El secretari autonòmic d’Inclusió i de l’Agència Valenciana de la Igualtat, Alberto Ibáñez, ha posat en relleu la “forta perspectiva de gènere” de la violència sexual, com ho evidencia que “un de cada cinc xiquetes i un de cada deu xiquets afirmen haver patit abusos sexuals durant la seua infància, i el 80% de les víctimes de la tracta, segons les Nacions Unides, són xiquetes”.
Xifres que, segons ha evidenciat, “augmenten si tenim en compte noves realitats vinculades en internet o les xarxes socials com el sexting o el grooming”. Així, ho ha precisat Ibáñez en la inauguració de la jornada sobre ‘Abús sexual infantil’, organitzada per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives al costat de l’Ajuntament de Paiporta, amb motiu de la celebració, el pròxim dia 19 de novembre, del Dia Mundial per a la Prevenció de l’Abús Sexual Infantil.
En la seua intervenció, el secretari autonòmic ha assegurat que l’abús sexual és una de les formes més greus de violència “tant per la seua prevalença com pels efectes que provoca en la vida de les persones agredides.
Per a Ibáñez, l’abús sexual implica “la transgressió dels límits íntims, una imposició de comportaments de contingut sexual en un context de desigualtat i dominació”. Malgrat açò, ha denunciat, “es continua sense dedicar els esforços ni recursos suficients ni per ajudar i acompanyar a les supervivents, ni tampoc als agressors i abusadores”.
Les administracions, de la mà de les entitats especialitzades, “hem de treballar per formar i especialitzar la intervenció davant de fets traumàtics amb forta estigmatització social en les persones, xiquetes i xiquets, o persones adultes que patiren abusos sexuals en la seua infància, també amb els agressors; i també amb els pedòfils abstinentes que necessiten ajuda però no saben on ni a qui dirigir-se”.
Així mateix, ha posat l’accent en l’accent del Pla Valencià d’Inclusió i Cohesió Social a l’àmbit relacional com una línia d’actuació política i no privada de la vida domèstica.
“Desde las administraciones públicas, ha afirmado, tenemos la obligación de poner los marcos de convivencia por poder desarrollar relaciones personales saludables y libres, la parentalidad positiva y crianza, la construcción de las nuevas masculinidades frente a la masculinidad hegemónica basada en valores como la agresividad y la competencia, los nuevos usos de tiempo y la corresponsabilidad, y empoderar la infancia mediante la participación activa en el entorno y la vida pública”.