L’eurodiputat de Compromís i membre de Verds/ALE, Vicent Marzà, ha advertit que l’anomenada «prioritat nacional» impulsada per PP i Vox xoca amb els principis d’igualtat de tracte i no discriminació arreplegats en la normativa europea i en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així es desprén de la resposta escrita del comissari europeu d’Assumptes Interns i Migració, Magnus Brunner (PPE), a una pregunta parlamentària de Marzà sobre la compatibilitat d’aquestes polítiques amb el dret de la Unió.
En la seua resposta, el comissari ha recordat que els Estats membres no poden imposar unilateralment requisits de residència superiors a cinc anys en el marc de la normativa europea sobre residents de llarga duració, establit en la Directiva 2003/109/CE i adverteix que determinats requisits de residència poden constituir discriminació indirecta si perjudiquen de manera desproporcionada a persones d’altres nacionalitats.
La resposta també arreplega la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre discriminació indirecta. Segons explica el comissari, un requisit formalment neutre, com el temps de residència, pot resultar discriminatori quan perjudica en grau més alt nacionals d’altres Estats membres o a nacionals de tercers països i els col·loca en una situació de desavantatge.
“La prioritat nacional és el recurs d’una dreta que, davant la seua falta de propostes i d’una estratègia real per a resoldre els problemes de la ciutadania, necessita fabricar enemics i assenyalar a qui deixar fora. El més greu és que PP i Vox impulsen ací mesures que xoquen amb les normes europees que els seus propis representants recolzen a Brussel·les. No es pot votar una cosa a Europa i fer la contrària a casa. La igualtat de tracte no és opcional i els drets no poden convertir-se en moneda de canvi per a alimentar un discurs discriminatori” assenyala Marzà.
L’eurodiputat de Compromís ja va portar a la Comissió Europea una primera bateria de preguntes sobre l’anomenada “prioritat nacional” arran de les mesures plantejades a Aragó. Al que el comissari va respondre categòricament, assenyalant que existeix una incompatibilitat evident. La resposta europea adquireix especial rellevància després de l’aprovació, al juliol de 2026, de la Llei 5/2026, de mesura fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana. El seu article 45 habilita el desenvolupament reglamentari del principi de la denominada “prioritat nacional” en matèria d’habitatge públic i serveis socials.
En l’accés a la inscripció com a demandant d’habitatge protegit en règim de compra, la norma estableix un mínim de deu anys d’empadronament històric en algun municipi de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, de manera continuada o interrompuda. El requisit duplica el període de cinc anys a què es refereix la resposta del comissari en relació amb la Directiva europea sobre residents de llarga duració.
Marzà considera que aquesta disposició mereix una avaluació específica per part de les institucions europees. Per això, ha presentat una nova pregunta parlamentària en la qual sol·licita a la Comissió que aclarisca si el requisit previst en la Llei 5/2026 vulnera l’article 11 de la Directiva 2003/109/CE, si avaluarà el seu possible caràcter discriminatori a la llum de la jurisprudència del Tribunal de Justícia i quines mesures preveu adoptar davant una norma ja aprovada.
“PP i Vox no estan ampliant l’accés a l’habitatge: estan convertint la necessitat de tindre un sostre en una eina per a dividir a la societat. I quan una política necessita assenyalar a unes persones per a prometre solucions a les altres, és que no té una solució real que oferir. L’habitatge necessita polítiques públiques, no bocs expiatoris”, ha manifestat Marzà.