Bota al contingut principal

El portaveu de Compromís en les Corts Valencianes, Enric Morera ha declarat, després de l’acte de possessió dels nous consellers i conselleres, que la delicada situació que travessa el País Valencià “no permet més jocs de cadires com els què està fent Fabra i no permet un temps de gràcia, anem a exigir resultats des del minut un perquè la incompetència del PP ja és insostenible i arrossega a tot el poble valencià”.

Per eixe motiu, Morera considera que una de les primeres funcions del remodelat Consell, “ha de ser la reivindicació ferma del deute històric de l’Estat amb el poble valencià, un deute que serviria per a pagar moltes factures pendents necessàries, com per exemple el deute de la Generalitat amb els autònoms, als qui la Generalitat els paga tard i malament, i és la prova més evident d’un govern morós, que destrueix ocupació i que és el pitjor enemic que pot tindre l’economia valenciana”.

Morera considera que el govern valencià, “incompleix tota la normativa vigent sobre morositat, és inconcebible que una administració tarde una mitjana de 167 dies a pagar una factura als autònoms que subministren productes i serveis a la Generalitat, amb el corresponent caos que genera eixe retard, que arriba a arruïnar als autònoms i es veuen obligats a donar-se de baixa i engreixar les llistes de l’atur”.

Des de Compromís lamenten la rapidesa “amb que es paguen a certes empreses o empresaris per part de la Generalitat, mentre que s’arruïnen a les xicotetes empreses i als autònoms, que són el vertader motor i el teixit econòmic més important de la nostra societat. No obstant això, el president Fabra prefereix fer-se fotografies en grans indústries, que també ens fan falta, però no s’atreveix a visitar ni a reunir-se amb els autònoms”.

Morera ha insistit en la necessitat de conèixer “la llista de prioritats a l’hora d’emprar els milions que arribaran a la Generalitat per part del FLA. Des de Compromís ja fa temps que sol·licitem aquesta previsió perquè ens temem el pitjor, que cobren els mateixos de sempre i es queden esperant els qui més ho necessiten i els qui, a més, són els més necessaris en la nostra economia, com és el cas dels autònoms”.