S’aproxima el moment del #CanviValencià, una fita per la qual molts hem treballat sense descans durant anys -massa anys-, la gent del Bloc, la d’Iniciativa, Els Verds, els nous companys de viatge que s’han adherit al projecte de Compromís, però també moltes i moltes persones des del seu compromís social i cívic diari, un moment esperat que ara hem de bastir amb força, credibilitat, fermesa i demostrant que tenim un projecte vàlid i de futur, palesant que hi ha una altra manera de fer política, arriba el moment de la #PolíticadelBéComú davant els interessos personals i partidistes que han suposat el saqueig de les arques públiques.
Per tot això i per molt més, jo he decidit presentar-me al procés obert de primàries que Compromís engegarà en breu, per a optar a un lloc a la llista a les Corts Valencianes per la circumscripció d’Alacant i ajudar a fer realitat el canvi que necessita aquest país i les persones que hi vivim.
Em presente
Per als que no em conegueu, vaig nàixer a València -de pare de l’Horta-; he viscut a Albuixech -la mare de la Ribera, Benicull-, on mantinc lligams i casa; he viscut a La Marina Alta, a Gata; i des del 1986 que ho faig a Alacant, on sóc pare d’una preciosa xica de 16 anys; professor a un institut de secundària, director de l’Aula de Teatre de la Universitat d’Alacant, actor, director i autor teatral i on vaig ajudar a posar en marxa el Casal Jaume I, amb amics com Vicent Terol, Josep Lluís Peris, Jordi Vayà o Jaume Nualart,entre altres.
Milite en el Bloc des de l’any 99, quan em vaig presentar de número dos amb Peris, i les últimes eleccions els companys em van fer l’honor de fer-me cap de llista en els comicis municipals, on estiguérem a les portes d’assolir el primer regidor nacionalista a la ciutat d’Alacant, amb més de 6.000 vots -i ara ho aconseguirem amb Natxo Bellido, n’estic convençut-.
El projecte
Segurament ja coneixeu el projecte de Compromís, amb Mònica Oltra i Enric Morera. Ens hem caracteritzat per plantar cara a la corrupció, per treballar el país poble a poble, exigir un nou model de finançament més just per als ciutadans i ciutadanes del País Valencià, demanar les inversions que necessitem per a les infraestructures que ens han de permetre ser competitius.
Ho hem dit ben alt i clar, la crisi del model que vivim és en realitat una estafa. Les retallades són la mostra de la inoperància de qui es presenta com a bon gestor i ens aboca a la misèria com a societat, desmantellant els serveis públics, la sanitat, l’educació o els serveis socials, quan aquests han de ser el pilar d’una societat justa, moderna, prospera i equitativa.
I encara, ens queda temps per a proposar un altre model, un model al que donem el títol de la “Política del Bé Comú”. Posant a les persones en l’eix de l’acció política, canviant l’especulació per prosperitat i les institucions al servei dels ciutadans i no d’uns pocs.
I amb tot, sabent que el repte, més enllà de guanyar les eleccions per poder bastir un govern que ens permeta el canvi, es troba en la gestió posterior, en els quatre anys que vindran, amb una Generalitat endeutada per la ignomínia que ens ha governat durant més de dues dècades. Ens caldrà un grup parlamentari fort i unit, que treballe en una direcció, la bona, la de construir el futur a partir de les persones i el talent
