La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic ha reduït el Període Mitjà de Pagament a Proveïdors (PMP) per sota dels 60 dies que marca la Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera en relació a la legislació sobre morositat. En concret, al mes de novembre la Generalitat ha aconseguit reduir el termini de pagament a 58,2 dies.
La dada contrasta amb la situació existent fa un any. A finals de novembre de 2015, el PMP global de la Generalitat es va situar en 87,52 dies, i han encadenat 3 mesos per sobre dels 60 dies que preveu l’esmentada llei. La situació, un any després, s’ha revertit en rebaixar aquesta xifra a poc més de 58 dies al novembre de 2016 a l’espera de la xifra de tancament d’any, quan s’acaben de carregar en desembre les factures pagades amb el FLA per valor de 907 milions que, previsiblement, llançaran una xifra encara menor.
Segons la Llei d’Estabilitat Pressupostària, superar durant més de dos mesos consecutius un PMP que excedisca en 30 dies el termini màxim de pagament establert en la llei de morositat, que és de 30 dies, és a dir, abonar als proveïdors per sobre dels 60 dies-, comporta la imposició per part del Ministeri d’Hisenda d’un conjunt de mesures preventives, correctives i coercitives.
“Aquesta regulació, en el cas valencià, és absolutament vergonyosa, perquè el sistema no discrimina la situació de partida de les diferents comunitats”, ha lamentat la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, que ha afegit: “La Generalitat fa un gran esforç per abonar les factures com més aviat i no pot pagar abans perquè pateix la pitjor finançament per habitant de tot Espanya, una dada reconeguda per tots els experts, inclosos els del Ministeri d’Hisenda, pel mateix Govern central i, recentment, per la Sindicatura de Comptes, que ha xifrat en 14.380 milions els diners que s’ha escamotejat als valencians per no tenir un finançament per càpita com el conjunt dels espanyols”.
Ferrando ha recordat que les oscil·lacions a l’alça i a la baixa del PMP “depenen directament de les disposicions de FLA que realitza arbitràriament el ministeri”, donats els “enormes problemes de liquiditat de la Generalitat, com ha reiterat el Síndic de Comptes en la seua última auditoria, com a conseqüència de l’infrafinançament”. “Per això, és un autèntic disbarat que el ministeri amenace amb penalitzar-per una infracció el responsable és el propi ministeri, que s’ha negat fins ara a resoldre el problema modificant un sistema de finançament caducat des l’1 de gener de 2014”.
Tot i les dificultats, Clara Ferrando ha posat èmfasi que la dada de novembre situa a la Generalitat per sota del llistó dels 60 dies. “Pagar el més aviat possible als nostres proveïdors, dins les nostres evidents limitacions, ens permet projectar una imatge d’Administració seriosa i fiable, que s’esforça malgrat els problemes de fons. Ara qui treballa per a la Generalitat sap que cobra, que no som una Administració morosa. L’anterior Consell va arribar a tenir el PMP en 99,07 dies”, ha apuntat la secretària autonòmica.
Per a la Conselleria d’Hisenda, en compliment de l’Acord del Botànic, és una prioritat fer front als pagaments dels serveis fonamentals, a més de la despesa sanitària com les factures farmacèutiques o els advocats del torn d’ofici, així com l’atenció a la dependència, que es paga a mes complert. Pel que fa als pagaments als ajuntaments, la càrrega de factures es fa prioritzant l’antiguitat i, dins de l’antiguitat, la despesa social.
“El sistema de finançament autonòmic actual és pervers amb els valencians i les valencianes. Necessitem que l’Estat ens transferisca més recursos i no ens obligue a generar deute acceptant un FLA que hem de tornar amb interessos, però des de la Conselleria d’Hisenda fem tot el possible perquè ni els ciutadans ni els nostres proveïdors en patisquen les conseqüències. Suposa un gran esforç per a la Tresoreria, però hem vingut a gestionar i estem demostrant que sabem fer-ho, fins i tot amb els escassos recursos amb què comptem”, ha indicat.
El pagament mitjà a proveïdors global inclou les factures de la Generalitat i el seu sector públic, a més de les institucions que depenen de l’administració valenciana. Així, cal destacar la reducció en el PMP de les universitats públiques valencianes. En concret, la Universitat d’Alacant té un PMP de 5 dies; la Miguel Hernández d’Elx, de 13; i la Universitat Politècnica de València, de 14,5 dies. La Universitat de València i la Jaume I de Castelló tenen un PMP inferior a un dia.