La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que el País Valencià “està preparat per rebre a les persones refugiades que cada dia arriben a les costes de Grècia”. A més, ha manifestat el seu desig que “les institucions nacionals i europees deixen de tirar-se a un costat” davant d’aquesta greu situació que s’ha convertit en la crisi de refugiats més gran des de la II Guerra Mundial.
La vicepresidenta ha explicat que al País Valencià actualment “estan preparades les infraestructures necessàries per arreplegar a 1.400 persones ja, entre albergues gestionats per la Conselleria, instal·lacions de les ONG i habitatges cedits tant per particulars com per part d’entitats bancàries que s’han compromès a posar a disposició d’aquesta causa habitatges buits per un termini de cinc anys.
A més, ha senyalat que tota aquesta infraestructura “només està a l’espera que el Govern d’Espanya, que es qui té les competències en matèria de política exterior, autoritze a la Generalitat perquè puga iniciar el trasllat mitjançant el buc posat a la disposició de forma altruista per l’empresa Balearia, amb capacitat per a 1.100 persones en cada viatge”.
D’altra banda, Oltra ha donat compte dels informes desfavorables al conveni amb el Govern central –que els va ser remès fa més d’un mes– i els acords declaratius amb les dues regions de l’Egeu, remesos per l’Executiu en funcions al govern autonòmic mentre la delegació del Consell es trobava ja a Grècia, ha declarat que el Govern d’Espanya “no té cap voluntat política d’moure un dit perquè les persones refugiades puguen arriba” a aquest país “.
Així mateix, ha remarcat que els documents signats durant aquest viatge amb els governs regionals de l’Egeu Nord i Sud” són solament una declaració d’intencions en els quals es plasma la voluntat política d’actuar i donar visibilitat a aquesta situació, però sense validesa jurídica”.
Oltra ha apel·lat a la unió de les diferents comunitats autònomes interessades per promoure accions conjuntes dirigides a “pressionar des del punt de vista polític a ciutadans tant al Govern com directament a les institucions de la Unió Europea perquè canvien la seua política d’acolliment”.