoci i l’especulació de les empreses de l’oligopoli energètic, els grans propietaris i els fons voltors. “En nom de l’acceleració de les renovables no podem sacrificar el territori, la biodiversitat i la democràcia. No podem tornar al model de governança franquista per a impulsar la transició energètica”, ha resolt Ferrer.
Per això, Compromís ha presentat esmenes de supressió dels articles 22 i 23 del Reial decret llei 20/2022 i dels articles 6 i 7 del Reial decret llei 6/2022 permeten que l’autorització de la instal·lació de macroprojectes d’energies renovables de més de 50 MW (aquells que major impacte ambiental potencialment tenen) no estiga subjecta a tràmit d’avaluació ambiental ni requerisca participació pública i la seua aprovació es produisca per silenci administratiu. “Volem revertir la situació d’indefensió ambiental, social i territorial del medi rural davant els macroprojectes fotovoltaics i eòlics que es va imposar des de l’inici de la guerra d’Ucraïna”, ha remarcat Baldoví.
“Ens sembla inacceptable que el MITECO continue arrossegant els peus per a incorporar a la legislació espanyola totes les potencialitats de les directives europees de transició energètica del denominat “Paquet d’Hivern Europeu”, que advoquen per remodelar el mercat elèctric cap a un al servei de la ciutadania, prioritzant els beneficis socials, ambientals i econòmics de la majoria, a través de les mesures d’eficiència i estalvi energètic, la rehabilitació d’edificis, l’autoconsum i la participació activa de totes les persones, empreses i de les administracions públiques en el mercat elèctric mitjançant les comunitats energètiques”, ha abundat Ferrer. “No podem acceptar que aquesta falta d’interès a facilitar la transició energètica justa, democràtica i respectuosa amb el territori servisca com coartada per a imposar els macroprojectes que més els convinguen a les grans empreses energètiques, que any rere any s’enriqueixen a costa de les butxaques dels ciutadans i les pimes”, ha criticat Baldoví.
“En Compromís volem que tota la ciutadania siga la protagonista i beneficiària de la transició energètica, i per a això, s’ha de respectar el territori i el medi ambient i escoltar i tindre en compte a la societat i les administracions locals i autonòmiques, que són les que viuen i coneixen de primera mà les necessitats i valors concrets del territori”, ha conclòs Baldoví.