La portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Paula Espinosa, ha exigit al Consell que no autoritze el projecte de macroabocador previst al terme municipal de Zarra, a la Vall de Cofrents-Aiora, una instal·lació privada que preveu rebre fins a 375.000 tones anuals de residus i que ha generat un rebuig unànime a tota la comarca.
“El Consell no pot mirar cap a una altra banda. Tota una comarca s’ha alçat contra este projecte: el veïnat, la Plataforma contra el Macroabocador i ara també l’Ajuntament de Zarra, que ha canviat de postura i ha traslladat la seua oposició a la Generalitat. Quan la zona afectada parla amb esta claredat, l’obligació d’un govern és escoltar-lo, no passar-li per damunt”, ha assenyalat Espinosa.
La diputada verda ha recordat que el projecte, promogut per una empresa privada, tindria un impacte greu i irreversible sobre una comarca d’interior que ha apostat pel seu patrimoni natural com a motor de futur. “Parlem de multitud de camions travessant cada dia els nuclis urbans d’Aiora i Xarafull, d’afeccions sobre la salut, l’agricultura, el paisatge i l’aigua. És un contrasentit absolut plantar un macroabocador en una vall que lluita contra la despoblació precisament gràcies a la qualitat de vida i al seu entorn”.
Segons estimacions de la Plataforma contra el Macroabocador de Zarra esta instal·lació rebria 375.000 tones anuals de residus. Tindria 12 milions de m³ de capacitat i 50 hectàrees d’ocupació. 92 camions abocarien allí diàriament els seus residus, un cada 7 minuts i mig. Seria l’abocador més gran de País Valencià, el cinqué més gran de l’Estat espanyol.
Espinosa ha subratllat que “la mobilització ciutadana no és un caprici, és la defensa legítima del seu territori. Fa més de vint anys esta mateixa vall ja va poder parar un projecte semblant. Ara els seus veïns i veïnes tornen a eixir al carrer. Reclamem al Consell que faça cas de la gent i no dels interessos d’una empresa privada”.
Per a la parlamentària esta problemàtica concreta de Zarra ens parla també de la necessitat d’un canvi profund del model de gestió de residus al País Valencià. “La qüestió de fons és un model fracassat que es basa a soterrar el fem en macroinstal·lacions, sempre en comarques d’interior i despoblades, que acaben pagant els plats trencats del que generen les grans àrees urbanes i industrials. Les comarques d’interior no poden convertir-se en la zona de sacrifici ambiental perquè les grans àrees metropolitanes continuen produint residus sense reduir-los”.
“Cal apostar per un model descentralitzat i de proximitat, basat en reduir, reutilitzar i reciclar residus. Cada territori ha de gestionar els residus que genera, i no convertir les comarques d’interior en l’abocador de tots els altres”, ha conclòs Espinosa.