El diputat de Compromís diu que “quan una cosa funciona bé, és millor no tocar-la. I la presència del valencià a l’escola pública ha funcionat perfectament”.
El diputat de Compromís per Castelló, Josep Maria Pañella, ha declarat que ’”en una recent sessió del Senat, el ministre Wert es va mostrar disposat a assuavir en el seu projecte de llei els aspectes més directament agresius contra les llengües pròpies de les comunitats autònomes. No sabem si ho va fer per pressions d’alguns sectors del seu mateix partit, que pensen que se n’ha passat en les propostes, per la nova política del PP que vol “apaivagar Catalunya”, o per quina altra raó. Però, en qualsevol cas, des de Compromís no estem disposats a aplaudir aquesta xicoteta reducció de la bestialitat que comporta la proposta de llei, perquè considerem que continua sent una bestiesa des del punt de vista lingüístic i educatiu”
El diputat de Compromís ha afirmat que “el sentit comú ensenya que, quan una cosa funciona bé, el millor és no tocar-la. I la presència del valencià a l’ensenyament del nostre país du funcionant molt bé des de fa anys, almenys pel que al sistema públic es refereix. I és que, tal com preveu la llei actual, l’alumnat quan acaba el seu cicle educatiu domina correctament les dues llengües; i si encara se’n ressent alguna, eixa és el valencià, i no el castellà. Per tant, no té cap sentit voler trastocar l’actual sistema, per a llevar-li presència i importància al valencià en el conjunt d’eixe ensenyament. Només per raons ideològiques de caire recentralitzador i neofranquista es pot haver pres una decisió semblant”.
Pañella ha assegurat que, “en eixes circumstàncies, des de Compromís continuem considerant que la proposta de llei del ministre Wert és no només innecessària, sinó absolutament rebutjable. Volem deixar molt clar que la nostra postura contrària no ha variat per més que el ministre vulga edulcorar-la, rebaixant els aspectes més escandalosos; i no variarà mentre continue mantenint l’esquema troncal del projecte, que és deixar en un segon nivell les llengües oficials no castellanes; o en un tercer nivell, com no avaluable, encara que ara diga de deixar-ho com “de lliure configuració” en mans de les autonomies. Per tant, la nostra postura, al parlament de Madrid, a les Corts Valencianes i als ajuntaments, no pot ser una altra que l’oposició frontal a aquests canvis per a mal, i que serem al costat dels sindicats, les federacions de pares i mares i els estudiants, en totes les mostres de rebuig encaminades a exigir la retirada de la llei, per innecessària, per antivalenciana i per ser clarament regressiva i reaccionària”.