És necessari que l’Ajuntament pague el pàrquing del passeig del País Valencià? L’aparcament es va construir a través d’una concessió d’obra pública, és a dir, l’empresa Park Campanar finançava i construïa l’obra pública de l’aparcament a canvi d’explotar el negoci durant 40 anys. L’aparcament s’inaugurava l’estiu del 2007, però Park Campanar va abandonar la concessió al desembre de 2010 perquè la gestió li donava pèrdues. Com a conseqüència d’este abandó, l’Ajuntament s’ha vist obligat a pagar l’obra a Park Campanar. No hem d’oblidar que l’empresa tenia dret a anar-se’n perquè li ho permet la llei i, en este cas, la llei obliga l’Ajuntament a pagar l’obra, ja que Tavernes rep una obra municipal. És injust, però és la llei. L’Ajuntament va contractar una auditoria per tal de valorar la quantitat que havia de pagar a l’empresa i el resultat va ser de 2,4 milions d’euros.
Esta situació trobàrem quan vam entrar a governar. Sens dubte, un problema heretat que cap governant hauria volgut tindre, perquè Tavernes ni tenia ni podia pagar 2,4 milions d’euros. Este problema ens ha tingut moltes nits sense dormir i hem hagut de destinar molts esforços i treball per a traure l’Ajuntament d’este punt mort.
El primer que férem va ser contractar una altra auditoria per a tindre una nova opinió del que s’havia de pagar a Park Campanar. Esta nova auditoria deia que podíem reduir la liquidació a 2,1 milions d’euros, però Tavernes continuava sense tindre eixos diners i per això ens plantejàrem pagar la liquidació, no de colp sinó en 10 anys. Tanmateix, tant la Intervenció municipal com la Subdirecció General competent del Ministeri d’Hisenda no ho autoritzaren perquè no era legal. Tampoc podíem fer un préstec per a pagar l’obra perquè l’endeutament de l’Ajuntament superava el límit màxim establit.
Amb el pas del temps, la banca va passar a considerar el pàrquing com un actiu tòxic i, per això, la hipoteca de l’aparcament que tenia Park Campanar amb Bankia va passar a la SAREB (banc roí). Açò ha sigut clau per a desbloquejar les negociacions amb Park Campanar, ja que la SAREB havia fet una quitança al valor de l’aparcament de 700.000 euros. Per tant, podíem tindre una liquidació de 1,7 milions d’euros. Després de negociacions a tres bandes (Ajuntament, Park Campanar i Sareb), Park Campanar ha acceptat esta liquidació a canvi que fem el pagament tot de colp al mes de març i li tornem la fiança de 150.000 euros de manera immediata. L’Ajuntament ha acceptat, però ha exigit a l’empresa que renuncie al mig milió d’euros en interessos que s’han produït al llarg d’este temps. Amb esta operació, que va ser aprovada pel Ple per unanimitat, l’Ajuntament s’estalvia 1,2 milions d’euros.
Açò té un gran cost. Per a poder pagar l’aparcament hem de donar de baixa les partides pressupostàries destinades a la nova escola d’adults, a l’expropiació de terrenys per a la nova depuradora, a l’ampliació del cementeri i a la compra i rehabilitació de la casa de les Indalècies. És un gran sacrifici, però és l’única opció per a acatar l’obligació legal de pagar el pàrquing. Menció especial mereix la casa de les Indalècies. Molta gent ens preguntava per què no l’havíem comprada. Ací tenen la resposta: havíem de ser prudents i guardar partides del pressupost per a fer front a la despesa ocasionada per la liquidació del pàrquing.
Jordi Juan i Huguet
Alcalde de Tavernes de la Valldigna