Bota al contingut principal

La diputada de Compromís, Marian Campello ha presentat en Les Corts una proposició no de llei amb què sol·licita que el Consell reclame al Govern d’Espanya que, mitjançant la inspecció de treball, investigue les pràctiques de les empreses d’economia davall demanda o gig economy.

Segons explica Campello, el concepte “fals autònom” forma ja part del nostre vocabulari habitual. Són persones donades d’alta a la Seguretat Social com xicotets empresaris que s’autoocupen però que desenvolupen tasques d’assalariat per a un tercer que determina el seu salari, el seu volum de treball i fins i tot el seu horari laboral sense capacitat de negociació d’igual a igual i on és la pròpia empresa intermediària la que elabora la factura del autònom, que este ha d’acceptar per poder cobrar.

“Recentment s’ha posat sobre la taula el fenomen de la gig economy (xicotets encàrrecs) amb empreses que operen via aplicacions mòbils, com exemple de funcionament amb falsos autònoms que, poc a poc, s’estan organitzant per reivindicar un canvi legislatiu que reconega els seus drets laborals i el reconeixement de les tasques que desenvolupen com a repartidors davall demanda com a treball per compte aliè i no autònom”.

Un dels casos més flagrants i que més revolta laboral ha presentat en els últims temps és el protagonitzat per plataformes com Glovo o la britànica Deliveroo. Aquesta última surt com a plataforma de contacte entre “autònoms” que ofereixen un servei de repartiment i empreses que necessiten d’aquest servei. El numero de repartiments per hora, el preu a percebre per cada comanda o el cessament de la relació laboral no és sensible a negociació, sent la plataforma intermediària qui determina aquests preceptes.

Segons es denuncia des de Compromís la percepció per cada repartiment és d’uns 4€, la empresa garanteix 2 per hora, encara que al ser un acord verbal no és vinculant i en moltes ocasions s’incompleix. D’aquests 4€ cal deduir la quota d’autònom, el cost de la línia mòbil i les dades (el telèfon és imprescindible per desenvolupar el treball) i el desgast del vehicle (en la majoria d’ocasions bicicleta) a més del combustible si aquest fora el cas. La plataforma tampoc inclou cap assegurança per als transportistes o “riders” com si proporcionen altre apps, per exemple, de transport compartit.

Per a Campello “encara que aquesta nova economia es mostra novedosa i realment crea un nou espai en l’economia productiva tradicional, veiem com malauradament també presenta antigues pràctiques precàries que empobreixen a les classes populars, en especial a les persones més joves”.

El qüestionable concepte de flexibilitat laboral (el treballador viu pendent del mòbil a l’espera d’una encomana) fa que aquesta feina siga difícilment compatible amb altres. A més, l’augment progressiu de la taxa d’autònoms sobre uns ingressos tan reduïts fan que la renda del treball que finalment percep el treballador “no done ni per a viure encara estant a jornada completa”, tal i com han relatat a Compromís els treballadors organitzats en la plataforma ‘Riders x Derechos’.

“Per això –ha afegit la parlamentària de Compromís- exigim al govern central especial atenció en les inspeccions a estos negocis, verificar la relació entre l’empresa intermediària i les treballadores i treballadors autònoms, així com les sancions de l’empresa sobre el personal autònom que treballa per a aquesta, les llibertats de negociació, horaris, serveis i preus dels autònoms que mantenen una relació laboral amb aquestes empreses i el mètode de facturació entre empresa demandant de servei, empresa intermediària i autònom”.

Compromís també insta al govern central a investigar sobre les mesures de salut i seguretat laboral que es donen a les empreses de treball davall demanda i a prestar, en coordinació amb l’IVAJ i el SERVEF un servei d’informació, orientació i drets laborals per lluitar contra la precarietat en el treball al nostre territori.

Segons Campello “també considerem imprescindible un nou marc normatiu estatal que regule aquesta nova forma de relacions laborals i determine els drets de les persones que treballen per a aquestes empreses”.