Betxí ha donat un pas més en el seu objectiu de posar en valor el seu principal actiu patrimonial, joia de l’arquitectura del País Valencià. I és que, de nou, el Palau de Betxí està d’enhorabona. El minuciós projecte de recuperació interior del seu claustre renaixentista, culminat l’any passat, ha resultat guanyador en la categoria d’interiorisme pels prestigiosos premis d’arquitectura d’Ascer. L’alcalde de la localitat, Alfred Remolar, ha manifestat que “este reconeixement al projecte desenrotllat pel Fabricante d’Espheras, no sols situa al Palau entre les referències arquitectòniques a nivell internacional, si no que representa un esperó en l’aposta de l’equip de Govern de Betxí per la seua posada en valor”.
Cal ressenyar que, des del primer moment, el projecte de recuperació del Palau ha acollit visites d’estudiants d’arquitectura, per la qual cosa este guardó pot convertir-lo encara més en una referència pels estudiants i professionals d’esta disciplina. “Estem orgullosos doblement: primer per comptar a Betxí amb una joia arquitectònica i històrica única i segon, per tractar de convertir la seua recuperació en un referent actual”, explica Remolar.
Una de les principals dificultats de la recuperació del Palau era posar en valor els seus elements històrics a pesar de la destrucció parcial de part del Palau per construccions alienes a la seua estructura en les últimes dècades. Per això, el fet que Ascer decidisca guardonar la tasca de recuperació interior del Palau suposa un aval per als treballs realitzats. De fet, en la memòria del projecte premiat se subratlla la dificultat de la seua execució, ja que el Palau Castell “representa un cas de ruptura traumàtica en la memòria històrica de la comunitat de Betxí i també en la història de l’arquitectura nobiliària valenciana, en enderrocar-se la meitat del seu claustre renaixentista durant els anys 70”. A pesar d’esta dificultat fonamental, segons Ascer, esta “valuosa relíquia mutilada”, evoca a altres referents clars de l’època, com l’Almodí de Xàtiva (1545-1548) o el projecte Vignola per a la Vila Farnese de Caprarola (1559-1564) a Itàlia.
D’esta manera, el guardó d’Ascer posa al Palau de Betxí a l’altura d’altres referents arquitectònics històrics de caràcter internacional i reconeix, al mateix temps, la qualitat de la primera fase del pla director del monument, finalitzat al juliol del 2014, ja que “la restauració s’ha afrontat des d’una actitud que mostra l’obra intencionadament en procés de desenrotllament, obra marcada per la idea de non-finit”.
El projecte d’El Fabricante d’Espheras ha apostat per utilitzar un únic material com a ferramenta per a la recuperació del claustre, i hi ha “aconseguit finalitzar els elements inacabats del pati clàssic i, al mateix temps, posar en valor la planta baixa amb pedres massisses de terrissa de 12x24x2,5 centímetres elaborades artesanalment”.
Cal ressenyar que, des del primer moment, el projecte de recuperació del Palau ha acollit visites d’estudiants d’arquitectura, per la qual cosa este guardó pot convertir-lo encara més en una referència pels estudiants i professionals d’esta disciplina. “Estem orgullosos doblement: primer per comptar a Betxí amb una joia arquitectònica i històrica única i segon, per tractar de convertir la seua recuperació en un referent actual”, explica Remolar.
Una de les principals dificultats de la recuperació del Palau era posar en valor els seus elements històrics a pesar de la destrucció parcial de part del Palau per construccions alienes a la seua estructura en les últimes dècades. Per això, el fet que Ascer decidisca guardonar la tasca de recuperació interior del Palau suposa un aval per als treballs realitzats. De fet, en la memòria del projecte premiat se subratlla la dificultat de la seua execució, ja que el Palau Castell “representa un cas de ruptura traumàtica en la memòria històrica de la comunitat de Betxí i també en la història de l’arquitectura nobiliària valenciana, en enderrocar-se la meitat del seu claustre renaixentista durant els anys 70”. A pesar d’esta dificultat fonamental, segons Ascer, esta “valuosa relíquia mutilada”, evoca a altres referents clars de l’època, com l’Almodí de Xàtiva (1545-1548) o el projecte Vignola per a la Vila Farnese de Caprarola (1559-1564) a Itàlia.
D’esta manera, el guardó d’Ascer posa al Palau de Betxí a l’altura d’altres referents arquitectònics històrics de caràcter internacional i reconeix, al mateix temps, la qualitat de la primera fase del pla director del monument, finalitzat al juliol del 2014, ja que “la restauració s’ha afrontat des d’una actitud que mostra l’obra intencionadament en procés de desenrotllament, obra marcada per la idea de non-finit”.
El projecte d’El Fabricante d’Espheras ha apostat per utilitzar un únic material com a ferramenta per a la recuperació del claustre, i hi ha “aconseguit finalitzar els elements inacabats del pati clàssic i, al mateix temps, posar en valor la planta baixa amb pedres massisses de terrissa de 12x24x2,5 centímetres elaborades artesanalment”.
6 fitxers adjunts