Em diuen Vicent Josep Garcia Cervera i tinc intenció de presentar la meua candidatura a les primàries per a la llista de diputats per a les Corts Valencianes a les Comarques Centrals (circumscripció de València).
Forme part de Gent de Compromís i la meua tasca dins de Compromís s’ha centrat sobretot a fer més gran el Col•lectiu de Compromís per Alberic, i sembla que no ens està anant malament.
No sóc un polític professional, tot i que sempre m’ha agradat la política des de fora. Després de veure a on ens han portat els més de 20 anys de desgovern del PP, i en què nivell han deixat la nostra dignitat, vaig veure el moment de passar a l’acció en la formació que respon a les meues inquietuds: Compromís, una altra forma de fer política més transparent, més participativa i que ha aconseguit il•lusionar-me des del valencianisme progressista, l’esquerra moderna i l’ecologisme polític per a il•lusionar a més gent i aconseguir el canvi que necessita la nostra terra.
Fins ara he estat treballant a la base, en fer gran un projecte local, i no pense abandonar aquesta tasca. Potser per això i per les meues obligacions laborals no he pogut exercir responsabilitats orgàniques dins de Compromís, per tant no sóc molt conegut entre els meus companys i companyes.
La raó de presentar-me, no és altra que poder posar el meu granet de sorra en canviar aquest País tan destrossat; capacitat i il•lusió no em falten i vull ser part activa del canvi que es produirà el 24 de maig.
Vull un País on la gent que hi viu puga tenir una sanitat pública i gratuïta per a tothom, un País on els nostres xiquets i xiquetes puguen anar a una escola infantil pública i gratuïta des de menuts, un País on els xiquets i xiquetes estudien en col•legis públics sense barracons i sense massificació, on se’ls s’atenga en la seua diversitat, on quan acaben els seus estudis obligatoris puguen anar a universitats públiques per la seua validesa i no pel seu bressol. Un País, en el qual una vegada acabada la seua formació universitària o professional, puguen exercir aquí, que no necessiten anar-se’n fora per poder progressar.
Vull un País que investigue i innove, que siga un referent en economia sostenible respectuosa amb el medi ambient i amb el paisatge. Un País que siga destí d’un turisme de qualitat, on la gent que ens visita se senta bé i vulga tornar. Un País que mostre orgullós el seu patrimoni cultural material i immaterial, que conserve i alhora reconvertisca les seues tradicions populars. Un País que se senta bé amb la seua història com a poble, sense manipulacions estranyes.
Vull un País on els que s’estimen puguen estimar a qui vulguen i on vulguen. Un País on els més desafavorits tinguen garantits uns mínims vitals, on la gent puga viure en cases dignes sense que ningú els puga fer fora d’elles sota cap concepte.
Vull un País on el valencià siga una llengua per a l’estudi, per a la investigació, per la justícia, per la quotidianitat. Un País en el qual puguem formar-nos, informar-nos i divertir-nos en la nostra llengua per mitjà d’una televisió pública de qualitat, un País que puga gaudir de totes les televisions i ràdios en la nostra llengua, siguen d’on siguen, i en les mateixes condicions que gaudim de les televisions d’altres llengües.
Vull un País on els llauradors recuperen la seua dignitat perduda, que tornen a ser el referent europeu que sempre van ser. Un País que siga conegut al món no per saraus improductius, sinó per productes de qualitat i punters, pels seus paisatges conservats i respectats. Un País que isca als informatius perquè ha descobert un tractament per al càncer i no pel càncer de la corrupció, en fi, un País en què tots ens sentim dignes de viure-hi, i que no hàgem d’explicar quan eixim fora, que no tots som corruptes.
Sóc conscient que aquesta tasca és difícil; però no impossible. Comptem amb gent treballadora i emprenedora com els valencians i valencianes, com s’ha demostrat al llarg de la història, i sobretot això serà molt més fàcil amb polítics que estimen el País i la seua gent, que confia en aquesta gent i que tenen capacitat per il•lusionar, i aquests polítics no són altres que els que Compromís presentarà, després d’un procés democràtic i obert a tots els valencians i valencianes que vulguen participar.
Després de prendre aquesta decisió em ve a la ment el que diu el gran poeta Vicent Andrés Estellés en el seu poema Assumiràs la veu d’un poble:
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vull un País com el que tu vols
