Sóc Glòria Tello Company i tinc 36 anys.
Vaig nàixer i em vaig criar al Cabanyal, d’on són els meus pares i quasi també la totalitat dels meus iaios. Estime el meu barri mariner, la seua gent, la seua identitat i la vida a prop de la mar.
Admire la lluita, la perseverança i el coratge de la Plataforma Salvem el Cabanyal. Pel què vaig decidir involucrar-me en aquesta reivindicació amb aquest equip humà tan impressionant. A les assemblees de cada dimecres aprenc coses noves, però sobretot aprenc que altra forma de fer política és requerida a la nostra ciutat.
Crec en la necessitat de dur a terme una democràcia participativa, en la què la ciutadania prenga partit d’aquells assumptes que afecten al seu dia a dia. No és suficient amb anar a votar cada quatre anys. Les veïnes i veïns hem d’exercir una influència directa en les decisions públiques i perquè això siga possible, els partits polítics han de posar totes aquelles ferramentes necessàries a l’abast de les ciutadanes i ciutadans.
Em vaig llicenciar en Sociologia perquè crec que una societat millor és possible i sempre m’ha captivat el coneixement de les estructures i el funcionament de les societats. Així mateix, tinc tres màsters universitaris, el més recent dels què he cursat ha estat el de "Gestió i promoció del desenvolupament local".
Malgrat la meua extensa formació acadèmica, em trobe aturada des de fa ja varis anys. Llevat d’alguns treballs puntuals, que han estat insuficients per poder tenir una vida digna e independent. Forme part d’aquesta anomenada “generació perduda”, generació que malgrat haver-se format molt, ho té molt complicat per poder trobar un medi de vida mitjançant el qual subsistir.
Amb tot açò, fa tres anys va arribar un moment en què vaig dir prou. Sentia l’obligació moral de reaccionar front aquesta situació, l’obligació moral d’implicar-me més si cap, en la transformació d’una societat arrasada i saquejada per uns governants immorals i corruptes. Cada persona del meu voltant, és troba afectada d’una manera o altra per aquesta estafa a la què anomenen “crisis”. Els meus familiars, les amigues i amics, les meues veïnes i veïns... totes aquelles persones que estime han vist minvada d’un mode o altre la seua qualitat de vida. És per açò que fa uns anys vaig sentir la necessitat d’actuar, de fer alguna cosa en la mesura de les meues possibilitats. I va ser aleshores quan vaig decidir comprometre’m amb aquesta gran família anomenada Compromís.
Des què vaig arribar a Compromís, m’he entregat de tot cor a este projecte. He participat a la Secretaria de Sectorials de la ciutat de València i sóc membre de les sectorials de Cultura i patrimoni, de Benestar Social i de la Sectorial Animalista, ja què sóc amant dels animals i crec que els seus drets i benestar mereixen una especial consideració per part dels partits polítics.
Així mateix, sóc la Vocal de Compromís al Districte Marítim. He portat a terme tant la creació com la dinamització del col•lectiu de Compromís pel Marítim. Col•lectiu que hui en dia és dels més dinàmics a la nostra ciutat. Al mateix temps, com a vocal i amb el previ consens del col•lectiu, cree, redacte i defense les mocions i preguntes dels Consells de Districte al Marítim. Degut a la idiosincràsia del meu districte, tracte de donar un enfocament especialment social i clarament orientat al ciutadà a cadascuna de les mocions que defense, el què ens fa rebre l’agraïment i recolzament de molts dels veïns i veïnes.
Sóc una persona senzilla i humil, meticulosa i constant, m’agrada treballar en equip i crec en la transversalitat a la nostra coalició. M’agrada escoltar a la gent i involucrar-me, prendre partit.
Em presente a les primàries per formar part de la llista municipal de València perquè em crec el nostre projecte i estime la meua ciutat, però sobretot perquè ha arribat el moment d’apostar per la gent, pels barris, per la participació. Perquè ha arribat el moment de dir no a la situació que vivim, no a la què anomenen crisis, i tots sabem el què amaga, no al desballestament dels servicis públics, no a la desorganització del teixit social. Però ha arribat el moment, sobretot, de dir sí, sí a la política que volem, sí a una política vinculada a la realitat per a la gent de veritat, sí a una política vinculada al dia a dia, als problemes quotidians, a la vida. Una política, que empra com a vehicle els partits, però que té com a fi la gent i les seues necessitats.
Eixe és EL MEU COMPROMÍS.
