Article d’Enric Morera publicat a Levante-EMV per resumir l’any 2012.
S´acaba un any fatídic. El primer del nou President del Govern, el senyor Mariano Rajoy. Un any d’incompliment sistemàtic del programa electoral. No ens enganyem si afirmem que el PP ha incomplit totes i cadascuna de les promeses electorals. Un indicador de la qualitat de la democràcia. Ara fa poc més d’un any es presentava amb l’àuria de millorar la situació econòmica i social. “Lo hicimos en el pasado, con la entrada del euro y lo volveremos a hacer ahora”. I el poble li va atorgar una gran majoria absoluta. L’actual President va participar al govern d’Aznar, causant en gran mesura de l’actual crisi: va posar les bases per donar un valor especulatiu al sòl i va propiciar la bombolla immobiliària. Ara paguem les conseqüències del seu model de l’avarícia com a motor econòmic.
L’any 2012 passarà a la història com l’any del gran engany. L’any de la devaluació social, del pitjor atac a l’estat de benestar, de les grans retallades socials i democràtiques, de la pitjor crisi d’Europa, de les desigualtats i del rescat a la banca mentre es desnonen milers de ciutadans i els bancs acumulen pisos i subvencions públiques.
I cal una reacció. Sols amb una bona política serà possible reconduir la situació.
Amb rigor, sent conscients de la dura realitat i el reduït marge de maniobra que tindrem. Pot ser per això que la dreta intenta escampar la responsabilitat a tots, i per igual. «Todos los políticos son iguales», és el missatge que va penetrant en una opinió pública desconcertada. I així es creen les bases de la desafecció política i s’obri la porta al feixisme: si tots som igual que vinga un dictador que ho arregle. Com si alguns no advertírem del risc de fiar-ho tot a la construcció. O com si tots haguérem participat de les perversions del model amb les conseqüències nefastes de corrupció. Nosaltres no som del món d’Emarsa, Brugal, Gürtel… i tants casos de corrupció. I cada dia pitjor amb l’austericidi i l’agenda judicial.
És urgent recuperar l’ètica i la democràcia per a la ciutadania. Cal canviar moltes coses i introduir transparència i més control democràtics. Cal fer un gir de 180º a la governança pública, fer una bona diagnosi i aplicar reformes intenses que ens donen garanties de futur. Generar confiança. Construir el canvi tranquil. No serà fàcil, però és possible i necessari.
Divendres passat vaig estar a Benidoleig, un poble de La Marina Alta governant pel Bloc-Compromís des de 2003. El seu alcalde, Vicent Pons, va entrar a governar amb un deute de més de 1,3 milions d’euros. Ara no es deu res. No s’ha estirat més el braç que la màniga. Es paga a menys de 30 dies i s’ha crescut fins els 1.100 habitats. Hi ha esperança. La Generalitat suporta un deute de més de 22.0000 milions d’euros i som uns 5 milions de valencians i valencianes. Feu la regla de tres. A xicoteta escala a Benidoleig vam superar la situació que pateix la nostra Generalitat.
Amb rigor, austeritat i transparència es pot superar la crisi, sense deixar a ningú fora. L’antiga política ha fet que els regidors del PSOE (3) i PP (2) hagen presentat -no sabem el motius públics- una moció contra un alcalde digne que ha sabut servir el seu poble. Sí, a Benidoleig es va aturar un PAI i ara, un dels seus impulsors s’ha venjat, ha impulsat una moció de censura. La vella política que actua al marge del bé comú. Un exemple que demostra que altra una altra política és possible i que els ciutadans som responsables amb el nostre vot.