Transcripció de la intervenció de la portaveu adjunta de Compromís, Mònica Oltra, en el debat de política general de les Corts Valencianes, 26-9-2012. (Gràcies a la ciutadana que ens l’ha feta arribar).
Bon dia, senyories, puge ací per a defensar unes esmenes que al nostre parer són molt importants i que són el moll de l’os.
La primera, la 34.436, que parla de la gran estafa, la gran estafa a què vostès li diuen crisi però que és una gran estafa.
Nosaltres proposem una moratòria en el pagament dels deutes als bancs fins que no es determine si eixe deute és legítim o il·legítim. Llàstima que no estiga el senyor Rus per a explicar-li la diferència entre un deute legítim i il·legítim.
El deute legítim és aquell que es fa des dels poders públics per a interès general, per a interès del poble, i aleshores es fan infraestructures sanitàries, es fan infraestructures escolars, es garanteix el benestar de la gent, l’economia està al servei de les persones i al servei de la creació d’ocupació, i aleshores hi ha un deute que està per al benestar de les persones que és legítim.
Però hi ha un deute il·legítim que és el que es produïx quan governants inútils i governants molt interessats a defensar l’oligarquia endeuten tot un poble, tot un país, per a benefici d’uns pocs, per al benefici d’un poder financer en este cas, d’una oligarquia que es fa rica saquejant les arques públiques, generant patiment en el poble i generant un malestar generalitzat de gent que ja no pot ni tan sols sobreviure.
I quan el deute no és legítim, no es paga. I, per tant, nosaltres volem que es determine això, si el deute és legítim o no, eixa gran estafa, perquè no s’ha de pagar aquell deute per aquelles persones que no se n’han beneficiat. Quan eixe deute ha sigut simplement per a beneficiar una capa de la població molt clara que és la capa de dalt, la dels poderosos.
Esta és la mare del corder. Esta és la guerra que l’oligarquia ha emprès contra les classes mitjanes, en la que perden les classes mitjanes i per descomptat les classes baixes, que porten tota la vida perdent. És una guerra també contra vostès, el que passa que vostès encara no s’han enterat i li fan el joc a l’oligarquia, però també és una guerra contra vostès.
I miren vostès, pot ser que vostès diguen que no tenim possibilitats de demanar açò. Jo crec que sí que en tenim. Sí tenim possibilitats de demanar que aquell deute que no siga legítim no siga abonat per part d’esta comunitat autònoma. I voran vostès si en eixe moment comencem a tindre diners! Ahí començaríem a tindre diners. Per suposat, si ho fera l’estat espanyol molt millor, i la resta de comunitats autònomes, però nosaltres comencem per la nostra.
I ahí ja entren a jugar les altres propostes que li fem:
La (proposta) 34.399. Primera, reconeixent la seua política equivocada dels últims anys, la seua política que ha alimentat esta gran estafa, política exclusiva i excloent, sobre la barbàrie urbanística, sobre les grans infraestructures de continents que només gaudixen uns pocs, o de “AVEs” que després s’han de tancar, com el de Castella La Manxa, i que vostès s’entesten, per ambdues bandes (PP i PSOE), a defensar i que ha sumit en la ruïna el nostre territori, perquè són inversions grandíssimes que no ens podíem permetre.
No és que la gent haja viscut per damunt de les seues possibilitats, és que ací hi ha alguns que han governat per damunt de les possibilitats de la gent i han furtat per damunt de les possibilitats de la gent.
I per això volem que es canvie per una economia al servei de les persones, que rescate les persones, productiva i no especulativa, redistributiva, sostenible, social i humana. Esta és la proposta que els fem.
Després fem la proposta en Sanitat, del rescat de la privatització, de parar el saqueig que en este moment ara vostès han traslladat a la Sanitat. No es tracta de serveis gratuïts, senyor Rus, la gent paga amb els seus impostos uns serveis justos de benestar per a totes les persones, i la salut és el primer d’ells. I, en tot cas, si vostès van a canviar el model cap a un model privatitzador, consulten-ho a la ciutadania.
També parlem de la investigació, l’I+D+I, i que es dignifique el Príncep Felip. Vostès han posat allí a més generals que tropa, per a tots els que se’ls queden descol·locats que es posen allí a cobrar. Nosaltres volem que els diners vagen a investigació. Volem que les infraestructures promeses, algunes acabades i tapiades en matèria sanitària (per ex. L’Hospital de Llíria), es posen al servei de la gent. No es pot estar prometent allò que se sap que no es farà. Si vostès ho van prometre, ara acomplisquen-ho, entre altres coses perquè ha de ser una prioritat d’un govern responsable la salut del seu poble.
Fem una proposta també sobre dependència, amb les reivindicacions seculars dels moviments i associacions i plataformes que defensen a la gent amb dependència, amb la gent que té alguna discapacitat, amb la gent major, la gent més vulnerable de la nostra societat. Si un govern, si un poder públic, no servix per a facilitar-li la vida a la gent més vulnerable, per a què servix? Per a fer-li el caldo gros a l’oligarquia? En això no compten amb nosaltres.
Parlem de la pobresa. Sí, senyories, la pobresa al nostre territori. Ara ja, les ONGs, com Creu Roja, parlaven fa un temps de malnutrició infantil i la situaven en el 25%. Ara, una altra ONG, Save the Children, parla de desnutrició infantil i la situa al voltant del 10%.
