El meu nom és Javier Terrádez, més conegut com a “Jota”, tinc 33 anys i sóc del barri de Montolivet.
Encara que sempre he tingut una consciència política, no va ser fins a maig de 2011 quan vaig tindre un despertar i vaig començar a participar més activament, sent un dels milions de joves indignats que va acampar en les places. A l'assemblea 15M de Montolivet-Sapadors des del seu inici, on hem col•laborat amb col•lectius com la PAH, arreplegant signatures per a la ILP per a frenar els desnonaments, amb la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià (PACD-PV) o amb la campanya pel Tancament dels CIE’s, a la qual acompanyem cada últim dimarts de mes en Sapadors.
Vaig començar la carrera d'Història de l'Art, però vaig acabar decantant-me pels Audiovisuals, en el que sóc tècnic en realització.
També estic interessat pel disseny i les xarxes socials, amb les quals preste ajuda en diversos col•lectius.
A l'actualitat forme part, tristament, d'eixa generació preparada que no pot treballar en el que s'ha format, i que té l'exili a l'estranger com a horitzó, davant la impossibilitat d'iniciar en la seua terra un projecte vital.
Vaig participar en l'acció d'Envolta el Congrés 25-S, per a evidenciar la falta de democràcia i eixa llunyania que existeix entre el poble i els seus suposats representants. Vam manifestar la nostra oposició al deute il•legítim i advocant per una auditoria. He participat en la paralització de desnonaments amb les plataformes d'Afectades per les Hipoteques (PAH) i Stop Desnonaments. Durant els dies de la Primavera Valenciana, no vaig deixar d'estar als carrers, davant el que em va semblar un nou atropellament d'aquest règim als nostres drets més bàsics, quan es protestava per les retallades en Educació.
Vaig marxar a peu des de València fins a Madrid amb les Marxes de la dignitat en defensa dels drets socials, per a exigir la dimissió de tots els governs que servissin als mercats i no a les persones, contra les polítiques d’austericidi, la intromissió de la Troica a la nostra sobirania, i sobretot, contra tot tipus de repressió per part dels governants cap al seu poble.
Crec que cal transformar l'actual política institucional en un instrument més participatiu i transparent, i és una cosa que ha de passar primer per l'empoderament ciutadà. Aposte per l'economia del bé comú i el Decreixement, per a fer front a les polítiques neoliberals. Defense el dret a decidir de les persones, amb els seus propis cossos i dels pobles amb el seu destí.
En l'àmbit local, opine que caldria fomentar la implicació veïnal en la presa de decisions que afecten al seu barri (Mitjançant
consultes, pressupostos participatius, etc.), i a la ciutat en el seu conjunt. Em desplace per a totes parts en bicicleta, un mitjà de transport que s'hauria de potenciar en una ciutat amb les característiques de la nostra.
És per açò i perque crec que #laillusióestàalcarrer que presente la meua candidatura a les Primàries de Compromís per València.
Mi nombre es Javier Terrádez, más conocido como “Jota”, tengo 33 años y soy del barrio de Monteolivete.
Aunque siempre he tenido una conciencia política, no fue hasta mayo de 2011 cuando tuve un despertar y empecé a participar más activamente, siendo uno de los millones de jóvenes indignados que acampó en las plazas. En la asamblea 15M de Montolivet-Sapadors desde su inicio, donde hemos colaborado con colectivos como la PAH, recogiendo firmas para la ILP para frenar los desahucios, con la Plataforma por la Auditoria Ciudadana de la Deuda del País Valenciano (PACD-PV) o con la campaña por el Cierre de los CIE’s, a la que acompañamos cada último martes de mes en Zapadores.
Comencé la carrera de Historia del Arte, pero acabé decantándome por los Audiovisuales, en lo que soy técnico en realización.
También estoy interesado por el diseño y las redes sociales, con las que presto ayuda en diversos colectivos.
En la actualidad formo parte, tristemente, de esa generación preparada que no puede trabajar en lo que se ha formado, y que tiene el exilio al extranjero como horizonte, ante la imposibilidad de iniciar en su tierra un proyecto vital.
Participé en la acción de Rodea el Congreso 25-S, para evidenciar la falta de democracia y esa lejanía que existe entre el pueblo y sus supuestos representantes. Manifestamos nuestra oposición a la deuda ilegítima y abogando por una auditoría. He participado en la paralización de desahucios con las plataformas de Afectadas por las Hipotecas (PAH) y Stop Desahucios. Durante los días de la Primavera Valenciana, no dejé de estar en las calles, ante lo que me pareció un nuevo atropello de este régimen a nuestros derechos más básicos, cuando se protestaba por los recortes en Educación.
Marché a pié desde Valencia hasta Madrid con las Marchas de la Dignidad en defensa de los derechos sociales, para exigir la dimisión de todos los gobiernos que sirviesen a los mercados y no a las personas, contra las políticas de austericidio, y la intromisión de la Troika en nuestra soberanía, y sobretodo, contra todo tipo de represión por parte de los gobernantes hacia su pueblo.
Creo que hay que transformar la actual política institucional en un instrumento más participativo y transparente, y es algo que debe pasar primero por el empoderamiento ciudadano. Apuesto por la economía del bien común y el Decrecimiento, para hacer frente a las políticas neoliberales. Defiendo el derecho a decidir de las personas, con sus propios cuerpos y de los pueblos con su destino.
En el ámbito local, opino que habría que fomentar la implicación vecinal en la toma de decisiones que afectan a su barrio (Mediante consultas, presupuestos participativos, etc.), y a la ciudad en su conjunto. Me desplazo a todas partes en bicicleta, un medio de transporte que se debería potenciar en una ciudad con las características de la nuestra.
Es por esto y porque creo que #laillusióestàalcarrer (la ilusión está en la calle) que presento mi candidatura a las Primarias de Compromís por Valencia.
