El grup Compromís en Les Corts Valencianes demanarà que la Cambra es persone com a acusació particular en la causa judicial que investiga una suposada trama de malversació de fons públics de la Generalitat destinats a projectes de cooperació, en entendre que és part afectada.
Així ho ha anunciat hui en roda de premsa la diputada de Compromís i autora d’una de les denúncies que van comportar fa any i mitjà l’inici de la investigació judicial, Mireia Mollà, qui ha explicat que el seu grup no descarta personar-se també en la causa, en la qual hi ha quinze persones detingudes i s’investiga el desviament de nou milions d’euros.
Mollà ha explicat que Les Corts van donar 40.000 euros dels 177.000 aportats per institucions que la Conselleria dirigida per Rafael Blasco va destinar “a dit” a la Fundació Hemisferi per a la reconstrucció d’Haití, i ha opinat que “si els han furtat”, Les Corts “han de seguir també el rastre dels diners i demanar responsabilitats penals”.
La diputada ha recordat que fa mesos ja van demanar la personació del Parlament valencià, però la majoria del PP en la Mesa de les Corts ho va rebutjar en al•legar que no hi havia fonament que ho justificara, per la qual cosa ara presentaran la petició en forma d’iniciativa parlamentària perquè es debata en el ple i tots es pronuncien.
Segons ha dit, la personació de la Generalitat en la causa, com va anunciar el president Alberto Fabra, pot trobar-se amb “problemes”, ja que alguns dels seus alts càrrecs estan imputats en la causa, i per açò es pot considerar que no és objectiu que forme part del procés.
Mollà a més ha mostrat la seua desconfiança en els serveis jurídics de la Generalitat perquè Blasco “els ha estat utilitzant per a denunciar a mitjans de comunicació” per informacions sobre aquest assumpte. Per açò “preferisc que siguen els serveis jurídics de les Corts les que controlen” aqueix assumpte, ha agregat.
Així mateix, ha criticat que la Generalitat haja deixat passar un any i mitjà -des que es va presentar la denúncia per aquest suposat frau- “sense fer res”. En aquesta línia, ha lamentat que el propi cap del Consell, Alberto Fabra, va votar en contra -en qualitat de diputat autonòmic- d’una iniciativa de Compromís perquè la Sindicatura de Comptes fiscalitzara les ajudes de la cooperació denunciades.
La diputada també ha lamentat que Blasco “haja passat de dir que si algú trobava una irregularitat se n’aniria, a fer una carambola i explicar que hi ha imputats que després són absolts”, en relació a les declaració del síndic ‘popular’ en la qual va recordar que el president Fabra també va estar imputat en la seua etapa al capdavant de l’Ajuntament de Castelló.
En aquest sentit, Mollà considera que Blasco “intenta tapar-se les vergonyes” assenyalant a Fabra a qui ha fet un “flac favor” perquè que va estar imputat, “no ho sabia ni la meitat de la ciutadania”.
Les Corts “tenen tot el dret del món a estar en eixe procés judicial, en el qual s’investiga si hi ha hagut una “corrupció de diners” que anava a les persones més desfavorides “aplaudida, afavorida i amb complicitat” del llavors conseller i actual portaveu parlamentari del PP, Rafael Blasco, ha sostingut.
Mollà ha instat Fabra a demostrar que la “tolerància zero” que propugna contra la corrupció pasa per destituir a Blasco, qui en la seua opinió ja està “políticament mort”, i ha alertat que vagen amb “cura” els qui vulguen “posar la mà en el foc” pel portaveu popular, doncs es poden convertir en “còmplices”.
Ha destacat que el “amiguito” del portaveu popular, el responsable de la Fundació Hemisferi, César Augusto Tauroni, a qui ha qualificat com “el Correa de la cooperació valenciana”, està ja en la presó, i ha destacat que ni en Brugal, ni en la trama Gürtel valenciana, ni en Emarsa hi ha persones empresonades.
Compromís ja va registrar la setmana passada la petició d’una comissió d’investigació sobre les ajudes a la cooperació internacional, sobre les quals Mollá ha qüestionat que diners per a xiquets malalts de sida haja acabat en les “butxaques” dels “amics” de Blasco, la qual cosa suposa “no tenir moral ni ètica”.