El vicepresident de la Comissió especial del Parlament Europeu sobre la crisi de l’habitatge, Vicent Marzà, ha traslladat a la Comissió Europea la necessitat d’ampliar la protecció de les persones llogateres i actuar davant de la compra especulativa d’habitatge, arran del desnonament de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys desallotjada de la seua vivenda a Madrid després de 71 anys residint-hi.
L’acció de Marzà cobra més força, a més, després que el Congrés dels Diputats rebutjara ahir els dos decrets llei de vivenda aprovats pel Govern espanyol, que incloïen mesures com la protecció davant determinats desnonaments, la pròrroga dels contractes de lloguer i la renovació automàtica dels arrendaments.
Per a Marzà, el resultat del Congrés és especialment decebedor per a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat residencial, però no pot significar que les mesures de protecció desapareguen de l’agenda política ni que s’ature la pressió per aconseguir-les.
“És un resultat decebedor per a moltes persones que esperaven una protecció davant dels desnonaments o una major estabilitat en els seus contractes. Però la necessitat continua existint i la mobilització també. Des d’Europa continuarem treballant perquè les mesures necessàries per protegir les persones davant de l’especulació i garantir l’accés a l’habitatge siguen una realitat”, ha assenyalat Marzà.
En este context, Marzà ha enviat una carta al comissari europeu d’Habitatge i Energia, Dan Jørgensen, signada conjuntament per altres onze eurodiputats, en què reclama una resposta europea davant d’un cas que, segons assenyala, posa de manifest un problema que va molt més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol.
En la carta, Marzà planteja a la Comissió la necessitat d’impedir que persones en situació de vulnerabilitat siguen desnonades sense una alternativa habitacional adequada, reforçar la seguretat de tinença i abordar els buits legals que permeten utilitzar fórmules com els lloguers de temporada o per habitacions per esquivar les garanties dels contractes d’habitatge habitual.
El text reclama també actuar davant de les operacions de compra d’habitatge amb finalitats especulatives i que les polítiques europees d’inversió en habitatge incorporen garanties perquè els recursos públics contribuïsquen realment a ampliar l’accés a una vivenda assequible.
A més de la carta al comissari, Marzà ha registrat dues preguntes parlamentàries a la Comissió Europea. Una d’elles aborda la protecció davant els desnonaments de persones vulnerables i planteja la necessitat de reforçar la seguretat de tinença en el marc de les polítiques socials europees. La segona se centra en la regulació dels lloguers i les mesures que poden adoptar els estats per limitar les operacions de compra d’habitatge amb finalitats especulatives.
Marzà planteja també la necessitat de disposar d’un indicador europeu harmonitzat sobre desnonaments, que permeta conéixer l’abast real del problema i comparar-ne l’evolució entre els diferents estats membres.
“El cas de Maricarmen ens ha recordat de la manera més dolorosa que darrere de les dades hi ha persones que poden perdre la seua llar després de tota una vida. I el que ha passat esta setmana al Congrés ens demostra que encara queda molt per fer. Però també ens mostra que esta batalla no pot dependre només de les decisions d’un parlament estatal. Els grans actors del mercat immobiliari operen a escala europea i necessitem que les institucions europees estiguen a l’altura”, ha afirmat Marzà.
Europa ja ha obert el debat
Per a Marzà, la resposta europea és especialment important en un moment en què la mateixa Comissió Europea està plantejant noves eines per actuar davant la crisi de l’habitatge.
El passat 9 de setembre, la Comissió va presentar la proposta d’Affordable Housing Act, un nou marc europeu destinat a facilitar que els estats, les regions i les ciutats puguen identificar les zones sotmeses a una forta pressió residencial i adoptar mesures dirigides a preservar l’habitatge per a ús residencial de llarga durada. La proposta també aborda qüestions relacionades amb els habitatges secundaris i altres usos que poden reduir la disponibilitat d’habitatge per a les persones que busquen una llar permanent.
Per això, Marzà reclama que la tramitació de la nova normativa europea servisca per ampliar les eines dels estats, regions i ciutats per protegir l’habitatge habitual, i que la Comissió incorpore també la protecció de les persones llogateres i la limitació de les operacions especulatives entre les prioritats de la futura legislació.
L’eurodiputat de Compromís recorda que moltes de les mesures que ara s’estan reclamant des de la mobilització ciutadana ja tenen precedents en altres països europeus, des de sistemes de major estabilitat dels contractes de lloguer fins a mecanismes de regulació dels preus o limitacions a determinats usos especulatius de l’habitatge.
“Que el Congrés haja tombat estes mesures no significa que deixen de ser necessàries. I tampoc significa que siguen impossibles. Europa ens demostra que hi ha altres maneres de protegir les persones que viuen de lloguer i de limitar la pressió especulativa sobre l’habitatge. Nosaltres continuarem treballant perquè eixes polítiques tinguen també un espai en la legislació europea”, ha conclòs Marzà.