El Consell ha aprovat l’avantprojecte de Llei reguladora de l’activitat del lobby en l’àmbit de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, un text que garanteix la transparència en la participació dels grups d’interès en l’adopció de polítiques públiques i en l’elaboració de projectes normatius, tot açò d’acord amb els principis de legalitat, publicitat, transparència, rendició de comptes i responsabilitat en la gestió pública.
L’avantprojecte de llei situa als lobbies en el lloc que els correspon, dins de l’administració col·laborativa que el Govern del Botànic està impulsant i que es pot emmarcar en el concepte de bon govern, en un joc net que evita que els poders públics puguen afavorir a uns grups d’interès enfront d’uns altres.
Aquest nou text aporta més llum a la gestió dels assumptes públics; posa fre a la cultura del “amiguisme” i aprofundeix en el camí, emprès per aquest govern, de fer més transparent i participativa la Generalitat.
Cal ressaltar el caràcter innovador de l’avantprojecte de Llei reguladora de l’activitat del Lobby a la Comunitat, atès que no existeix legislació a nivell estatal i només tres autonomies l’han desenvolupat: Catalunya, Castella-la Manxa i Aragó, sent la valenciana l’única que està tramitant una llei específica que regule el fenomen dels lobbies.
Mitjà per a traslladar posicionaments i arguments als polítics
El lobbisme és un mitjà perquè sectors de la societat traslladen els seus posicionaments, preocupacions i arguments als representants polítics i a les persones responsables de l’administració pública, amb la intenció d’influir legítimament en l’adopció de polítiques públiques i en l’elaboració dels projectes normatius que duc a terme la Generalitat.
El nou text normatiu, que compta amb 34 articles agrupats en cinc capítols, defineix què és l’activitat de lobby en el primer d’ells, a més d’explicar què es considera lobby i els subjectes que estan obligats per aquesta llei.
En aquest sentit, es considera activitat de lobby tota comunicació directa o indirecta, oral o escrita, amb els càrrecs o empleats públics, amb la finalitat d’influir en l’adopció de polítiques públiques i en l’elaboració dels projectes normatius, desenvolupada en nom d’un grup organitzat de caràcter privat o no governamental en benefici dels seus propis interessos o de tercers.
El seu àmbit d’aplicació se circumscriu a les persones i organitzacions que, tenint o no personalitat jurídica, i en nom propi o de terceres parts, duguen a terme l’activitat de lobby. Al seu torn, afectarà als càrrecs públics i al personal emprat públic de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental.
Registre de Lobbies gratuït i obligatori
El citat registre serà de caràcter electrònic, administratiu, gratuït i obligatori. D’aquesta forma, es posa a l’abast de la ciutadania la informació sobre l’activitat i influència dels grups d’interès en les seues relacions amb l’administració.
En el registro se harán constar las actividades que desarrolla el lobby y se publicarán en el Portal de Transparencia de la Generalitat, como reuniones, audiencias y comunicaciones de todo tipo.
La inscripció en el registre, a més d’implicar obligacions, suposa beneficis, com poder presentar-se com a lobby inscrit en el registre davant de la Generalitat, la qual cosa possibilitarà la reunió o contacte amb càrrecs de l’administració o empleats del sector públic; fer constar la seua contribució en les consultes públiques en qualitat de grup d’interès, la qual cosa suposa prestigi social; ser informat sobre actes i consultes públiques de la Generalitat i rebre informació sobre l’activitat formativa i de divulgació que, organitzada per la Generalitat, puga ser del seu interès; afavorint així la igualtat de tots els lobbies; i millorant, en definitiva, la qualitat democràtica.
La Conselleria de Transparència elevarà al Consell de forma anual un informe sobre l’activitat i el funcionament del registre, resultats que també es remetran al Consell de Transparència.
Codi de conducta, “petjada normativa” i negociació de normes
D’altra banda, l’avantprojecte de llei regula un codi de conducta per als lobbies, a més de sistemes de control i fiscalització de la informació registral. Respecte al codi, es tracta d’un mínim d’obligat compliment, que pot ser completat amb codis de conducta més exigents aprovats pels propis lobbies.
El nou text normatiu regula en el capítol tercer el que es denomina “petjada normativa” referida a la publicitat dels contactes que l’administració de la Generalitat manté amb els lobbies durant l’elaboració dels avantprojectes de llei i els projectes de decret, assegurant així que la influència d’aquests grups en la confecció de les normes siga transparent i no desproporcionada.
Açò suposa que s’annexarà un informe als textos normatius i es publicarà en el Portal de Transparència, incloent les aportacions realitzades pels lobbies durant l’elaboració i tramitació de lleis i decrets. L’aplicació de la “petjada normativa”, ens situarà com la tercera autonomia que aplica aquest procediment, després de Madrid i el País Basc.
En el capítol quart de l’avantprojecte es contempla la possibilitat que certes normes, com a avantprojectes de llei i decrets del Consell, puguen ser negociades amb els lobbies, sense que açò substituïsca la participació ciutadana i el tràmit d’audiència, previstos en la normativa vigent.
El resultat d’aquesta negociació no serà vinculant. No obstant açò, en el cas de de separar-se del resultat del procés de negociació, el Consell haurà de motivar les raons de la seua posició negativa.
En qualsevol cas, es tracta d’una nova eina de participació, amb la qual es persegueix millorar la qualitat de les normes, aprofundir en les pràctiques que defineixen el bon govern i facilitar la resolució de conflictes abans de l’aprovació de les normes.
Finalment, el capítol cinquè arreplega el règim sancionador específic en matèria de lobbies i lobbisme, tipificant els fets que es consideren infracció per al lobby, càrrec i empleat públic i les sancions que poden suposar.