Bota al contingut principal

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, acompanyat pel secretari autonòmic, Miquel Soler, ha assistit a la Conferència Sectorial d’Educació, en la qual la ministra Isabel Celaá ha exposat a les comunitats autònomes l’Avantprojecte de llei orgànica per la qual es modifica la LOMQE.

El responsable valencià d’Educació ha agraït el treball dut a terme pel Ministeri i ha avançat que “cal aprofitar el tràmit parlamentari de la proposta per a introduir millores en aquesta proposta que garantisquen la qualitat educativa i la igualtat d’oportunitats que es mereix el nostre alumnat”.

“Amb aquesta modificació de llei superem una normativa retrògrada que ens ha fet retrocedir en el temps i que ens ha impedit avançar per una educació adaptada al segle XXI. Ara cal que la modificació servisca no només per a recuperar els principis anteriors a la LOMQE, sinó que ens ajude a recuperar el temps perdut”, ha avançat Vicent Marzà i ha afegit: “La proposta segueix el camí iniciat en matèria educativa pel Govern del Botànic i necessita fer passos més valents en alguns aspectes”.

En aquest sentit, el responsable valencià d’Educació s’ha referit al fet que “la nova normativa ha d’aprofundir més en la coeducació i impedir que se sufraguen amb diners públics centres educatius que segreguen per sexe, ja que és una cosa totalment anacrònica”. A més ha comentat que “la nova normativa ha d’apostar clarament per la gratuïtat en l’etapa de dos anys i reflectir en el nou text una clara aposta per la FP per a millorar, flexibilitzar i adaptar-nos millor a les necessitats del teixit productiu”.

En matèria de coeducació, en el sistema educatiu valencià s’ha anat desenvolupant durant aquesta legislatura el Pla director de coeducació, dividit en set eixos d’acció. El Pla suposa el compendi i resum de la política coeducativa valenciana que es va iniciar des del curs 2015-2016.

Algunes de les mesures del document fa diversos cursos s’estan desplegant, com la creació de la figura de la persona coordinadora d’Igualtat i Convivència en cada centre educatiu; el desplegament de la normativa autonòmica sobre educació inclusiva; així com l’activació de les unitats d’atenció i intervenció territorials, amb ampliació de personal, que tracten i fan prevenció també sobre possibles comportaments masclistes o de violència de gènere als centres.

Durant aquests anys, s’han activat també ajudes en aquells centres educatius que duen a terme projectes concrets que promouen la igualtat d’oportunitats, la integració i la inclusió. En són un exemple les que corresponen a projectes de “Pati actiu”, és a dir, la promoció d’un pati igualitari des del punt de vista de gènere.

A més, es promou que en l’adquisició de llibres i materials per a les biblioteques escolars almenys el 50 % siguen d’autores de diversos camps del saber. Sense oblidar el portal web Reico (http://www.ceice.gva.es/es/web/convivencia-educacion/reico), dedicat a recursos per a la igualtat i la convivència, que disposa de material molt detallat i treballat relacionat amb la promoció de la coeducació a l’abast del professorat i de les famílies.

Segons el conseller Marzà: “Es va passar de les aules segregadores a les aules mixtes i ara el que volem és convertir-les en aules coeducatives. El sistema educatiu és el recurs de socialització amb més potencial transformador de què disposa la nostra societat. Per això la proposta que se’ns ha presentat hauria de dur a terme una revisió encara més profunda dels ensenyaments que reben els nostres fills i filles per a superar la dinàmica social que naturalitza i perpetua situacions insostenibles de desigualtat de gènere”.

Pel que fa a la segregació per sexe en els centres educatius, el responsable valencià d’Educació ha subratllat que “cal treballar la proposta que se’ns ha presentat per a garantir que amb fons públics no es cobrisca l’ensenyament en centres que segreguen, ja que la igualtat real entre homes i dones és fonamental i és incongruent que s’avale això” i ha afegit: “Si els xiquets i les xiquetes no conviuen als centres educatius, com han de veure després amb normalitat que tots som iguals? Cal que entre tots millorem aquest aspecte de la proposta”.