Açò és un drama, senyories, i vostès dient que vagen els xiquets amb el tàper al col·legi! Si vostès no tenen la sensibilitat que en un país del primer món, avançat, una democràcia occidental, no hi haja desnutrició infantil, jo no sé per a què estan vostès ací, la veritat és que no ho sé.
A lo millor per això la gent envolta els parlaments, a lo millor per això la gent rodeja el congrés, i després no el rodejaran, entraran, perquè si vostès no són capaços d’entendre que la política està desprestigiada perquè vostès li han fet el joc a l’oligarquia, deixant en la cuneta a les classes mitjanes i a les classes baixes, no han entès res. I clar que els correran, a gorrades, o en xinxes i no sé què que dia el senyor Rus, i pitjor encara, els correran a vostès de la història perquè no se pot mantindre.
Lo insostenible és la injustícia, la injustícia és lo insostenible. I vostès s’entesten a desprestigiar la política, de vindre ací a queixar-se el senyor president del consell que guanya pocs diners… Però si no se guanya ni lo que…, ni lo que li paguen es guanya, este senyor. Encara vénen ací vostès a desprestigiar encara més la política. Vostès han desprestigiat la política conscientment perquè els convé, pensen que els convé, i no es donen compte que no tindran vostès porres ni policies per a aturar a un poble que està fins ací. No tindran vostès prou porres.
I, per tant, vostès què pensaven? Que desprestigiant als funcionaris, llevant-los salaris, posant en la picota als funcionaris front als parats, després no anaven a vindre a pels empleats públics per excel·lència que són els que estan en els parlaments?
Miren, nosaltres reivindiquem la dignitat de la política, i la dignitat de la política és incompatible amb vostès.
Moltíssimes gràcies.
(…)
Gràcies, senyor president.
Mire, és de veres que vostès és que no s’han enterat de res. És deliciós sentir-los parlar.
Vostès són com l’orquestra del Titanic. No, pitjor, perquè els de l’orquestra del Titanic, s’afonava el barco i aquells estaven tocant la musiqueta, però aquells almenys sabien que s’estava afonant el barco, i vostès s’assenten ahí i estan tocant la musiqueta, i repetixen i repetixen consignes, “ja anirà millorant l’economia”… Eh? Vostès, en comptes de la dansa de la pluja, fan la dansa del creixement, es veu, o…? No sé. “Anirà millorant i anirem fent”…
Però vostès s’han enterat d’algo? Vostès s’estan enterant per què brama el carrer? Per què ahir el senyor Cervera dia que se sentia intimidat, que el que havia sigut allò del Congrés era un acte d’intimidació? Des de quan el poble intimida els diputats si no és que s’ho han guanyat vostès a pols?
És que vostè diu que s’ha d’estabilitzar i em parla del dèficit, quan el dèficit públic no és el major problema d’Espanya, és molt major el problema del dèficit privat, però vostès d’això tampoc s’han enterat. Per descomptat que els que li mouen a vostès els fils sí que s’enteren d’açò, i vostès haurien d’enterar-se, perquè vostès no són de l’oligarquia, per molt que es pensen que per sentar-se ahí a tocar un botó són vostès de l’oligarquia. Així és que no em parle de dignitat política quan vostès ixen ahí a la trona i no saben ni de lo que estan parlant.
El problema no és el dèficit, i açò no és una gran crisi, és una gran estafa d’alguns que estan fent-se rics, multimilionaris, a costa de saquejar les arques públiques, i a costa de maltractar el nivell adquisitiu de les classes mitjanes.
Què m’està dient vostè d’hospitals? Vostè pensa que la gent no s’entera que han tapiat les portes de l’Hospital de Llíria?
Què me parla de discapacitats quan tenen als xiquets discapacitats tancats en els centres perquè deuen vostès tot l’any 2012? Què m’està vostè parlant de lo que han fet si deuen més que divisen? I deuen perquè els ho està xuclant tot la gent que els està xuclant los diners públics.
Què m’està parlant de La Fe (hospital), si vostès encara no han fet la recepció de La Fe perquè està il·legal, La Fe! Què m’està parlant?
Això sí, es gastaren a muntó de diners dient que era “el hospital más grande de Europa”. Està sense recepcionar. Vostè això ho sabia? Doncs entere’s. Està sense recepcionar, La Fe.
Què m’està parlant vostè de tot açò, del PIB i de lo bé que s’ha beneficiat Espanya del creixement econòmic, començant en aquells anys gloriosos del senyor Aznar, quan la gent ara està en el carrer que no té què menjar?
Vostè demana estabilitat. Diga-li-ho a les famílies que tenen 400 euros per a sobreviure. Vostè es pot imaginar això?, o no és capaç de tindre la més mínima sensibilitat de posar-se en la pell d’una família que té que viure amb 400 euros?
Vostès saben que això està passant?? Els importa?? No es donen compte?
No es donen compte, i el desprestigi de la política ve per això.
I també tenim propostes contra la corrupció, perquè està la gran estafa i després les estafetes, i és que alguns de vostès s’han aprofitat ben bé de les estafetes, les estafes a xicoteta escala d’aquells que han saquejat tot lo que han pogut en l’àmbit que han pogut.
I això és lo que duu a la gent a bramar al carrer, i això, com dic, no tindran porres suficients per a evitar-ho.