Anar directament a les notícies

El ⬆️ TOP 15 de Joan Ribó (que t'alegrarà el dia 😁)

Valencià · Castellano

1. Ha tret a València del forat del deute de la dreta

Ha reduït el deute de l’Ajuntament a la meitat. En només tres anys, l’Ajuntament té superàvit, complix la regla de la despesa i es paga als proveïdors dins del termini i en la forma escaient.

Açò ha permès que València isca del Pla d’Ajust amb el què el PP va condemnar a l’Ajuntament a prioritzar el pagament als bancs en detriment de la qualitat dels serveis públics municipals.


2. Ha multiplicat la inversió per a rescatar a les persones més vulnerables

Des de l’entrada de Joan Ribó el pressupost de les ajudes d’emergència social ha augmentat un 47%. L’Ajuntament ix al rescat de les famílies més vulnerables, evitant que a ningú se li talle la llum, l’aigua o el gas per no poder pagar a final de mes.

València ha acabat també amb els desnonaments per execució d’hipoteca bancària i ara s’ofereixen ajudes al lloguer per un total de 2 milions d’euros que arriben a prop d’1.500 famílies valencianes.

Les Beques de menjador escolar s’han triplicat en estos tres anys, arribant a moltes més famílies i per més import.


3. Ha contribuït a la reactivació de l’ocupació i l’economia local

S’han creat 8 oficines municipals d’ocupació en els barris, s’han impulsat plans d’ocupació temporal en l’Ajuntament per a joves i per a majors de 55 anys dels quals s’han beneficiat 1.400 persones.

A més, per primera vegada en 10 anys s’han ofertat places de funcionari en l’Ajuntament, aconseguint un augment de plantilla entre 2015 i 2018 de 128 empleats públics més. En 2018 s’ha llançat una nova oferta d’ocupació pública amb 351 places.

S’han fet campanyes i implementat línies d’ajuda per als xicotets negocis i els comerços de barri.

S’està duent a terme una política de desestacionalització del turisme: més turisme però menys concentrat en el temps. S’ha potenciat València com a destinació de congressos i convencions, arribant el Palau de Congressos de València a ser premiat com el millor del Món.


4. El Parc Central per fi és una realitat

La primera vegada que es va parlar a València del Parc Central, corria l’any 1979! El projecte ha sigut un impossible durant 40 anys, anys de vaques grosses i de vaques flaques, de coincidència del mateix partit en Moncloa i a València i el parc no arribava, convertint-se en una reivindicació històrica de la ciutat.

Ara, el 40% del Parc Central és ja una realitat: un nou pulmó verd per als valencians i les valencianes. Una realitat que no evita que l’Alcalde, Joan Ribó, continue encapçalant la reivindicació del soterrament de les vies i l’execució de la part restant del projecte.


5. València és hui més verda que mai

No solament el Parc Central, la superfície de zones verdes en els barris ha augmentat significativament en sols 3 anys: El Parc de l’Ermita en Orriols, el Parc Lineal en Benimàmet o el nou parc de Malilla són solament alguns exemples d’una València que avança cap a un model de ciutat més amable, que fa vida en el carrer, on els barris importen i tenen personalitat pròpia. En l’horitzó, nous espais verds com el Parc de Desembocadura de Natzaret.


6. Aposta per un nou model basat en la mobilitat sostenible i el transport públic

Prioritats: Primer el vianant, després el transport públic i transports sostenibles, finalment el transport privat. L’anell ciclista i l’augment de carrils bici s’unix a la peatonalització progressiva del centre de València i la pacificació del trànsit rodat en tota la ciutat. Açò es complementa amb una EMT amb més autobusos (131 més), més conductors (362 noves contractacions), més freqüència nocturna, recorreguts més adaptats a les necessitats i amb WI-FI!

