La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha informat aquest dilluns que el departament que dirigeix treballa en l’elaboració de quatre projectes legislatius per a aquest mateix any.
Es tracta de la llei del reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere, el Decret Llei de modificació de la Renda Garantida de Ciutadania, la Llei de Serveis Socials i l’avantprojecte de Llei de Joventut.
Oltra s’ha pronunciat d’esta manera durant la seua intervenció en l’esmorzar del Casino Antic de Castelló, on ha fet balanç de l’any transcorregut des de les passades eleccions autonòmiques i locals de maig de 2015 i el canvi en el panorama polític valencià, “pesadament inalterable des feia massa anys”.
En referència a això, “convé recordar que encara falta un mes perquè es complisca el primer aniversari del Govern del Botànic”, ha apuntat.
Com a resum d’un any de canvi, la portaveu del Govern autonòmic ha destacat que el gentilici ‘València’ “tenia connotacions negatives” i ara “comença a associar-se a honradesa, drets, acord, diàleg, participació, ètica o sobrietat”. Així, “parlar de governar a la valenciana obre un horitzó d’expectatives”, ha postil·lat.
D’aquesta manera, per a la vicepresidenta Mónica Oltra, aquest canvi ha suposat passar d’aplicar polítiques de retallades a mesures per “rescatar persones”. Així, la portaveu del Consell ha enumerat una sèrie de fites assolides per l’executiu valencià en menys d’un any, com el restabliment de la sanitat universal, la moratòria de la Llei de Racionalització de les entitats locals o l’obertura de menjadors escolars a l’estiu.
La consellera també ha incidit en mesures com la supressió del copagament farmacèutic o el copagament confiscatori en centres de dia per a persones amb diversitat funcional, als que se’ls abona la prestació a mes vençut i no amb un retard de 90 dies “com passava abans”. En aquesta línia, ha comentat la importància de l’aprovació de la Llei de Funció Social de l’Habitatge, perquè l’habitatge “siga considerat un dret i no un bé d’especulació”.
Altres de les iniciatives del Consell sorgit del Pacte del Botànic, ha dit, són el programa Xarxa Llibres, per “garantir que cap xiquet o xiqueta es quede sense llibres per dificultats econòmiques”; o un pla calendaritzat per acabar amb els barracons a les escoles. Així mateix, s’ha signat un acord amb Transparència Internacional, i s’ha presentat i s’estan elaborant els plans ‘Avalem’ per fomentar la creació d’ocupació.
Llei de Serveis Socials
A més del que ja s’ha fet, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives prepara una sèrie de canvis legislatius que espera que vegen la llum enguany. Oltra ha detallat que es tracta de l’avantprojecte de llei de “reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere, que” reconeixerà el dret de totes les persones de totes les edats a la seua identitat i expressió”, així com a la” lluita contra la transfòbia”.
“També portarem al ple del Consell -ha afegit- un decret llei que modificarà parcialment la llei que regula la Renda Garantida de Ciutadania per eliminar els obstacles que impedeixen major agilitat en la seua prestació i que generen retards insuportables”.
Així mateix, ha continuat, la nova Llei de Serveis Socials “canviarà el paradigma dels serveis socials, considerats com un servei assistencial excepcional i caritatiu, per passar a tenir la consideració de dret subjectiu”. Es tracta, ha remarcat Oltra, d'”universalitzar el sistema de protecció social com un dret inherent a la ciutadania, com és el dret a la sanitat o l’educació”.
Finalment, la vicepresidenta ha avançat que s’està preparant una nova llei de Joventut, “participativa i municipalista que proclame el dret a l’oci educatiu com a principi bàsic per a la formació de les persones i per superar desigualtats”.
Finançament i inversions
En el transcurs de la seua intervenció, la vicepresidenta ha reivindicat també la necessitat d’un sistema de finançament “just per als valencians i valencianes”, atès que en aquests moments es produeix una “veritable anomalia democràtica en ser l’única autonomia pobra que paga com a rica”. A això cal sumar, ha apuntat, la “històrica falta d’inversions territorialitzades per part del Govern de l’Estat”.
Com a exemple, Mónica Oltra ha explicat que el País Valencià ha rebut durant els últims 15 anys el 8,2% de la inversió territorialitzable, quan la seua població representa el 10,7%. “Això vol dir que ha rebut només el 86% de la mitjana per càpita del conjunt de les autonomies en aquest període”.
A aquesta situació cal afegir els anys de “mal govern del PP i de retallades” que han baixat la renda per càpita dels valencians i valencianes en 12 punts en els últims 15 anys. Servisca com a exemple, ha asseverat, “per acabar amb el tòpic que la dreta gestiona millor que l’esquerra”.