La diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Paula Espinosa, ha participat este dijous a la cimera Climate Chance Europe 2026, el principal fòrum europeu dedicat a l’adaptació climàtica, organitzat per Climate Chance en col·laboració amb el municipi i regió de Brussel·les, el Govern federal belga, el Comité Europeu de les Regions i la Comissió Europea, i que ha reunit representants institucionals, governs regionals, empreses, universitats i organitzacions de la societat civil.
Durant la seua intervenció, Espinosa ha traslladat a les institucions europees les lliçons derivades de la DANA que va afectar el País Valencià el 29 d’octubre de 2024 i ha defensat que Europa incorpore la protecció dels espais agraris periurbans i dels ecosistemes estratègics dins de la futura Estratègia Europea d’Adaptació al Canvi Climàtic.
«La principal lliçó que ens deixa la DANA és molt simple: l’adaptació climàtica no és una política ambiental més. És una política de seguretat pública. Quan 230 persones perden la vida i milions de persones es veuen afectades per una catàstrofe, ja no estem parlant només de medi ambient; estem parlant de protegir persones», ha afirmat.
La DANA com a advertència per a tota Europa
Espinosa ha recordat que la catàstrofe va combinar tres factors: un episodi meteorològic extrem agreujat pel canvi climàtic, errors en la preparació i resposta davant l’emergència, i dècades de decisions territorials que han incrementat l’exposició al risc.
Segons ha explicat, «els desastres climàtics no són només fenòmens naturals. També són el resultat de decisions polítiques, urbanístiques i pressupostàries preses durant anys».
Per això, ha defensat que les polítiques d’adaptació han de convertir-se en un criteri central de totes les decisions públiques relacionades amb l’urbanisme, les infraestructures, la mobilitat, l’aigua o l’agricultura.
«Europa ha de protegir els territoris que ens protegeixen»
La representant de Compromís ha aprofitat el debat europeu sobre el futur Pla d’Adaptació per reclamar un marc europeu específic de protecció dels anomenats «paisatges de resiliència».
«Europa protegeix catedrals, castells i edificis històrics perquè formen part del nostre patrimoni comú. Potser ha arribat el moment de protegir també els territoris que ens protegeixen», ha assenyalat.
En este sentit, ha destacat el cas de l’Horta de València, que ha definit com «un dels últims grans sistemes agraris periurbans històrics que queden a Europa». Segons Espinosa, durant les inundacions de 2024 nombroses zones agràries de l’Horta van actuar com a espais de laminació natural de les avingudes d’aigua, contribuint a reduir els impactes de les inundacions en diversos municipis.
«L’Horta no només produeix aliments. Regula l’aigua, redueix la calor extrema, conserva biodiversitat i ajuda a protegir l’àrea metropolitana davant les inundacions. No és només patrimoni cultural. És infraestructura estratègica», ha afirmat.
Crítica a les polítiques de desprotecció impulsades després de la DANA
Durant la seua intervenció, Espinosa també ha advertit sobre el risc que les situacions d’emergència siguen utilitzades per afeblir les garanties ambientals i territorials.
La diputada ha recordat que, pocs mesos després de la DANA, el govern valencià va impulsar reformes legislatives que, al seu parer, faciliten noves pressions urbanístiques sobre espais vulnerables i afebleixen la protecció de l’Horta.
«València s’està convertint en un laboratori de polítiques negacionistes i de decisions a curt termini que incrementen la vulnerabilitat davant els riscos climàtics», ha advertit.
En este sentit, ha fet referència al concepte de «Doctrina del Shock» desenvolupat per Naomi Klein, alertant que les crisis no poden servir com a excusa per reduir la participació pública ni les garanties ambientals.
Espinosa ha assenyalat que esta deriva també es reflectix en les prioritats pressupostàries del Consell de Juanfran Pérez Llorca. «Mentre els riscos climàtics augmenten i els fenòmens extrems són cada vegada més freqüents, estem veient retallades precisament en aquelles polítiques que haurien d’ajudar-nos a prevenir i reduir els impactes de futures catàstrofes», ha denunciat.
La diputada ha recordat que els pressupostos de la Generalitat contemplen reduccions en àmbits clau per a la resiliència climàtica, com ara la prevenció d’incendis forestals, l’educació i la planificació ambiental o el transport públic, al mateix temps que recursos que podrien destinar-se a reforçar la preparació davant emergències es redirigeixen a activitats vinculades a la tauromàquia.
«Els pressupostos no són només números. Reflectixen les prioritats polítiques d’un govern. Si la resiliència climàtica és realment una prioritat, les inversions també haurien de demostrar-ho», ha afirmat.
Una adaptació climàtica basada en la ciència i la prevenció
Finalment, Espinosa ha reclamat més coordinació europea, més suport a la ciència i més inversió en prevenció. «La millor política d’emergències és evitar que l’emergència es convertisca en catàstrofe. La resiliència no es construeix després d’un desastre. Es construeix anys abans», ha conclòs.
La diputada ha demanat que el futur Pla Europeu d’Adaptació incorpore mecanismes de protecció dels espais agraris periurbans, les zones humides, els boscos i les planes d’inundació, i que Europa es convertisca en «el paraigua que garantisca la protecció dels territoris que ens protegeixen».