El nou model de mobilitat impulsat per Joan Ribó ha sigut premiat pel Govern d’Espanya així com per institucions europees, ha millorat la qualitat de l’aire a Ciutat Vella i ha disparat l’ús de bicicletes i vehicles no contaminants.


7. Ha impulsat la participació ciutadana i un Ajuntament transparent

València té per fi pressupostos participatius, els valencians i les valencianes ara poden decidir sobre actuacions i equipaments dels seus barris. S’estan impulsant també plans integrals en barris concrets on veïns i veïnes poden ajudar a dissenyar com serà el seu barri en el futur.

L’Ajuntament de València, que abans era un dels més opacs d’Espanya, és ara exemple de transparència en la gestió i l’accés a la informació. S’han augmentat els canals de comunicació amb l’Ajuntament, com per exemple les xarxes socials o el “Parla amb Joan Ribó”, la unitat de gestió que tramita queixes i suggeriments dirigits directament a l’alcaldia.


8. Ara els barris i els pobles importen de debò

Els pobles de València, també són València. El pressupost municipal ha virat en els últims anys per a atendre les necessitats dels pobles així com dels barris que estaven més abandonats.

S’han creats tres noves Juntes de Districte en les tres zones de nuclis urbans separats (Pobles del Nord, Pobles del Sud i Benimàmet-Beniferri) per a acostar la política municipal als pobles, augmentar la participació i millorar la comunicació amb l’Ajuntament.

L’increment del pressupost en neteja, la programació d’activitats culturals com les del Cicle Cultura als Pobles o les intervencions municipals en diversos àmbits han permès posar en valor aquestes zones igual d’importants que el centre de la ciutat.


9. Més cultura als barris per a tot el veïnat

Cultura, gratuïta, de qualitat, al costat de casa. Esta és la fórmula que impulsen iniciatives com a Cultura als Barris o la Gran Fira de València (Fira de Juliol), dos esdeveniments que vessen actuacions musicals, teatre, dansa, màgia i molt més pels barris i pobles de la ciutat perquè la cultura i l’oci arriben a tot el món, incloses aquelles famílies que no poden anar-se’n de vacances. I tot perquè els diners de tots ja no van destinats a pagar llotges VIP en l’òpera per a uns pocs. La cultura, per fi, és un dret de tota la ciutadania de València.

El mateix esperit té la festa de Campanades, que convertix la Plaça de l’Ajuntament en una pista de ball gegant, oberta a tots els públics.

Un altre objectiu acomplit ha sigut el de recuperar La Mostra de València – Cinema del Mediterrani tornant a col·locar la nostra ciutat en el mapa del setè art.


10. Està instal·lant un enllumenat públic més eficient i econòmic

València era una de les capitals d’Espanya amb més despesa de llum per habitant i més contaminació lumínica.

Des de l’arribada de Joan Ribó a l’alcaldia s’ha engegat un pla d’eficiència energètica que permetrà que, en acabar el mandat, s’hagen canviat el 50% dels fanals i punts de llum de la ciutat, substituint-los per tecnologia LED càlida i propiciant així un estalvi de moment de 5 milions d’euros (el 20,2% del que costava la llum amb el govern del PP), reduint notablement l’impacte de la contaminació lumínica.

També la flota d’autobusos, que s’ha anat renovant amb noves unitats, permet crear una ciutat més amable i sostenible amb autobusos híbrids i elèctrics.


11. Aposta pel comerç de barri i els productes d’ací

Els Mercats Municipals són el vaixell almirall dels productes de proximitat, per açò s’han iniciat ja reformes en diversos mercats dins d’un pla d’impuls del comerç de barri.

Reformes com les que es duran a terme en el Mercat del Grau, se sumaran a unes altres que ja s’han engegat en altres instal·lacions com Russafa, Castella o Rojas Clemente.

Per primera vegada, l’Ajuntament oferix també una línia d’ajudes al xicotet comerç per a enfortir la seua aposta per este sector que sosté la major part del comerç de la ciutat.

