Anar directament a les notícies

Compromís-Equo qualifica de desastre ecològic la situació creada pel Consell a l’Albufera amb la descomposició de la palla de l’arròs

Publicat el en Medi Ambient

Cristina Domingo: “Les conselleries d’Agricultura i Medi Ambient han creat un problema molt greu que exigim que es solucione amb urgència”

Un grup d’activistes de Compromís-Equo, entre els quals es troba la número dos de la candidatura al Congrés per València, Cristina Domingo, s’ha desplaçat hui a l’Albufera per a conéixer de prop la situació creada en el llac arran de la descomposició de milers de tones de palla d’arròs en l’aigua del llac.

La palla de l’arròs ja no es crema, pels problemes ambientals que açò genera. La Comunitat Europea ha vehiculitzat ajudes agroambientals per a trobar alternatives a aquesta pràctica inadequada que s’estava portant a terme als arrossars de l’Albufera els darrers anys.

Per a Compromís-Equo, l’administració valenciana, especialment les conselleries de Medi Ambient i Agricultura, haurien d’haver trobat i desenvolupat alternatives viables de tractament de la palla de manera que s’acompliren les condicions de Brussel•les per a rebre els ajuts i per a què no es crearen problemes derivats d’un mal tractament. Recordem que la situació arranca del 2007, quan ja es van establir aquests ajuts. En comptes d’açò, l’administració valenciana ha propiciat i permés que la palla es quede podrint-se en els camps, situació nefasta que la inacció i manca d’alternatives de l’administració valenciana ha propiciat. La descomposició de la palla està llevant oxigen a l’aigua, i està provocant l’emissió de metà i produint una greu mortaldat de peixos i d’altra fauna.

Els membres de Compromís-Equo han pogut constatar aquest matí a l’Albufera el mal estat de les aigües en les zones de cultiu de l’arròs, i assenyalen al govern autonòmic del PP com a responsable d’esta situació ja que “la seua irresponsabilitat i manca d’alternatives està produint aquest desastre ecològic al qual s’ha posar-hi remei immediatament.

Segons la candidata al Congrés número 2 per València de Compromís-Equo, Cristina Domingo, “l’administració ha de facilitar el tractament adequat, ecològicament responsable i compatible amb els ajuts europeus d’esta palla. A la llarga, la millor solució passa per retirar la major part de la palla dels camps i tractar-la per a obtindre metà a base de la seua fermentació; un sistema molt eficient i que pot aportar molts beneficis ambientals i econòmics als agricultors, ja que el metà pot servir com a biocombustible per ser utilitzat en les feines del camp, i també per produir electricitat. A més, el residu que deixa és un compost d’alta qualitat”.

A més, Domingo ha apuntat que “les instal•lacions de fermentació de la palla de l’arròs, que haurien de situar-se prop de les poblacions pròximes al parc natural, poden servir també per a tractar altres tipus de matèria orgànica com restes de podes agrícoles, forestals, i la fracció orgànica dels residus urbans (barrejats amb la palla), etc., i podrien suposar un benefici econòmic als agricultors perquè quan s’amortitzen les instal•lacions tindrien uns ingressos pel recurs energètic generat”.

Mentre es desenvolupen (sense més demora) aquestes alternatives, hi ha solucions d’urgència consistents en deixar assecar la palla, triturar-la i barrejar-la amb el fang, que podrien aplicar-se en gran part de la zona arrossera i que complirien amb les exigències europees i, al mateix temps, no tindrien greus impactes ambientals. Aquestes actuacions requereixen la implicació de l’administració, donat que aquesta és una exigència per a rebre els ajuts agroambientals europeus.

  • Rafael Boluda

    COMENTARI NOTÍCIA PALLA D’ARRÓS-1
    Benvolguts companys:
    Davant aquesta notícia sobre el problema de no cremar la palla d’arròs als arrossars del Parc Natural de L’Albufera, no puc deixar de fer una crítica al vostre comentari. És evident que es té que posar solució a aquest problema mediambiental, encara que la palla n’és l’única responsable sinó també la contaminació del sòl i de l’aigua. També és ben conegut que una alternativa pel tractament dels residus agrícoles pot ser una planta de Biometanització, però aquesta n’és l’única i presenta inconvenients com el cost econòmic d’inversió per a la seua construcció, i també que no tanca el cicle dels nutrients deixant residus que després hi ha que tractar.

  • Rafael Boluda

    COMENTARI NOTÍCIA PALLA D’ARRÓS-3
    És clar que hi ha alternatives per al seu tractament i una d’elles és el compostatge. La diferència entre la biometanització i el compostatge és que aquest és més econòmic i tanca el cicle dels nutrients. Bé, el tema és interessant i complexe, però no volia deixar passar la notícia sense desfer l’errada conceptual de la mateixa.
    Salutacions,
    Dr. Rafael Boluda Hernández
    Catedràtic d’Edafologia i Química Agrícola de la Universitat de València
    Responsable de la Unitat d’Investigació Sòls, Residus i Mediambient
    boluda@uv.es

  • Marc Arinyó

    La palla de l'arròs mai havia sigut un problema ja que sempre s'havia cremat la palla als mateixos camps.
    El problema és que els senyorets peperos de València els molesta el fum que genera la palla i van acudir a la Unió Europea amb estudis falsos per a que aquest organisme diguera que el fum de la palla contaminava molt i prohibira aquestes cremes.
    Això és una barbaritat, sobretot si tenim en compte que cada any es cremen tones i tones de materials àltament tòxics durant la nit de Sant Josep a la mateixa ciutat de València i els pobles del voltant.
    A més, el fet de no cremar la palla fa que a la temporada següent cresca un fong a les plantacions d'arròs que fa minar la collita.
    Torne a dir que això no és més que una jugada dels senyorets de València perquè els molesta que hi haja fum durant 4 o 5 dies a la seua ciutat; en canvi, ningú diu res dels productes tòxics que s'utilitzen a les Falles…

  • AGUSTIN

    TENEMOS LA SOLUCIÓN, ESTE AÑO EMPEZAREMOS CON NUEVAS PLANTAS QUE NOS CONDUCIRÁN A UNA NUEVA ERA EN NUESTRA RELACIÓN CON LOS RESIDUOS.
    YA QUEDA MENOS.

  • Reme

    En resposta al comentari de Marc Arinyo, no es veritat que sempre s'ha cremat la palla, es a dir, es crema des de que no es fa ùs d'ella per fer embalatges i altres usos comercials i granaders. Puc dir tot aço i mès perque el meu pare treballava amb la compra i venda de la palla d'arros i de blat, tant d'aci com a altres provincies de l'estat espanyol.
    Per altra part, dirte que no soc ninguna senyoreta pepera de València, pero si que he patit junt a la meua familia i demès ciudatans de les poblacions afectades el dies de la cremà de la palla, el fum que provoca amb les consecuencies respiratories pertinents i inclùs amb agravants de certes enfermetats com poden ser l'asma i al.lergies..
    D'ahi la importància de buscar les solucions mès adequades per a este residuo.

  • Pingback: infoCOMPROMIS 24/10/2011 | COMPROMÍS-EQUO GODELLA()