El Ple del Parlament Europeu votarà demà l’informe elaborat per la Comissió Especial sobre la Crisi de l’Habitatge, amb ponència de l’eurodiputat del PP, Borja Giménez Larraz .
L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, ha anunciat que votarà en contra en considerar que el text no afronta les causes reals de la crisi residencial i consolida un enfocament orientat al mercat que pot agreujar la situació.
Segons ha explicat, l’informe pateix d’un diagnòstic incomplet i evita abordar elements estructurals com la financiarització massiva de l’habitatge, l’especulació immobiliària o la turistificació descontrolada.
“És un mite que construir més, per si sol, faça baixar els preus. Tenim exemples en Europa que demostren que, sense regulació i intervenció pública decidida, l’oferta acaba absorbida per l’especulació”, ha assenyalat.
Països como Alemanya o els Països Baixos exemplifiquen esta paradoxa: fort increment de construcció des del 2015 i, al mateix temps, pujades sostingudes de preus. Estes dades evidencien que confiar exclusivament en l’augment de l’oferta no resol el problema quan el mercat està profundament financiaritzat i orientat a la inversió especulativa.
L’informe, a més, no reconeix explícitament l’habitatge com un dret humà alineat amb el Pilar Europeu dels Drets Socials, i manté un enfocament centrat en la propietat i l’actiu econòmic. Tampoc estableix condicionalitats clares perquè la inversió pública garantisca habitatge estructuralment assequible a llarg termini, ni fixa criteris com que la despesa en habitatge no supere el 30% de la renda disponible.
També preocupa la proposta d’implicar l’Europol en la lluita contra l’ocupació d’habitatges, vinculant este fenomen amb el crim organitzat, desvia el focus de les causes reals de la crisi i criminalitza situacions de vulnerabilitat. “La crisi de l’habitatge no és un problema policial, és un problema social. No es resol amb més persecució, sinó amb més habitatge públic, més regulació i més protecció” a afirmat Marzà.
Per a Compromís, un dels aspectes més greus és que el text legitima la financiarització en parlar de “pràctiques abusives” com si existirà una especulació acceptable. Fins i tot, reconeix empreses cotitzades com a “proveïdores estratègiques” d’habitatge social i obri la porta a la venda de parc públic a actors privats sense garanties d’assequibilitat permanent. Introdueix el silenci administratiu positiu permetent permisos automàtics si l’administració no respon a temps, una lògica de simplificació que recorda a la bambolla de 2008.
El text tampoc afronta amb determinació la turistificació, ja que no planteja límits als lloguers de curta duració malgrat l’impacte acreditat que tenen en els preus en moltes ciutats europees.
En la votació prèvia en comissió, l’informe va tirar avant amb el suport del PPE, ECR, Renew i S&D, inclòs el vot favorable del PSOE, malgrat que no s’hi incorporaren límits a l’especulació ni la turistificació i el desig d’algunes de les seues delegacions de votar en contra.
Mentre la Comissió ja avança amb iniciatives en vivenda, este informe adopta un enfocament desregulador i orientat al mercat (Housing Simplification Package) sense garanties socials, ambientals o de resiliència climàtica.
És per això que Compromís i Greens/EFA es mantindran en el NO en la votació de dimecres.
ARGUMENTS IMPORTANTS PER A VOTAR EN CONTRA
- No reconeix l’habitatge com a dret humà. Ignora les peticions de citar explícitament l’habitatge com a dret humà i alinear-ho amb el Pilar Europeu de Drets Socials. L’enfocament se centra en l’habitatge com a actiu i dret de propietat, no com un dret fonamental.
- Legitima la financiarització de l’habitatge. No condemna a fons voltor ni grans inversors institucionals i arriba a reconéixer empreses cotitzades com a “proveïdors estratègics” d’habitatge social.
- Avala la venda d’habitatge públic a privats sense condicionalitats d’assequibilitat perpètua (per exemple, mantindre-la pública o sense ànim de lucre durant almenys 50 anys).
- Ignora causes estructurals de la crisi. Omet l’especulació immobiliària i l’expansió dels lloguers turístics com a factors clau de l’augment de preus, limitant-se a demanar “més dades” en lloc de plantejar límits o regulacions.
- Zero condicionalitats d’assequibilitat. Rebutja criteris clars com que la despesa en habitatge no supere el 30% de la renda disponible. Tampoc estableix obligacions vinculants perquè la inversió pública o les ajudes d’Estat garantisquen habitatge estructuralment assequible, sostenible i digna a llarg termini. A més, prioritza actors privats enfront de models públics o sense ànim de lucre.
- Desregulació urbanística perillosa. Introdueix el silenci administratiu positiu, permetent permisos automàtics per a noves obres o rehabilitacions si l’administració no respon a temps, fins i tot sense avaluacions clau. Aquesta lògica de “simplificació” i “fast-track“ recorda a la bambolla immobiliària de 2008, amb riscos com a construcció en zones inundables o sense controls ambientals i territorials adequats.
- Cap criteri ambiental sòlid. L’informe flexibilitza normes i prioritza la rapidesa de la inversió sobre la sostenibilitat. No incorpora objectius com no net land take 2050 ni prioritza la rehabilitació o reutilització del parc existent, malgrat que a la UE hi ha uns 14 milions d’habitatges buits.
- Criminalitza la pobresa. Usa un llenguatge alarmista que vincula la “okupació” amb crim organitzat i fins i tot suggereix crear plataformes amb Europol per a perseguir-la. Al mateix temps, ignora fenòmens com l’aporofòbia, els desnonaments sense alternativa residencial o polítiques eficaces com Housing First per a acabar amb el sensellarisme abans de 2030.
- Turistificació sense límits. No planteja vetos ni topalls als lloguers turístics de curta duració, malgrat el seu impacte en els preus de l’habitatge en moltes ciutats europees.
- Febre de la rajola sota el “Housing Simplification Package”. Dona suport al paquet de simplificació d’habitatge per a eliminar entrebancs reguladors i accelerar inversió i construcció, però sense garanties socials, ambientals o de resiliència climàtica. Ja coneixem el resultat d’aquest enfocament després de 2008: bambolles immobiliàries i rescats finançats per la ciutadania.
- Un Parlament ressagat enfront de la crisi. Mentre la Comissió ja avança amb iniciatives en habitatge, aquest informe adopta un enfocament desregulador i orientat al mercat que no respon a la magnitud de la crisi residencial a Europa.