Quant a la promoció, el Bonic/a Fest s’ha consolidat com a Festival dels Mercats Municipals i cita de referència en tota la ciutat.


12. Ha frenat la destrucció del Cabanyal impulsant la seua rehabilitació

Després d’una lluita veïnal de dècades, l’arribada d’un nou govern municipal, ha aconseguit que acabe el malson de la destrucció del Cabanyal. Un barri amb un patrimoni arquitectònic, cultural i un valor humà únics que a poc a poc va transitant per la senda de la rehabilitació. En estos tres anys s’han escomès plans de xoc de neteja. També obres urbanístiques d’eixamplat de voreres, reasfaltat i canvis d’il·luminació. S’ha reforçat la presència policial, s’han impulsat plans per a la millora de la convivència i, en general, es van assentant les bases per a un Cabanyal millor després de 25 anys de degradació programada.


13. Està dignificant el nom de la nostra ciutat i potenciant la marca València

Quan Joan Ribó va arribar a l’Alcaldia en 2015, la imatge de València i dels valencians estava pel terra després dels incomptables casos de corrupció protagonitzats pel PP valencià. En este temps el nom de la nostra ciutat s’està reposicionant. Fites com la Capitalitat Mundial de l’Alimentació han servit per a posicionar la ciutat com a referent en l’alimentació sostenible i saludable a tot el món. O els premis com els rebuts pels canvis en la mobilitat situen València en les coordenades de la modernitat, a l’altura d’altres capitals europees.

València va obrir fa poc tots els telenotícies d’Europa. Ha sigut exemple de solidaritat i humanitat amb la crisi del Aquarius. Alguns mitjans internacionals titulaven: “València, la consciència d’Europa”.

El nomenament des Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, ens situa com a ciutat orgullosa de la seua identitat i defensora de la seua cultura. Ens recorda la importància de mantenir viu i dinàmic el tresor que són les nostres festes que ens fan únics i valuosos en el món.

València és ara també un nou plató de cinema. Des de l’obertura de la València Film Office, han augmentat els rodatges de pel·lícules, sèries i anuncis en els nostres carrers i places més emblemàtiques, donant a conèixer la nostra ciutat internacionalment.


14. És un alcalde compromés amb la igualtat de drets i amb la diversitat

Joan Ribó està obsessionat amb que València siga una ciutat oberta i plural. Vol una ciutat on tots siguem iguals en els nostres drets però diversos en la nostra identitat. Per açò en la ciutat es permeten tot tipus d’esdeveniments, amb diferents matisos religiosos, culturals o ideològics, sempre amb el respecte com a eix fonamental.

L’Ajuntament de València s’ha bolcat amb el col·lectiu LGTBi i els seus drets, s’ha mostrat ferm abans injustícies com l’existència del Centre d’Internament d’Estrangers i ha aprovat el Pla Marc d’Igualtat entre Homes i Dones. S’ha reforçat el Grup Gamma de la Policia Local contra la violència masclista i es treballa dia a dia per a fer de la igualtat un eix transversal de govern.


15. Ha fet que València torne a ser una ciutat per a tot el món

Fa 5 anys, les places de l’Ajuntament i de la Mare de Déu es van blindar. El PP va prohibir realitzar actes en elles, privant així a entitats i moviments socials de la visibilitat que oferixen eixos dos espais emblemàtics. Hui, no solament les places tornen a estar plenes de vida i de reivindicacions sinó que a més l’últim diumenge de cada mes, la plaça de l’Ajuntament es tanca al trànsit per poder realitzar en ella activitats de tot tipus.

Este TOP 15 acaba amb la mesura més simbòlica de totes però que ho resumix tot a la perfecció: ara les portes de l’Ajuntament i el seu balcó estan oberts per a totes les valencianes i tots els valencians. Perquè amb Joan Ribó en l’Alcaldia, l’Ajuntament és de les persones.